MONTSERRAT GIL CASALS
1 – M’he perdut!
– Vatua l’olla. Ja m’he tornat a perdre! Serè tanoca… M’agrada anar sola i fugir de les bandades. Soc inquieta i tinc esperit d’escolta, per això sempre porto un fulard al coll, però, últimament, estic ben desorientada, no sé què em passa… Em sembla que hauré de portar un GPS com els que tenen els humans a la Terra. On carai dec haver anat a parar? El planeta és veu força gros i fa patxoca. Com és deu dir? Bé, hauré de començar a fer indagacions… Començo a planejar per un prat verd i ple d’herba fresca. En aquestes que se m’obren els ulls com els dels mussols quan veig una vaca esquàlida que sembla que balli amb les potes del darrera. Diantre d’animal!
Com va guarnit… porta un vestit de fulles, uns collarets fets de flors i tot de pírcings pel cos i em sembla que en lloc de taques porta tatuatges… Com balla! Sembla que estigui enrampada.
– Hola, quin nom té aquest planeta? –li demano.
Ella em mira de reüll sense deixar de moure la cansalada, millor dit el costellam perquè està més magra que un os de cementiri. Els collarets li van d’un cantó a altra i m’adono que porta uns fils a les orelles. Uf! Em sembla que està escoltant música amb algun aparell. Torno a repetir la pregunta amb un to de veu ben alt perquè em pugui escoltar “Hola, quin nom té aquest planeta?”
– Aquest planeta no té nom, i fes el favor de no cridar que no soc sorda – Em diu tota seriosa.
– Com és que no té nom? Tots els planetes tenen nom, no? –dic abaixant el volum de la meva veu.
– Tots no, aquest no té nom – em contesta la vaca moderna.
– Doncs jo li’n posaré un, que carai – Li replico tot fent-me l’entesa.
– TU, TU, tu… Tu ets un pobre ocell, no ets ningú per posar nom als planetes. Ets un esquitx d’Ocellot! – Em diu amb to burleta
– Com que no soc ningú! Soc una ocella que fa escoltisme i he viatjat per tota la galàxia i soc molt valenta i tinc molts amics i molta influència i soc molt sàvia i … I tu més valdria que en lloc de ballar mengessis una mica d’herba que t’estàs quedant amb els ossos.
Carquinyoli de porra! – Què s’ha cregut aquesta vaca, a mi ningú em diu esquitx d’ocellot!
Potser m’he passat un xic perquè la vaca balladora s’alça amb força i em mira amb les celles arrufades que fa basarda. Li surt fum dels forats del nas i els pírcings que hi porta es toquen uns amb els altres. Podria fer-me gràcia però amb la cara que hi fa no tinc gens de ganes de riure. Està enfadada, no en tinc cap dubte! I, m’engalta tot seguit:
– Que soc un carquinyoli? Que mengi herba? Però d’on carai has vingut ocellot foraster? Jo tinc el cos treballat de molt ballar. Vaja, que tots els toros em busquen de tant bona que estic. I, no soc vegetariana. Quin fàstic! Jo menjo uns bons bistecs de carn i quan convé algun ocell despistat, així que val més que toquis el dos si no vols que se’t mengi d’una bocada.
Redimonis sense cua! Aquesta vaca no té pèls a la llengua. Ha fet un muuuuuuuuuu que m’ha eixordat i ha obert la bocassa que em sembla que hi puc veure últim bistec que ha endrapat. No m’ho ha de dir dos cops. Marxo més de presa que un llamp.
El meu primer intent d’acostament als habitants d’aquest planeta no ha resultat del tot satisfactori. Bé, per dir-ho clar, ha estat un fracàs! Però, què es pot esperar d’una vaca carnívora que escolta i balla música amb auriculars… ?
2 – El rei del Nord!
Soc una bona escolta però les altres coses que vaig dir a la vaca balladora eren per fer-me la fatxenda. Ni he viatjat per tota la galàxia, ni soc valenta, ni tinc molts amics, ni soc influent, ni sàvia. I quan veig que el món és tant gran em sembla que soc un esquitx d’ocellot però això no ha de saber-ho ningú i no vull que ningú m’ho digui i molt menys una vaca. Ja he recollit un xic més d’informació. Sí, aquest planeta no té nom però si que té caps d’estat. Vaja, algú que mana! Concretament hi ha dos reialmes, per tant, hi ha dos reis que governen, el del Nord i el del Sud.
A la Terra hi ha molts països, i a cada lloc hi ha algú que mana. Un embolic tot plegat! Porto anys migrant d’un cantó a l’altre i cada vegada em sembla que conec menys als humans. Per sort, jo soc una oreneta i, de moment, me’n surto prou bé. Busco llocs càlids per viure perquè el fred no m’agrada gens. El fred que se’ls quedin els animals peluts!
De la neu només n’he sentit a parlar però el gel si que sé què és…
Quan veig un humà que es posa un tros de gel a la boca (em sembla que en diuen gelats) em venen calfreds!
Primer miraré de conèixer el Rei del Nord. M’han explicat que governa la meitat nord del planeta. Que és molt ric i malcarat i viu en un palau sumptuós. On deu tenir el palau? Quines ganes tinc de fer el tafaner…
– N’estic tip d’aquests intrusos…
Són les primeres paraules que he escoltat al Rei del Nord. És morrut, i gasta molt males puces. He aconseguit trobar el palau al cim una muntanya molt alta, és un edifici en forma de bola i tota plena de vidriera.
El rei porta una corona de vidre i una capa fins als peus feta de boles també de vidre. Caram, que incòmode! I si se li trenca?
Aquest si que deu ser d’aquells de “mira’m i no en toquis…” Però el que m’ha sorprès més és que tots els criats de palau són animals. Sembla com un Zoo dels de la Terra! El rei dona ordres a tord i dret.
– N’estic tip d’aquests intrusos… – torna a cridar el Rei – Només els agrada ficar-se al meu país i robar-me el gra dels camps…
Jo m’hi acosto ben decidit i li demano:
– De qui parleu, majestat?
– No t’hi escarrassis el Rei no entenc l’idioma dels animals – em contesta un dels micos
– Vaja, amb això aquest planeta és com la Terra, allà els humans tampoc no entenen el llenguatge dels animals…
Per tots els núvols esquerdats! Aquest rei és un ximplet. Per molt poc que no m’esclafa contra el vidre. Uf! Em sembla que no és que no entengui l’idioma dels animals, és que no el vol entendre.
3 – El rei del sud!
Després de l’espant que he tingut amb el sapastre de rei del Nord he decidit anar a cercar el rei del sud a veure si no està tant violent amb els pobres ocells… Què carai li he fet a aquell esverat…!
Quin canvi de paisatge! Tot està molt sec i molts trossos semblen deserts. Quina calor que tinc! Espero que el rei del sud tindrà el seu palau ben preparat amb un bon aire condicionat.
Què carai són aquells forats tant enormes? Semblen cràters dels de la terra. Són molt grossos i molt estranys. M’acostaré… Veig un nen que camina en solitari i m’hi acosto. Com va vestit? Bé, quasi va conill. Va rient tot sol i fa votar una mena de pilota.
– Hola, què són aquests forats tant grans que hi ha al terra?
– D’on véns que no saps què són aquests forats?
– Doncs del planeta Terra – li contesto un xic enfurismat, no m’agrada que em responguin una pregunta amb una altra pregunta –
– Del planeta Terra.. ah! ja n’he sentit a parlar – replica tot pensarós i per sort continua perquè seria prou capaç de no aclarir-me el meu dubte – Doncs aquests forats són mines en desús, les va fer el rei del Nord per endur-se’n el crastal·lí. Ara ja no li interessen perquè ja les va buidar.
Dec haver posat cara de babau perquè el nen m’ha començat a explicar en pèls i senyals què és el crastal·lí, perquè serveix i tota la seva història.
Resulta que el crastal.lí és una mena de metall preciós que tothom desitja (de la manera que m’ho ha explicat deu ser com els diamants o l’or que hi ha al planeta Terra). El rei del Nord, que és molt avariciós, quan va assabentar-se que a les terres del sud n’hi havia, amb la força de les armes, va venir aquí a fer mines per explotar-les. Bé, va enviar-hi homes i animals al seu servei. Per tots els planetes guerxos, aquest home és un poca-solta! I es veu que un cop va haver aconseguit tot el crastal·lí que hi havia, va marxar deixant les mines en desús i a la gent d’aquí amb un pam de nas.
Ara entenc més coses. Els vestits, la corona, el palau del rei del Nord, tot està fet de crastal·lí. Resulta que és un metall que no pesa i no es trenca i es pot modelar de qualsevol manera. No he aconseguit parlar ni veure al rei del Sud però resulta que aquest nen és el seu fill, el príncep Salgil, i m’ha explicat que el seu pare està malalt de pena. El rei del Sud no ha pogut pair la malifeta del rei del Nord i s’ha anat consumint de tristor. Perquè resulta que la seva gent, els habitants del seu reialme, passen moltes penúries perquè no tenen camps per conrear, ni diners per comprar, s’han anat empobrint i estant molt necessitats.
Caram! Quin panorama! Ja ho entenc que el pobre home estigui fet pols i a més amb aquesta calor tant insuportable. Sentint-ho molt torno cap al Nord.
4 – El gran mur
Quan estic a punt d’entrar al Reialme del Nord em trobo amb una colla d’homes i animals molt enfeinats. Què carai estant fent? Semblen paletes que estiguin alçant una paret gegant. Però, quin sentit té una paret aquí al mig? En aquestes que trobo una sargantana que esta tombada de panxa enlaire fent-se la manicura. Va guarnida amb unes ulleres de sol i una gorra vermella. Quina fila que fa!
– Hola, que saps què estant fent aquests manobres? – li demano
– Oi tant que ho sé!
– Que m’ho podries explicar? – hi ha gent que se’ls hi ha demanar tot ben clar sinó no entenen res…
– Estant fent el gran mur.
– El gran mur?
– Sí, el gran mur – aquesta sargantana em treu de polleguera, és que li haig de donar tot mastegat, cordons que vull saber més coses…
Per totes les palmeres tortes! Canviaré de tàctica…
– Perdoni senyora sargantana. Sóc una empresaria, que vinc d’un altre planeta i estic interessada en trobar algun contacte en aquest per fer gestions de molta transcendència.
Necessito algú de confiança que estigui assabentat de tot el que es cou per aquí. Un confident! He pensat que potser vostè està al cas de tot, però em dec haver equivocat… Li demano disculpes – Li dic amb posat seriós, fent-me la desmenjada i fen veure que marxo.
– Ep! No marxi. Ha trobat el contacte idoni, a mi no se’m escapa res de res. El gran mur, veurà…
Resulta que els veïns del Sud, tips de passar gana i de veure que al Nord hi havia molts aliments, tot sovint s’atrevien a travessar la frontera i a endinsar-se al país veí per prendre’ls el seu menjar. El rei del Nord va tenir la genial idea de fer un mur que voltés el planeta de punta a punta i que separés el seu reialme del Sud.
– Va, poseu-hi més totxanes! Que sigui enorme, que arribi fins a les bromes del cel – ordenava el Rei a tots els que estaven fent l’obra.
– Majestat – va gosar dir un súbdit al Rei del Nord – aquest mur ja és tan i tan alt que no podem alçar-lo més, perquè no resistirà i acabarà caient.
– Doncs, poseu-hi punxes i claus al cim. Això mateix!, Així, quan vulguin travessar-lo es punxaran i es faran molt mal. Que es fotin. Si no tenen menjar és el seu problema! – va replicar el rei de males maneres.
Quin capsigrany de rei! Es veu que hi havia gent del sud que havia anat a veure’l per demanar-li misericòrdia però ell s’havia tancat en banda. Ja veig que aquest rei no només no entén ni vol entendre l’idioma dels animals tampoc el de les persones… Després d’això, el Rei del Nord va veure que encara hi havia algun veí que gosava travessar el gran mur i, remugava pels passadissos: “N’hauré de rumiar una de més grossa…! Quin beneit!
I un dia va dir, tot cofoi: “Ja ho tinc”
5 – Una serra gegant
El caparrut del Rei del Nord en va aconseguir una de grossa, i tant grossa! Es va posar a donar ordres a tort i a dret. Tothom a creure! Vaig començar a veure gent i animals amunt i avall molt enfeinats, sobretot els ferrers i fusters que resulta que havien de construir una serra gegant. Eren ordres del rei! Sabeu perquè la vol el Rei del Nord? La vol per serrar el planeta en dues parts i així aconseguir, que els seus veïns del sud no li robin les seves pertinences. Quina animalada, no?
Faig un vol i escolto música. Llavors veig tot d’animals tocant una mena d’instruments molt estranys. Porten corones i capes de vidre, perdó de crastal·lí. Sembla una festa. El rei ha fet engalanar els carrers i les places. Tot de taules parades de menjar. Els carrers són plens de gent i animals, tothom sembla content. Què celebrem? Veig la vaca dels pírcings movent la costellada, no m’hi acosto gaire no fos que em recordi. La sargantana se m’acosta i en diu:
– Avui és el dia SG, serra gegant. El dia que el rei del Nord ha escollit per fer l’operació CREC. Tothom ha d’ajudar, fins i tot, els ocells.
– Ep! Això m’afecta. Què hem de fer els ocells?
– La nostra missió és la d’ajudar a moure la serra gegant per aconseguir fer el CREC del planeta i dividir-lo en dos parts.
Per totes les estrelles apagades, quina missió tant bestial!
Ara entenc el perquè de la música, dels guarniments, dels pastissets… És una festa per celebrar que avui, el dia SG, de la serra gegant, és farà l’operació CREC tallar la terra amb dues meitats, com si partíssim una nou de la mida d’un planeta…
Ep! Escolto xiulets i… Caram, un meravellós castell de petards. Deixa’m posar a resguard. Aquest planeta sense nom és una caixa de sorpreses…
6 – CREC
Ras, ras, ras… ras, ras, ras… Quin soroll tant eixordadorrrrr! Es realment impressionant! Van tots a una. Ras, ras, ras… Ara tiben els de la dreta, ara els de l’esquerra i de mica en mica la serra va fent un tall que va creixent… Ho aconseguiran? I, finalment, s’escolta un CREC impressionant. M’he vist obligat a tapar-me les orelles amb les ales, ha ressonat per tot arreu, un soroll estrepitós. Per tots els planetes deshabitats! L’operació CREC ha resultat tot un èxit…! Si és que per èxit s’entén que es parteixi un planeta en dos parts. Després SILENCI. Tothom ha emmudit. Ara hauré de dir que hi ha dos planetes sense nom, el del rei del Nord i el del rei del Sud…
Necessito parlar amb algú d’aquest daltabaix, però… on és la sargantana? M’arribo a la zona Sud! Per totes les gallines guenyes! La sargantana, la meva amiga, està parant el sol en un dels cràters de la zona sud. Què hi fa aquí?
– Qui ets tu? – li dic
– Com que qui soc jo! – replica tota ofesa, ja veig que és la sargantana, la meva sargantana
– Soc la teva confident.
– Sí, sí, ja me n’adono, però com has anat a parar a la zona sud?
– Doncs, vaig posar-me a serrar i aquí em tens. Ara t’hauré d’informar des d’aquesta part, no tinc manera de tornar a l’altre costat.
Bufa! La sargantana, sense voler-ho, haurà fet un canvi de casa. Sort que porta gorra i ulleres de sol perquè aquest clima és molt calorós… Què deu fer ara el rei del Nord?
RELAT GUANYADOR DEL
V PREMI DE NARRATIVA CURTA
FAR DE LA TORRE-TORREDEMBARRA ACTUALITAT
EN CATEGORIA INFANTIL.