El NO SE compleix quaranta anys

JORDI SALVAT

La nit torrenca ha perdut molts locals les darreres dècades però un dels bars musicals que resisteix i que enguany celebra el seu quarantè aniversari és el NO SE. Situat al carrer Montmell, al barri dels Munts, ha aplegat des de l’any 1983 diverses generacions de torrencs i visitants al voltant de la seva característica piscina i a la seva pista de ball. Al seu capdavant hi ha estat sempre el Silvestre Morros, que avisa que al NO SE està al final de la seva trajectòria, ofegat per la pressió administrativa i sense manca de relleu.

En Silvestre Morros s’ha dedicat sempre als establiments de nit. Després de treballar com assalariat en discoteques com el Paradox i el Long Play, va engegar el 1978, amb 25 anys, el seu primer projecte propi amb l’Amadeu Ferrari a la casa dels avis, a l’actual plaça de l’Escorxador, cantonada amb el carrer Alt de Sant Pere. Era la Baldufa. Quatre anys després, amb en Donato Sotoca, va obrir el Zoo, al costat de la mítica discoteca Long Play. Van plantar palmeres i van crear una terrassa que es complementava molt bé amb la discoteca veïna.

Dos amics seus, Valentí Arnau i Paco Navaro li van proposar a Morros obrir un local de nit on hi havia un xalet familiar, als Munts. Però no ho va veure clar, perquè el nou establiment podria generar queixes entre els veïns. Però aquell primer estiu va ser tot un èxit, sense problemes, i va decidir entrar el projecte comprant una part de l’empresa.

Diversió però també feina

El NO SE ha estat un dels locals destacats de la nit torrenca durant quatre dècades, gràcies a la terrassa amb piscina i la sala de ball. “L’objectiu nostre ha estat sempre que la gent s’ho passi bé. Si és així, el negoci funciona”, afirma Morros, que admet que amb aquest tipus de locals hi ha uns danys col·laterals inevitable i un és el soroll, com passa en molts altres llocs. L’empresari convida a buscar la banda positiva a negocis com els seu, com la generació de feina per a joves que combinen els estudis amb el seu primer sou o les parelles que s’hi han format durant les nits de diversió.

Però excepte els primers anys, el NO SE ha hagut de lluitar contra els pals a les rodes posats per l’Ajuntament de Torredembarra i que ha acabat en diversos processos judicials. Una multa de 80.000 euros i un any de tancament per incompliment de l’horari d’obertura ha estat l’entrebanc més gran  en aquesta darrera època. Però Morros, que considera aquesta sanció injusta perquè les dues llicències de què disposa li permeten obrir quan ho ha fet, s’ha  sobreposat a aquesta problemes i ha tirat endavant, sobretot a una parròquia fidel i a moltes persones que tenen ben poques opcions per passar-s-ho bé a Torredembarra després d’anar a sopar a algun dels molts restaurants del municipi.

Preparant el comiat

“Aquest podria ser un dels últims estius que obre el NO SE. T’ofeguen. Amb la pressió, se’t passen les ganes”, admet Morros, que considera que Torredembarra no ha sabut mantenir-se com un referent de l’oci nocturn com ho va ser entre els anys 60 i 90, quan a la capital del Baix Gaià arribaven fins i tot autobusos d’altres punts de les comarques tarragonines. “Primer es va voler portar l’oci nocturn al Port esportiu i va fracassar, Després al polígon industrial i no ha funcionat. Des de l’Ajuntament només s’han fet nyaps i molts dels que han intentat aquests negocis s’han enganxat els dits”, lamenta.

Morros també es queixa de les dificultats que ha trobat per programar música en directe; “Diem que la música és cultura, però no ajuden els grups de música a tocar en directe i a Torredembarra n’hi ha uns quants. A més, hi ha molta gent que s’hi guanya la vida, com els tècnics de so”. Malgrat tot, al NO SE, hi han passat molts grups i cantants, d’estils ben diferents.

I una certa tristor l’envaeix admetent que el NO SE “està condemnat”, com també els altres locals de nit, alguns més antics, com La Masia, El Bodegón i el La Traviesa. D’aquest darrer local, que va obrir a finals de setanta, en destaca la feina feta pel ‘Jota’ Pardo portant durant dècades grups de múltiples estils. Dels quaranta anys al capdavant del NO SE, Morros es queda amb la gran quantitat de gent que ha conegut: “Persones de molts països, de cultures diferents, diferents maneres de pensar… Com a persona m’han fet millorar”.

L’Open Internacional d’Escacs va néixer al NO SE

Aquest estiu s’ha celebrat al Pavelló San Jordi de Torredembarra el 23è Open Internacional d’Escacs de Torredembarra, però el primer local de joc d’aquest torneig únic a la demarcació tarragonina va ser el NO SE entre els anys 1998 i 2000. I és que Silvestre Morros és aficionat a aquest esport des de jove, tot i que mai hi ha competit com a federat. L’any 1998 li va proposar a qui era el tresorer del Club d’Escacs Torredembarra, Francesc “Paquito” Aroca, recentment desaparegut, muntar un torneig d’estiu, i aquest va convèncer la directiva de l’entitat per assumir el repte. Aquell any el torneig no era homologat per la Federació Catalana d’Escacs, però el següent ja ho va ser. El 2001 el torneig es va traslladar al Casal Municipal, però els escacs no han marxat mau del NO SE. Aquests dos darrers anys ha acollit tornejos solidaris organitzats per l’entitat Drac Artcai. El que li agradaria ara és organitzar classes gratuïtes per a infants i adults al NO SE.

Foto: A dalt, una actuació musical i, a baix, la terrassa del NO SE, amb la característica piscina. / FACEBOOK NO SE

Hemeroteca

Tweets recents

Share This