SOCIAL.CAT / AMIC – 8/8/2026
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres el Projecte de llei de modificació del Codi Civil de Catalunya en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica, una norma que culmina l’adaptació del dret civil català a la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat i reforça el dret del col·lectiu a prendre les seves pròpies decisions amb els suports que necessitin.
La reforma culmina un procés iniciat l’any 2021 amb l’adaptació del dret català als canvis introduïts per la legislació processal estatal i completa ara la incorporació dels principis de la Convenció de Nova York al conjunt del Codi Civil de Catalunya. Per fer-ho, dona una nova redacció als títols I i II del llibre segon del Codi Civil i adapta també diferents preceptes de la resta de llibres perquè tot l’ordenament civil català respongui al nou model de suports.
La principal novetat de la llei és que adapta el dret civil català a una nova manera d’entendre la capacitat jurídica de les persones. Fins ara, la legislació distingia entre la capacitat jurídica i la capacitat d’obrar. La capacitat jurídica és el dret que té qualsevol persona, pel sol fet de ser-ho, a ser titular de drets i obligacions. La capacitat d’obrar, en canvi, feia referència a la possibilitat d’exercir personalment aquests drets.
Amb aquesta reforma, el dret civil català deixa de fer aquesta distinció i parteix d’un principi diferent: totes les persones tenen capacitat jurídica i poden exercir els seus drets d’acord amb la seva capacitat de discerniment. Quan una persona trobi barreres que li dificultin fer-ho, el sistema li ha d’oferir els suports necessaris perquè pugui continuar prenent les seves pròpies decisions.
“Aquest és el canvi de paradigma que inspira tota la llei: passar d’un model basat en la substitució en la presa de decisions a un model de suports, en què qualsevol actuació ha de respectar la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona”, ha explicat el Govern en un comunicat.
A diferència de la tutela, que era un mecanisme perquè algú decidís en nom d’una altra persona, els suports són recursos individualitzats que permeten superar les barreres que dificulten l’exercici dels seus drets, tant en l’àmbit personal com en el patrimonial.
Suports adaptats a les necessitats de cada persona
La llei defineix els suports com els recursos que s’ofereixen a una persona adulta quan troba barreres que li dificulten exercir els seus drets per si mateixa. Aquestes barreres poden ser de comunicació, de comprensió o derivades de l’entorn.
En aquest sentit, els suports s’han d’adaptar a les necessitats concretes de cada persona. L’objectiu és que pugui continuar prenent les seves pròpies decisions, tant en qüestions personals com patrimonials.
La llei determina que els suports s’apliquen només a les persones majors d’edat; ja que el règim de protecció dels menors es manté majoritàriament en els termes actuals.
Abans d’establir qualsevol mesura de suport, la llei determina que cal valorar si n’hi ha prou amb eliminar les barreres que dificulten que la persona pugui decidir per ella mateixa. Aquest és el principi de subsidiarietat: només s’ha de recórrer a una intervenció jurídica quan les mesures d’accessibilitat o els ajustaments raonables no siguin suficients.
Això es dona perquè la reforma parteix de la idea que no totes les persones necessiten el mateix tipus de suport. Per això, la llei preveu mesures flexibles, adaptades a cada situació. Un suport es pot establir per resoldre un afer concret, tenir caràcter ocasional, aplicar-se de manera recurrent o mantenir-se en el temps, segons les circumstàncies de cada cas. Igualment, pot referir-se només a decisions de l’àmbit personal, només a qüestions patrimonials o a tots dos àmbits alhora.
Es consolida l’assistència com a figura bàsica de suport
Així mateix, el projecte de llei consolida l’assistència com la figura bàsica de suport del dret civil català, diferenciant-se així del model previst al Codi Civil estatal, basat en la curatela.
L’assistència consisteix en la designació i intervenció d’una persona assistent, que acompanya la persona amb discapacitat i li dona el suport necessari perquè pugui comprendre la informació, valorar les diferents opcions i prendre les seves pròpies decisions. L’assistent no substitueix la voluntat de la persona ni decideix per ella, sinó que l’ajuda a exercir la seva capacitat jurídica d’acord amb la seva voluntat, els seus desitjos i les seves preferències.
Aquest suport s’adapta a les necessitats concretes de cada persona. En alguns casos, l’assistent es limita a acompanyar-la i ajudar-la a entendre la informació perquè pugui decidir per si mateixa. En d’altres, es pot establir que determinades decisions es prenguin conjuntament entre la persona assistida i l’assistent. Només de manera excepcional, i quan sigui estrictament necessari, l’assistent pot assumir funcions de representació en actes concrets.
Segons estableix la norma, la persona assistent pot intervenir tant en decisions de caràcter personal com patrimonial, sempre dins dels límits i les funcions que s’hagin establert en constituir el suport. La seva actuació ha de vetllar pels seus interessos i comunicar a l’autoritat competent qualsevol canvi que faci necessari revisar les mesures de suport.
Quan sigui necessari formalitzar un suport, la llei preveu dues vies: la judicial, que continua existint, i la notarial, que permet constituir determinats suports sense haver d’iniciar un procediment judicial. Amb aquesta opció es busca desjudicialitzar aquests processos sempre que sigui possible i oferir una via més àgil i propera per a la persona que necessita el suport.
La nova regulació també reforça l’autonomia personal en la manera d’accedir a aquest suport. L’assistència pot ser sol·licitada per la mateixa persona major d’edat i no es configura com una mesura immutable: pot modificar-se, ampliar-se, reduir-se o extingir-se si canvien les circumstàncies o les necessitats de la persona assistida.
La llei també regula els anomenats suports no formalitzats, és a dir, aquells que poden prestar persones de l’entorn familiar o comunitari sense necessitat d’una constitució formal. Aquesta possibilitat, però, queda limitada a determinats actes i es considera com una mesura transitòria.
La reforma consolida algunes de les opcions pròpies del dret civil català en matèria de protecció de les persones. Entre d’altres, manté una regulació diferenciada entre els sistemes de protecció dels menors d’edat i els de les persones adultes, i aposta per l’assistència com a figura central dels suports, d’acord amb la tradició jurídica catalana i amb els principis de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat.
El desplegament de la llei
En paral·lel a l’entrada en vigor de la reforma, el Govern està impulsant el Pla director dels serveis de suport a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat, que ha de definir el model català de serveis de suport i garantir-ne una implantació efectiva arreu del territori. El Pla establirà un sistema dimensionat d’acord amb les necessitats de les persones, reforçarà la formació dels professionals, garantirà els recursos necessaris i incorporarà mecanismes de qualitat perquè aquest nou model sigui efectiu.
El Govern preveu culminar-ne els treballs abans de final d’any. Aquest Pla director serà l’instrument que permetrà convertir els principis de la llei en una realitat quotidiana per a les persones amb discapacitat i les seves famílies.
Foto: FUNDACIÓ ASPROS
