TRINI HUGUET ORTEGA
Haver format part dels escoltes et marca de per vida, no només pel fet d’haver-hi anat durant la infància, sinó per les ensenyances que aprens, les experiències i les amistats. Això, a la Torre ho han pogut experimentar centenars de nens i nenes al llarg de 30 anys. De fet, alguns els travessa tant que acaben sent els Caps de noves generacions. És el cas de la Clara Cordón, el Marçal Tineo i l’Helena Busquets.
On els joves eduquen els més petits
Això passa perquè és un dels pocs casos d’espais educatius, pensants amb aquest objectiu pedagògic, més enllà de les escoles. “És un lloc segur perquè puguin créixer, conèixer i descobrir el món d’una forma que sentin segurs i acompanyats, perquè al final nosaltres som monitors, però som joves. Llavors no hi ha aquesta bretxa tan transgeneracional entre jo i un Pioner”, explica Busquets.
La pràctica i la metodologia han evolucionat L’escoltisme es basa en dotze valors encunyats per Robert Baden-Powell, alguns d’ells són: esforç, respecte i cura de la mateixa persona, respecte mutu, sinceritat, estima i interès pel país, responsabilitat… “Per crear la millor societat possible”, menciona Tineo. Tot i que es van establir el 1907, encara avui en dia s’apliquen als Salats, i a la resta dels escoltes de Catalunya. Ara bé, la posada en pràctica d’aquests o la dinamització de les activitats per treballar-los ha canviat amb 3 dècades. Per exemple, amb protocols contra l’abús sexual infantil i figures com la d’equitat de Cordón: “En alguns jocs no hem intentat fer canvis, sinó que els vam treure perquè passaven línies vermelles. La cadena de roba que t’has de treure tota la roba possible i fer la cadena més llarga per guanyar. Més que res perquè potser tens infants que no saben dir que els està fent sentir incòmode”.
Manca de relleu
Una de les coses que més agraeix l’ens és el local del Patronat Antoni Roig, aquest els permet mantenir una quota accessible per a la gran majoria de famílies i a la vegada dur a terme les activitats establertes. Aquesta és una de les poques dificultats que s’enfronten els escoltes d’arreu de Catalunya, però no els de la Torre. Fins i tot, l’entitat ha sobreviscut al fet d’estar entre dues grans poblacions on està molt arrelada aquesta filosofia (Reus i el Vendrell) que podrien absorbir els nens de la zona. Malgrat això Busquets apunta: “Es nota la confiança que han disposat en naltros, rebem nens del poble, del Catllar, la Riera o d’Altafulla. Tenim nens que baixen de Barcelona als caps de setmana només per venir al Cau”.
D’altra banda, però, el fet de gestionar una entitat només amb persones joves també comporta un risc, que altres agrupaments poden patir, la falta de relleu. Això, s’accentua en el cas dels Salats, ja que les franges d’edat estan molt estipulades. Tot i els vaivens, els últims anys tenen manca de molts infants a les unitats: Follets, Llops, Raiers, Pioners… A part dels més petits (follets) que fluctuen molt, cada vegada que es fan més grans costa més que es quedin. “Els nens ara han deixat d’anar a moltes coses. A tot arreu les coses estan més cares i els pares tampoc es poden permetre certes coses”, afegeix Cordón.
Activitats per celebrar l’efemèride
Per això, alguna de les activitats per celebrar els 30 anys van destinades a animar als joves ha ser Caps. N’és un exemple el joc de la Pastanaga que vol implicar tot el poble durant la festa major. Tanmateix, amb aquest aniversari i la seva commemoració l’objectiu és “fer més fort el vincle amb la Torre i reforçar els seus valors com escoltes”. Per això, també es podrà veure una exposició a la Biblioteca que serà una màquina del temps per tots aquells que han passat pels Salats i la unitat de Raiers participarà durant les festes del barri de Sant Jordi en un bingo musical, juntament amb els Nois de la Torre. A banda, de les que ja han fet altres anys, com la xocolatada de Carnaval.
Fotos: A baix. Una sortida de l’agrupament a La Riba i, a baix, una imatge recent a la seva seu, al Patronat Antoni Roig. / ELS SALATS / JOAN CASAS
