REDACCIÓ – Torredembarra, 16/11/2026
La diagnosi sobre l’ús del català realitzada a 90 establiments comercials i de restauració i 10 entitats esportives de Torredembarra detecta marge per incrementar-ne l’ús habitual, especialment al comerç, on només el 17,8 % dels establiments visitats va iniciar espontàniament l’atenció en català. En canvi, en més de la meitat dels casos, la conversa es va mantenir en aquesta llengua quan l’interlocutor s’hi va adreçar. L’estudi també ha permès activar 69 adhesions a programes d’impuls del català.
L’estudi l’ha impulsat l’Ajuntament de Torredembarra, a través del Consorci per la Normalització Lingüística. Els resultats corresponen als establiments i entitats visitats i permeten conèixer millor la situació en aquests àmbits, sense que els percentatges es puguin extrapolar al conjunt del comerç o de les entitats esportives de Torredembarra.
Més capacitat de parlar català que ús espontani al comerç
La diagnosi mostra una diferència entre la llengua amb què s’inicia l’atenció i la que es manté durant la conversa. Tot i que el 82,2 % dels establiments visitats va saludar inicialment en castellà, quan l’informador s’adreçava en català al personal, en el 52,2 % dels casos la resposta i la conversa es mantenien en aquesta llengua.
D’altra banda, en 48 dels 90 establiments, un 53,3 %, hi havia almenys una persona d’atenció al públic que no sabia parlar català.
Pel que fa a la comunicació escrita, el 48,9 % dels establiments visitats té el rètol principal exterior en català i un 17,8 % el té parcialment. En la resta de comerços o no està en castellà o no hi ha rètol principal. En els rètols i cartells informatius, el 43,3 % els tenia en català i un 32,2 % hi incorporava almenys alguna informació en català. El 24,4 % restant no tenien res en català. Pel que fa als menús, les cartes, les llistes de preus i altres documents, el 38,9 % els té disponibles íntegrament en català i un 14,4 % parcialment, mentre que el 41,1 % no els té en català i en la resta no hi havia documents per a la clientela. En l’àmbit digital, també s’hi detecta marge de millora, tot i que una part dels establiments no disposava de web ni de xarxes socials.
Més presència del català a les entitats esportives
Entre les 10 entitats esportives visitades, en 8 tots els membres podien parlar català. Aquesta era la llengua habitual en les relacions internes en 9 entitats i amb persones externes en 8. Tot i que la salutació inicial es va fer en català en 6 de les 10 visites, en totes es va poder mantenir una conversa en aquesta llengua.
Les dades apunten, per tant, a una presència més elevada del català en l’àmbit esportiu, tot i que també hi ha marge perquè sigui la llengua habitual des del primer contacte. Cal tenir present que l’estudi ha inclòs 10 de les 37 entitats esportives del municipi.
69 adhesions a programes d’impuls del català
La diagnosi també ha servit per oferir recursos concrets als establiments i les entitats. Dels 48 establiments on almenys una persona que atenia el públic no sabia parlar català, 28 s’han inscrit al programa Comerços Aprenents, que ofereix formació lingüística vinculada al lloc de treball per facilitar l’atenció en català.
El Voluntariat per la Llengua (VxL) s’ha ofert als comerços i entitats on tothom sap parlar català, amb l’objectiu de facilitar-ne l’ús habitual i garantir l’atenció en aquesta llengua. Dels 50 comerços i entitats que complien els requisits, 41 s’hi han adherit (82 %), incloses les 8 entitats esportives que hi podien participar.
Els resultats serviran de base per definir les actuacions del futur Pla d’Impuls del Català de Torredembarra, amb mesures adaptades a les necessitats detectades per afavorir un ús més habitual de la llengua en el comerç, la restauració i les entitats esportives.
Foto: Una imatge de l’eix comercial de Torredembarra. / TDB
