EVA REMOLINA / AMIC – 21/11/2026
Les protectores i els refugis d’animals acullen cada any molts gossos i gats que necessiten una segona oportunitat. Alguns han estat abandonats, d’altres provenen de situacions de maltractament o han nascut al carrer. També hi ha animals que han arribat a aquests centres perquè els seus propietaris ja no se’n podien fer càrrec.
Adoptar és una manera de donar resposta a aquesta realitat i contribuir a reduir el nombre d’animals que esperen una família. A més, permet oferir una nova llar a un animal que, sovint, ja ha passat per situacions difícils.
Les protectores acostumen a conèixer el caràcter i les necessitats dels animals que tenen acollits. Això facilita trobar una família que s’adapti a cada cas. No tots els gossos necessiten el mateix nivell d’activitat ni tots els gats tenen el mateix temperament. Per tant, l’elecció no hauria de basar-se únicament en l’aspecte físic, sinó també en la compatibilitat amb l’estil de vida de la família.
Abans d’adoptar, cal fer números
Tenir un animal a casa comporta unes despeses que no sempre es tenen presents al principi. L’alimentació, les vacunes, les revisions veterinàries, la desparasitació, els accessoris i les possibles urgències mèdiques formen part del pressupost que cal preveure.
També s’ha de valorar el temps disponible. Els gossos necessiten sortir a passejar diverses vegades al dia, fer exercici i relacionar-se amb altres animals i persones. Els gats, tot i que generalment no necessiten sortir al carrer, també requereixen atenció, joc, estimulació i un entorn adequat.
Un altre aspecte important és pensar en les vacances, els canvis de domicili o les possibles modificacions en la situació familiar i laboral. Qui es farà càrrec de l’animal quan no siguem a casa? Tenim algú de confiança que ens pugui ajudar? Són preguntes que convé respondre abans d’adoptar.
L’adaptació necessita temps i paciència
L’arribada d’un animal a una nova llar és un canvi important, especialment si ha viscut en un refugi o ha passat per experiències complicades. Durant els primers dies pot mostrar-se insegur, tenir por dels sorolls, amagar-se o necessitar més temps per acostumar-se a les persones i als nous espais.
Per facilitar l’adaptació, és recomanable preparar un racó tranquil on pugui descansar, tenir sempre aigua disponible i deixar que sigui ell qui s’acosti al seu ritme. No és convenient forçar les interaccions ni esperar que des del primer moment es comporti com si sempre hagués viscut a casa.
En alguns casos, pot ser necessari comptar amb l’ajuda d’un veterinari o d’un professional del comportament animal. Cada animal té la seva història i les seves necessitats, i respectar-les és una part fonamental de l’adopció responsable.
La importància de l’esterilització i la identificació
Adoptar també implica complir amb les obligacions relacionades amb la salut i el benestar de l’animal. La identificació mitjançant microxip, quan és obligatòria, és essencial per facilitar-ne la localització en cas de pèrdua. També cal mantenir al dia les vacunes, les revisions i les desparasitacions, seguint les indicacions del veterinari.
L’esterilització és un altre aspecte que cal tenir en compte. A més de prevenir ventrades no desitjades, pot aportar beneficis per a la salut de l’animal, segons el cas. La decisió i el moment adequat s’han de valorar amb un professional veterinari.
També és important conèixer la normativa vigent sobre la tinença responsable, les obligacions dels propietaris i les condicions necessàries per garantir una convivència adequada.
Una decisió que implica tota la família
Quan hi ha infants a casa, l’arribada d’una mascota pot ser una bona oportunitat per ensenyar-los valors com el respecte, l’empatia i la responsabilitat. Ara bé, no s’ha d’oblidar que la responsabilitat final sempre correspon als adults.
Els nens poden col·laborar en algunes tasques, com posar el menjar, raspallar l’animal o ajudar a mantenir endreçats els seus accessoris, però no han de ser els únics encarregats de les seves cures.
Abans d’adoptar, també convé comprovar que tots els membres de la família hi estiguin d’acord. Una mascota no hauria de convertir-se en una sorpresa o en un regal improvisat, especialment en dates assenyalades com Nadal o aniversaris.
Adoptar és un compromís per a tota la vida
Un dels problemes més greus que afronten les protectores és l’abandonament d’animals que havien estat adoptats o comprats com si fossin una joguina. Els canvis de feina, les mudances, l’arribada d’un nadó o les dificultats econòmiques són algunes de les situacions que poden portar algunes famílies a plantejar-se desprendre’s de la mascota.
Per evitar-ho, és fonamental entendre que adoptar significa assumir un compromís a llarg termini. Un gos o un gat pot viure molts anys i les seves necessitats canviaran amb el temps. Quan es faci gran, per exemple, pot necessitar més atenció veterinària, una alimentació específica o unes condicions de vida adaptades.
Si arriba un moment en què no podem continuar fent-nos-en càrrec, cal buscar alternatives responsables i contactar amb la protectora o l’entitat d’adopció per trobar una solució que garanteixi el benestar de l’animal. L’abandonament mai no és una opció.
Foto: GETTY IMATGES




