CRÒNICA l Segona setmana de confinament: més tapats davant unes xifres que gelen

JORDI SALVAT – Torredembarra, 29/03/2020

Els dies passen, massa semblants els uns als altres, i arribem a les dues setmanes de confinament. Sortir al carrer s’ha convertit en un fet excepcional i gairebé tota una aventura per la majoria dels mortals -ara som més conscients que mai d’aquesta característica principal de la condició humana però que teníem una mica oblidada-. Les xifres de contagiats i sobretot de morts són demolidores, un atac constant a la nostra moral. Ho combatem amb humor a través dels nostres mòbils i xarxes socials, però els mems han anat evolucionant de les bromes de fa unes setmanes al voltant del coronavirus -que ara ja té nom i ens colpeja cada cop més a prop- a les conseqüències del confinament. L’enginy continua campant lliure i és un cert antídot a aquestes xifres desesperants que dia rere dia ens deixa el COVID-19.

Cada cop són menys els que s’atreveixen a anar a comprar o a treure el gos sense mascareta i guants. Fa una setmana els qui anaven en mascareta eren minoria i en pocs dies s’ha invertit la tendència. En els carrers semideserts destaquen les disciplinades files esperant poder entrar en establiments d’alimentació o farmàcies, amb l’aforament cada cop més limitat. Aquelles mirades còmplices des de darrera de la mascareta quan veus algun conegut i saludat o entrecreuar-hi alguns paraules en el millor dels casos. Sovint parlem de banalitats, però beneïdes banalitats!

Beneits! En continuen havent molt pels carrers i places del Baix Gaià, com si la quarantena no anés amb ells. És una barreja d’egoisme i inconsciència, una combinació mortal en els dies de més circulació de virus a casa nostra, amb una corba desbocada cap dalt i que no sembla que vulgui aplanar-se. Les denúncies de les policies locals i mossos es van acumulant. Al Baix Gaià ja hem superat les 200 i el cap de setmana encara puja més aquesta xifra, amb persones que es continuen desplaçant a les segones residències, com si d’unes vacances es tractés, i que a molts ens rebaixen la confiança en l’ésser humà i la capacitat d’afrontar hores greus com les actuals.

Els Ajuntaments, tancats físicament però actius a internet i a les xarxes a través de responsables polítics i empleats públics la majoria teletreballant, però una minoria sortint al carrer per fer tasques indispensables, com vetllar per la nostra seguretat, recollir els residus que generem en el nostre confinament o portar a terme la desinfecció dels espais públics més concorreguts. Els centres de salut que queden oberts -al Baix Gaià són en una inquietant segona línia- també són l’espai on es mouen els grans herois d’aquest moment. Els metges i les metgesses, els infermers i les infermeres, zeladors i administratius. Cada dia a les vuit del vespre -aquest diumenge ja amb llum solar a causa de l’ara encara més absurd canvi d’hora- reben els aplaudiments de molts ciutadans. I els professionals del CAP de Torredembarra també les pizzes de La Piazzeta, la pizzeria de l’altra banda del carrer.

Són gestos de solidaritat, que afortunadament abunden, com les cosidores de mascaretes. En trobem a la majoria de municipis del Baix Gaià. O les xarxes de voluntaris impulsades des dels Ajuntaments, que compren aliments i medicaments per a la gent gran o persones amb patologies que no poden sortir de casa a causa del confinament o els acompanyen a tràmits sanitaris. És la cara més positiva d’aquesta crisi sense precedents que estem vivint i que aquest dilluns entrar en una nova fase amb la paralització dels serveis no essencials decretada pel govern espanyol, amb un retard de dues setmanes davant les insistents peticions del president de la Generalitat, Quim Torra, i altres presidents autonòmics. Pedro Sánchez i el seu equip continuen reaccionant tard malgrat el mirall italià que ens permet veure com estarem deu o dotze dies després sinó ho fem diferent. Però ho fem igual o pitjor. Com diu aquella cançó de Manel que divendres interpretava en Jordi Suñé en l’ara concert confinat setmanal: “I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!”.

Entrem doncs en la tercera setmana de confinament amb la perspectiva d’almenys quinze dies més tancats a casa -segur que seran més- i sortint com menys millor de la zona de confort que és casa nostra i creuant els dits perquè el maltractat sistema sanitari que tenim aguanti l’ascensió cap al pic de l’epidèmia, que igual que passa quan pugem una muntanya sempre costa d’arribar, malgrat que sembli que hi som a prop. Sempre hi ha un darrer revolt. Serà una Setmana Santa que recordarem ,amb processons que aniran per dins. Aquest cop per decret del govern i del sentit comú.

Foto: Els vehicles de la Policia Local de Torredembarrra són objecte de desinfecció. / AJ. TORREDEMBARRA

El darrer video

VÍDEO l Demostració de la màquina que desinfecta amb ozó de la Covid-19 de l’empresa Beach Trotters a la platja de Torredembarra

Hemeroteca

Tweets recents

Share This