JORDI SALVAT
Els qui ja fa uns anys que ens movem pel mon dels escacs hem vist jugadors de tota mena. N’hi ha de molt bons, però que sumen ben poc a un equip, a un club, més enllà de guanyar partides. En canvi, hi ha jugadors que, tot i no tenir un nivell de joc tan elevat, són escaquistes solvents i que aporten molt al col·lectiu amb el seu caràcter. És el cas de Ferran Bechini, que va arribar al Club Escacs Torredembarra l’any 2004 en una edat que ja relacionem amb la jubilació.
En Ferran, “El Bechini”, ens ha deixat aquest darrer dia d’agost de l’estiu més calorós de la història, amb 89 anys. A principis d’aquest any encara va disputar el Campionat de Catalunya per equips i va exhibir un gran nivell, inusual en un jugador que fregava els 90 anys. Solidesa, resistència, creativitat i… cavallerositat. Perquè el Ferran era d’aquells escaquistes que es comportava amb elegància abans, durant i després de la partida. Guanyés, fes taules o perdés, Un exemple a seguir.
També es va implicar en la gestió del club torrenc com a vocal de la junta directiva, aportant experiència i sentit comú. En dinars i sopars després de juntes o campionats sempre tenia anècdotes de la seva vida laboral i escaquística. I de tant en tant el podíem veure en la seva faceta d’actor als anuncis de la televisió o d’abans de les pel·lícules al cinema,.
El trobarem a faltar, perquè 22 temporades ininterrompudes al Club Escacs Torredembarra són moltes, el colofó d’un llarguíssima carrera iniciada en equips de Barcelona. I també és la demostració que la pràctica d’aquest esport pot ajudar a un envelliment actiu, contribuint a conservar aptituds intel·lectuals en edats avançades. Del Ferran em queden haver compartit amb ell moltes jornades d’escacs, converses i riures. I una cosa la tinc clara: en Ferran Bechini, sempre al meu equip. Descansa en pau amic.
Foto: Ferran Bechini, a l’esquerra, jugant una partida en un torneig al Bar NO SE. / CE TORREDEMBARRA
