REDACCIÓ
El sector de la pesca d’arrossegament a Catalunya ha viscut amb incertesa les últimes setmanes. La raó és la proposta sobre els dies de pesca al mar Mediterrani per aquest 2025 que la Comissió Europea va presentar a principis del desembre passat. Inicialment, la proposta impulsada per l’anterior comissari de Medi Ambient, Oceans i Pesca, el lituà Virginijus Sinkevicius, limitava les jornades de de pesca a 28 durant el present any, quan fins ara la mitjana era de 130. L’oposició frontal a aquestes restriccions dels principals països afectats -Espanya, França i Itàlia- va fer que el nou comissari, el xipriota Costas Kadis, cerqués un acord per trobar una proposta viable per al sector.
El resultat és que finalment els pescadors de l’arrossegament del Mediterrani podran seguir treballant el mateix nombre de jornades que al 2024 si s’apliquen un seguit de mesures per garantir la sostenibilitat de la seva activitat. Entre aquestes, hi ha l’ús de noves xarxes o el canvi de portes. A més, tot just aquest 15 de gener la Generalitat anunciava que el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació finançaria el 100% del cost de les noves xarxes selectives que demana Brussel·les, de 45 mil·límetres per a la pesca costera i de 50 mil·límetres en pesca de fondària.
Aturada del sector
La proposta inicial de la Comissió Europea va generar un rebuig generalitzat en el sector, que va tenir la seva part més visible en l’aturada que es va fer els passats 9 i 10 de desembre. Torredembarra es va sumar a la protesta, ja que més enllà de la vaga que van fer els pescadors de la Torre, des de l’Ajuntament també es va donar suport al sector amb un acte que va tenir lloc al Pati del Castell el dia 9 del passat mes. Allí es van donar cita pescadors, representants de tots els partits polítics que hi ha al consistori i ciutadania en general.
L’encarregat de llegir el manifest va ser l’actual tercer tinent d’alcalde i representant de l’Ajuntament al Grup d’Acció Local Pesquer (GALP) Costa Daurada, Eduard Rovira. L’exbatlle, que també és secretari de la Confraria de Pescadors, destaca que les mesures inicials que es proposaven des de la Comissió Europea posaven en risc la continuïtat del sector i tota l’activitat econòmica que se’n deriva. I és que per Rovira, la pesca a casa nostra és “tot un entramat social i econòmic que va des de les confraries, els peixaters de proximitat, les distribucions o l’hostaleria relacionada amb el peix. Si només talles la pota de la barca d’arrossegament tot cau com un dòmino”. En aquesta línia, el president de la Confraria de Pescadors de Torredembarra, Josep Maria Fortuny comenta també que si la flota d’arrossegament hagués de plegar, “les arts menors necessitarien una altra logística per poder treballar”.
Fortuny es mostra contundent en assegurar que la intenció de les administracions comunitàries “és fer-nos plegar” i afegeix que “cada any és una guerra, perquè sempre van incrementant coses (…) No ens tallaran el coll en sec, però l’aniran tallant a poc a poc”. També protesta perquè les noves exigències europees impliquen noves inversions, que “primer les has de fer i les ajudes arriben quan arriben. I si t’equivoques en una coma, ja no les cobres”. Davant aquesta situació, apunta que “amb tanta pressió i tanta burocràcia, la gent es va cansant”.
Una afirmació que va en la línia de l’evolució de l’activitat del sector en els darrers anys. Segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, les captures pesqueres van ser l’any 2023 de 16.560 tones, una mica més de la meitat de les que hi havia una dècada enrere, el 2023, amb 32.016. Localitats com és el cas de Torredembarra tenen un pes relatiu en el conjunt del sector a Catalunya, però encara es manté una activitat que lliga amb la tradició pesquera de la localitat. Segons les dades del departament, actualment hi ha a la Torre quatre embarcacions pesqueres. Aquestes van capturar 33,1 tones de peix el 2023 amb un volum de negoci de 0,26 milions d’euros. Des de la Confraria de Pescadors, afegeixen que una d’aquestes barques és d’arrossegament, mentre que les altres tres són d’arts menors.
Tant Fortuny com Rovira contradiuen també alguns dels arguments que exposa la Comissió Europea per aplicar noves regulacions en el sector de la pesca. Per exemple, Fortuny assenyala que la menor presència d’algunes espècies “no és només culpa del pescador” i que també s’ha de tenir en compte “la massificació, el turisme o el canvi climàtic. De fet, de pesca ja n’hi ha menys”. Per la seva banda, Rovira apunta que Europa “no té en compte que hi ha molts factors de canvi climàtic i de contaminació que afecta d’alguna manera l’estabilitat de les poblacions. Hi ha algunes espècies que s’estan controlant amb les gestions que s’han fet en els darrers anys”.
Rovira també afegeix que les mesures que es volien aplicar suposen un greuge comparatiu entre les flotes del Mediterrani i les de l’Atlàntic, ja que tenen en compte les jornades de pesca, quan en el primer cas aquestes són de 8 o 10 hores i en el segon es poden allargar molt més per la capacitat dels vaixells. “Aquí continua sent tot artesanal”, diu al respecte Fortuny, que també creu que dir que la pesca va a menys “no és veritat”, ja que “hi ha espècies que han proliferat més amb el canvi climàtic”. Per exemple, “és cert que de lluç n’hi ha menys, però, aquí s’ha omplert de gamba, ara les barques ja podem estar guanyant la vida amb la gamba”.
Foto: Josep Maria Fortuny és el president de la Confraria de Pescadors de Torredembarra. / CAROL CUBOTA