CONADELLS l L’artista Jordi Bonet i Godó (1932-1979), “interpretat” per tres torrencs

CARLES MARQUÈS

Si les mesures contra la Covid no ho tornen a impedir, com l’any passat, dimecres 19 de maig estreno el meu text teatral Ni morir us fa viure?. A dos quarts de vuit del vespre al Teatre El Magatzem, de Tarragona, en format de lectura dramatitzada. La dirigeix una actriu que té orígens torrencs, Míriam Alamany, i a més d’ella hi actua un actor amb veïnatge a la Torre, el seu marit, Carles Martínez. I dos intèrprets que no em consta que tinguin cap vinculació amb la nostra vila, Carme González i Ramon Vila. Els ho he de preguntar el dia de la representació. Per tant, pel cap baix som tres les persones de Torredembarra que oferim la nostra interpretació personal, des de l’autoria, la direcció i l’actuació, d’un artista tan destacable com desconegut.

Vaig saber de l’existència de Jordi Bonet i Godó a partir d’un article, escrit pel periodista Carles Padró, al suplement Cultura/s de La Vanguardia. I de seguida em va fascinar i intrigar la figura d’aquest muralista, escultor i pintor nascut a Barcelona el 1932 i mort a Mont-real, Quebec, el 1979. També aviat vaig saber que en volia fer una aproximació creativa. No pas un reportatge periodístic ni un documental televisiu. Crec que indubtablement se’ls mereixeria i també crec que hauria de poder fer-los el mateix Carles Padró, amb qui he parlat llargament sobre Jordi Bonet. A mi, llegint la trajectòria de l’artista, plena de tragèdies personals – va perdre el braç dret quan era nen, se li va morir un fill en accident, li van diagnosticar una leucèmia, li van donar una esperança de vida d’un mes i va viure encara sis anys… – i de grans produccions i èxits internacionals, m’atreia més escriure’n una peça teatral. No volia reflectir tant els fets reals com guaitar a l’interior d’una personalitat tan rica i complexa com plena d’enigmes.

El primer enigma, el més sorprenent, és per què una personalitat que és tan cèlebre al país d’adopció, on li han dedicat carrers, i a molts països del món on va construir murals, és gairebé anònim a Catalunya? I això que era nebot de l’arquitecte que va continuar l’obra de Gaudí a la Sagrada Família, i cosí del comte de Godó de La Vanguardia. Per fer més evident, i incòmode, aquest anonimat als espectadors, en tota l’obra no apareix el nom de Bonet. Com tampoc de la resta de personatges, algun ben fàcil de reconèixer. Amb això volia reforçar també la condició simbòlica, “universal”, de l’artista. És a dir, de què parlem quan parlem d’un artista “universal”?

En resum, no he volgut fer un “biòpic”, una biografia, de Jordi Bonet i Godó, sinó una reflexió sobre els grans temes que reflecteix la seva obra: la creativitat, el comerç de l’art, la vida, la mort i, sobretot, l’eternitat… La de després de la mort, i la que fa que els artistes esdevinguin “eterns” per al públic. Que no us espantin aquests grans conceptes. També hi ha humor i personatges divertits. I polèmiques carregades de pebre, com la que va protagonitzar Bonet quan li van encarregar el mural del Gran Teatre del Quebec, a la ciutat que porta aquest nom. Bonet va inscriure-hi unes frases plenes de llibertat i frescor, pròpies de l’esperit de l’època (1970), del seu amic poeta Claude Péloquin. Una de les frases, “No esteu farts de morir, colla de rucs? Ja n’hi ha prou!” va escandalitzar part de la societat quebequesa i inspira el títol de la meva obra.

La ciutat de Quebec, capital de la província canadenca que ha fet dos referèndums d’independència, podria ser, doncs, l’escenari de l’obra. O Mont-real, la seva ciutat més gran. O alguna de les altres ciutats quebequeses on Bonet va viure. O les esglésies de Taüll, que el captivaven des de petit. Potser tot passa en un estudi de ràdio, televisió, o una sala d’espera. No us ho diré. Això sí, és un dia de Nadal. Una periodista entrevista un artista i en repassa la vida. Però assistim de debò a una entrevista o no és el que sembla? Sigui el que sigui, us convido a descobrir-ho i a entrar-hi de la mà de quatre bons actrius i actors. I dos són de la Torre.

Fotos: Dues fotografies de Jordi Bonet i Godó, en llibres publicats al Quebec. / CEDIDES

El darrer vídeo

ENTREVISTA l Josep Bargalló, exconseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya

Hemeroteca

Tweets recents

Share This