BERTA CANELLES I DOMÈNECH
Aquell vespre, com de costum, el pare ens va deixar preparat el sopar i va marxar de casa a treballar. Cap a un quart de nou vam començar a sopar: teníem pasta amb salmó que tant m’agradava. Per la tele sortien els dibuixos preferits de la Gal·la: unes ovelles angleses força entremaliades que feien anar de corcoll a un gos que anava molt atrafegat.
De cop i volta van aturar el capítol per informar que un criminal perillós s’havia escapat de la presó que estava a pocs quilòmetres de casa. Van anunciar que era summament perillós i van posar una fotografia seva. La imatge era esfereïdora: rostre allargat, pàl·lid i esquelètic, d’ulls foscos i enfonsats i una cortina de cabells greixosos que li queia per les espatlles. Semblava un vampir tret d’un conte. En aquell moment em vaig adonar que la meva germana estava just mirant la pantalla amb cara espantada.
Vaig tancar la televisió i vaig donar-li conversa per distreure-la fins que vam acabar de sopar i en acabar vaig proposar-li jugar a un joc per mirar de distreure-la i evitar que es capfiqués, però la Gal·la em va preguntar per aquell senyor que havia vist per la tele.
-No et preocupis, segur que la policia, a hores d’ara, ja l’haurà trobat. Així i tot, si vols, ens assegurem i revisem que tinguem portes i finestres de casa ben tancades mentre vas pensant a quin joc vols jugar abans d’anar a dormir.
Agafades de la mà i un xic més lentes del que ho faríem en un vespre qualsevol vam anar obrint els llums de cadascuna de les habitacions i vam anar revisant portes i finestres. Tot estava en ordre. En aquell moment vaig deixar anar un imperceptible sospir.
-I bé, ja has triat el joc? – Justament va triar un joc que feia temps que no hi jugàvem i que feia mesos que acumulava pols en alguna lleixa del soterrani.
-Vaig a baix a buscar-lo Gal·la.
-No! No em deixis sola.
-D’acord. Doncs baixem les dues juntes i així el trobarem més de pressa.
Amb precaució vam anar baixant les escales inclinades que duien a l’únic indret de casa que era inquietant fins i tot per mi. Abans d’arribar a baix ja m’arribava aquella olor d’humitat tan odiosa. Mig a les palpentes vaig trobar l’interruptor que obria la tènue llum que ens permetria trobar el joc en qüestió.
El que les dues germanes no sabien era que no estaven tan soles com a elles els semblava i que en revisar la casa no havien fet més que tancar-se a elles mateixes. No sabien que un home de rostre allargat, pàl·lid i esquelètic, d’ulls foscos i enfonsats i una cortina de cabells greixosos, que li queia per les espatlles, havia decidit amagar-se al soterrani de casa seva. Un home trastocat i amb set de sang; un monstre que ja feia temps que havia deixat d’actuar com un ésser humà.
Imatge: ELISABET SALVAT GARCIA
IV Premi de Relats Juvenils de Misteri Jordi Tiñena-TDB
Actualitat del Festival de novel·la criminal Creixell. Crims
Relat guanyador de la
Categoria 3r-4t ESO
