EVA REMOLINA / AMIC
Existeixen molts tipus de cebes al mercat i cadascuna proporciona un sabor diferent als plats amb els que es cuina. Sovint no sabem en què es diferencien o per a quina recepta és millor cadascuna d’elles. Hem seleccionat algunes de les més habituals. T’explicarem quines són les seves principals característiques i usos a fi que pugui ajudar-te a l’hora de seleccionar una o altra en funció de les receptes que es vulguin elaborar.
Ceba comuna o Ceba groga
És una de les més utilitzades. Encara que es pot consumir en cru, són més bones per cuinar guisats o estofats. El seu color és groguenc a l’interior i marró-vermellós en l’exterior.
Vidalia o ceba dolça
Molt semblant d’aspecte a l’anterior, es fa complicat diferenciar-les entre elles, encara que en aquest cas són una mica més petites i aplatades. El seu sabor és molt suau i són les que menys gasos produeixen. És la més recomanable per a cuinar per exemple els “arets de ceba”. Se la denomina dolça perquè és una de les que més quantitat de sucres conté.
Ceba morada
El seu exterior és morat i el seu interior blanc, però amb tonalitats vermelloses. Més aspres i picants, són les millors per a menjar en cru, ja sigui en amanides, cebiches i guacamole.
Ceba tendra
No és més que una ceba recol·lectada abans de la seva completa maduració. De forma allargada, és l’opció per a aquells que no els agradi molt el sabor de la ceba. Es consumeix sobretot en cru, en amanides. En aquest grup trobaríem també els calçots.
Charlota o ceba francesa
Molt valorada en alta cuina i present sobretot en la cuina francesa o exòtica. La seva forma és molt característica, ja que és més estreta i allargada. La seva tonalitat és violeta a l’interior. El seu sabor també és molt especial, estant a cavall entre la ceba i l’all. Ideal per a vinagretes, salses i rostits de carn. Una de les millors per fer setinats o caramelitzats.
Ceba blanca
De color blanc intens per fora i per dins i forma molt arrodonida. La seva conservació és inferior a la resta. Principalment el seu ús és en amanides o en cru. El seu sabor és molt suau.
Una curiositat de les cebes és que si bé la seva textura i la seva forma és la mateixa durant tot l’any, en funció de l’època en què es recol·lecten, poden tenir un sabor més dolç (en mesos càlids) o més picant (en els mesos freds).
A més, si es conserven en un lloc sec, fosc i ventilat, poden durar fins a un any. Això sí, una vegada obertes, han de romandre en la nevera.
Foto: ISTOCK.COM
