TRINI HUGUET
Una de les parts de la Festa Major que es dona per fet és la música. Són poques les vegades que prenem consciència de la importància que té, no només a l’hora de fer ballar els membres d’una entitat o acompanyar-nos en moments especials, sinó també dins el nostre imaginari. Quan pensem en l’Àliga, inherentment cantem la seva música. Una de les bandes que ha acompanyat durant 30 anys la Torre és la Fanfara.
Un conjunt únic a Catalunya
El conjunt musical va néixer el 1996, com una secció dels Grallers de la Torre per potenciar la música dins la festa major i, alhora, innovar amb la introducció de la gralla dins una banda. David Morlà, el responsable de la Fanfara, assenyala: “Ara és bastant habitual, però llavors no ho feia ningú. Vam ser els pioners a incorporar la gralla a dins d’una banda”. Van agafar com a referents zones com València on la dolçaina forma part de les bandes. Gràcies a aquesta característica, encara avui, sent onze membres – cinc parelles d’instruments i la percussió – després d’una reestructuració de la composició el 2003 i d’utilitzar un nou model de gralla en si bemoll -, la Fanfara és un conjunt únic a Catalunya.
La formació també tenia com a objectiu, tocar el dia 4 a la tarda durant les passades de lluïment del Seguici. Morlà explica: “Un any es va decidir que estaria bé llogar uns sols músics que poguessin fer ballar tots els elements”. A excepció d’alguns balls que són complicats d’interpretar, per una banda. A partir d’aquell dia, han anat tocant el 3 i 4 de setembre amb diferents elements, entre els quals el Ball de Cavallets. A partir del 2003, van començar a acompanyar l’Àliga, a fer concerts i amb els anys el conjunt també s’ha consolidat dins la festa, per exemple, tocant durant la Desvetlla dels Gegants.
La Fanfara, a més, ha contribuït a normalitzar i reivindicar la professionalitat dins del sector. Des d’un inici es va concebre com un grup de músics que tenen un ofici. “La Fanfara té un preu perquè tothom cobra per anar a actuar, i això també és un hàndicap. D’actuacions gratuïtes per la causa, n’hem fet, però és un grup on tothom que hi actua i participa cobra per la feina feta“, apunta Morlà. Això els ha permès actuar en altres poblacions com Valls, Badalona o Reus. Ara bé, això no ha tret que a molts els unís una amistat, afirma el responsable: “La majoria dels músics de la Fanfara han volgut continuar formant part del grup. Aleshores, hem creat una petita família que ara ja molts som amics”.
‘Fent seguir viva la cultura’
D’altra banda, el Ball de Bastons també ha fet 30 anys i ho ha celebrat amb una trobada amb altres colles de Catalunya. A més, van dissenyar una samarreta commemorativa. Un dels cocaps de colla dels bastoners, Víctor Pueyo, expressa que tot i sentir que és “un any més”, els balladors s’adonen que “fan seguir viva la cultura”. Els bastoners a la Torre es remunten a abans de la seva recuperació el 1969. Al ‘Costumari català’ de Joan Amades se cita que a la població se n’havien ballat antigament.
Part de l’èxit i la continuïtat de la colla passa per tenir un grup infantil. “Els petits ens donen vida, que dic jo, van pujant, s’integren al grup i això fa que ells tinguin més il·lusió i anem creixent també”, comentava Pueyo.
De cara al futur, el cocap afirmava que encara queden molts anys de bastoners: ”Jo faig la broma que fins que no tingui el crio ballant amb mi, no pararé. […] No ens imaginem un estiu sense Bastons”. També es plantegen recuperar danses que s’havien fet fa més de 20 anys: “Potser un ball i un passacarrer”, concloïa Pueyo.
Fotos: A dalt, la Fanfara el 2003 i, a baix, els Bastoners el 1996. / DAVID MORLÀ / ARXIU AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS
