CONADELLS l La Torre noucentista que no va ser: el Pla General del 1926

CARLES MARQUÈS

Lluís Juan Llopart, que malauradament va morir fa poc, em va transmetre molts ensenyaments culturals, un dels quals és l’existència d’un plànol que he pogut consultar a l’Arxiu Municipal.

El plànol correspon a un pla urbanístic del 1926 que no es va aplicar. Almenys íntegrament, perquè alguns carrers són força iguals als que tenim. Però en general la vila projectada, amb àmplies avingudes i grans places, totes arbrades, no és la que ha arribat fins a dia d’avui.

No dic que sigui una Torre millor. En certs aspectes sí. En altres suposava destruir patrimoni medieval en nom del progrés: “la población se abrió a las nuevas ideas, derribando las murallas que la encerraban dentro de un cerco de piedra que estrujaba la población y la hacía vivir entre sombras, miedosa y atrasada, para expandirse buscando el sol y la luz.”

L’autor d’aquestes paraules és l’arquitecte municipal i diocesà de Lleida, Francesc de Paula Morera i Gatell, nascut a Tarragona el 1869, a qui li va encarregar aquest pla l’ajuntament presidit per l’alcalde Ramon Moran Parrondo. A Morera se l’adscriu habitualment al modernisme però per època i ideari es pot qualificar aquest pla de “noucentista”.

Podríem dir-ne un “pla Cerdà”, si no fos que n’hi hauria un de parcial aprovat per l’ajuntament del 1878, que es correspondria més per època amb l’Eixample barceloní. Al 1876 s’havia fet un “proyecto de una calle en el barrio de la Marina”, que dibuixava una altra línia de cases a Baix a Mar entre l’actual primera línia i la platja. Un projecte de cases al qual gairebé un centenar de pescadors s’havia oposat el 1877 i que no recull el nou pla del 26.

De les propostes només en recolliré algunes que no s’han materialitzat.

D’entrada Morera veia en les noves comunicacions de l’època, el tren, l’eix neuràlgic del poble. I per això dibuixava una gran plaça allargada amb l’estació al centre. Hauria de ser el centre principal de la vila, amb tres centres secundaris al seu voltant: tres places, una ovalada, una rectangular i una semicircular, ubicada aproximadament on hi ha el càmping Miramar Playa.

Proposava una altra gran plaça de 17.500 metres quadrats. La podríem ubicar al principi del carrer Garrofers, entre Pere Badia i Mimoses. Prop del parc Frederica Montseny, per entendre’ns, però més gran. Aquesta plaça seria segons l’arquitecte un punt indicat per  celebrar mercats i jocs de “sport”, “necesidades sentidas hoy día por todos los pueblos modernos”.

Altres propostes serien:

Obrir una gran entrada a la plaça del Castell que la connectés a la carretera de la Riera. Això suposaria enderrocar el portal de Padrines.

Prolongar el carrer Carnisseria fins a la carretera de Tarragona (ara carrer de la Muralla), fent desaparèixer les Peixateries i el final del corraló de Sant Antoni.

Davant de l’Hospital Pere Badia, una plaça (la de les Monges, en el sector de cal Coca) i dos carrers laterals (el de la Palmera i Capella). Calien alguns enderrocaments de construccions, “entre ellos una pequeña Iglesia”. La capella del Roser, derruïda a principis de la Guerra Civil.

Un passeig pel costat de mar, enderrocant una construcció. El Passeig de Colom d’ara. Al costat sud del passeig, un mur de contenció, i “se dejará el resto de la playa para el servicio de la industria pesquera”.

A la part de Ponent de la platja, una “Ciutat Jardí” amb grans avingudes “que le den aspecto de gran población veraniega”.

Un eixample davant de l’estació, del qual parteixen dues grans vies: una perpendicular, que no té comparació actual; seria entre els carrers Atinents i Antina. I l’altra paral·lela al mar. No es pot assimilar a cap d’ara, però en part seguiria un trajecte semblant al carrer Dues Aigües. La segona travessava una prolongació del camí (passeig) de la Sort, potser el passeig del Mediterrani, i acabaria en una gran plaça circular de 60 metres de diàmetre. Aquesta plaça hauria estat darrere de la Casona del Carme, per allà l’avinguda Mare de Déu de Montserrat.

Us hauria agradat viure en aquesta Torre noucentista?

Foto: Plànol del Pla General d’Ordenació Urbana de Torredembarra, 1926 (CAT_AMTO_01_411/12)

Share This