A un any de les eleccions

JORDI SALVAT

D’aquí un any, estarem immersos en la campanya d’unes eleccions municipals que tot apunta que provocaran canvis importants en el ple municipal de Torredembarra. Esquerra Republicana, novament amb Eduard Rovira al capdavant, posarà en joc la inesperada majoria absoluta obtinguda el 2019, gràcies a 2.308 vots, un 33,59%. La gran fragmentació del vot va permetre als republicans obtenir aquesta majoria absoluta històrica amb un terç dels vots de les torrenques i els torrencs.

La gran alternativa a l’alcaldia de la capital del Baix Gaià serà Vale Pino, que fa tres anys va obtenir 1.280 vots, un 18,63%, encapçalant per primer cop la llista socialista. També veurem si Ciutadans, malgrat la crisi municipal i supralocal en què es troba immers,  es torna a presentar a Torredembarra i com queda Junts per Torredembarra després d’un mandat molt complicat. Seran diverses les candidatures que volen tornar o entrar per primer cop al plenari municipal, que ara el formen ERC (9 regidors), PSC (4), Ciutadans (2), Junts (1) i un regidor no adscrit.

Rovira optarà a un tercer mandat

Eduard Rovira ja ha fet el pas per encapçalar per quart cop la candidatura d’Esquerra Republicana i superarà Josep Bargalló, que va ser alcaldable el 1995, 1999 i 2003. En l’assemblea local del dissabte 9 d’abril, Rovira va fer públic que optarà a un tercer mandat com alcalde i l’executiva local li dona suport. Ara s’ha de convocar una nova assemblea en què, si cap militant presenta candidatura, Rovira serà proclamat alcaldable. Si hi ha més d’un candidat, s’hauran de fer primàries durant el mes de juny.

La presidenta local dels republicans, Lídia Alberich, explica que hi ha una comissió que està treballant la confecció d’una llista que, per primer cop, serà cremallera. “En la candidatura, alguns regidors seguiran i altres no. La volem ampliar amb noves incorporacions”, assenyala Alberich. Josep Maria Guasch ja va explicar fa uns mesos a aquest mitjà la seva intenció de plegar com a regidor i podria no ser l’únic dels actuals edils republicans amb més pes que no continua.

Continuisme al PSC

En el PSC, l’actual portaveu i cap de l’oposició, Vale Pino, ja fa mesos que va anunciar que volia tornar a ser alcaldable socialista. Hem de veure com queda una llista, que Pino avança que serà continuista i que vol aprofitar l’experiència dels actuals regidors. El futur alcaldable socialista assenyala que darrerament moltes persones s’han acostat al partit i algunes volen entrar-hi a militar. Però Pino avisa que volen anar poc a poc per poder comptar amb gent compromesa de veritat. La mala experiència amb Laura Pradeda, flamant fitxatge del llavors alcalde Manuel Jiménez i que va acabar fent alcalde el convergent Daniel Masagué fa 14 anys, sembla que encara cou.

Junts per Torredembarra ha previst, seguint els estatuts de la formació, unes primàries per escollir l’alcaldable abans de l’estiu. L’actual regidor juntista, Xavier Suárez, explica que fins ara no s’ha postulat ningú per liderar la llista i que ell mateix encara està valorant si fer-ho o no. “Estem treballant l’equip per presentar-nos a les eleccions. En els darrers mesos hem parlat amb moltes persones i el nostre projecte està agradant. Estem estructurant-nos”, apunta Suárez. L’únic edil que tenen actualment al ple torrenc és fruit de 498 vots, un 7,25%.

Ciutadans, a l’expectativa

Pel que fa a Ciutadans, de moment no hi ha moviments per configurar la llista de les eleccions municipals del pròxim any. El regidor Javier Ramírez explica que han de fer un debat intern que encara no s’ha produït i afegeix que és possible que comencin a parlar-ne a partir de l’estiu.

Ramírez assegura que estan molt centrats en el dia a dia municipal, ja que hi ha “una situació molt complexa” amb qüestions com els contractes de la recollida de la brossa i la neteja viària. Per tant, de moment no volen pensar més enllà. A ningú se li escapa que la davallada de Ciutadans a nivell català i estatal pot passar factura també en el món local. “Tot és molt volàtil i al final depens de coses externes a Torredembarra”, conclou Ramírez.

El 2019, la formació taronja va aconseguir 959 vots (13,96%), guanyant més de 200 respecte al 2015. Amb tot, les expectatives eren més altes després de ser la força més votada a les autonòmiques de 2017. A més, tot i mantenir els tres regidors van deixar de ser la principal força de l’oposició. Posteriorment, el grup es va reduir a dos representants després de la sortida de Toni Cruz, cap de llista en les dues ocasions.

Toni Cruz, actualment regidor no adscrit, reconeix que un dels partits torrencs li ha fet una oferta per anar a la seva llista i no descarta poder acceptar aquesta oferta o liderar una candidatura independent. “Estem valorant amb la gent que em dona suport que fer en les properes eleccions. No he decidit res”, afirma Cruz, que va liderar la llista taronja el 2015 i 2019.

La CUP torna a buscar una candidatura unitària

Sembla que la CUP ha après la lliçó de les darreres eleccions municipals. Llavors, la formació anticapitalista va quedar a un grapat de vots de mantenir el regidor al ple a causa la fragmentació de l’esquerra independentista. Va recollir 322 vots, un 4,69%. Amb l’objectiu que no torni a passar el mateix, la CUP ha fet una crida aquest mes d’abril, en una roda de premsa, a les forces i moviments de l’esquerra independentista alternativa per confluir en una candidatura forta de cara als propers comicis municipals. Recordem que fa quatre anys ja va haver negociacions per bastir aquesta candidatura unitària però van fracassar.

“La CUP fa una crida a no repetir els errors comesos durant les darreres dues últimes eleccions amb la proliferació de noves llistes electorals suposadament d’esquerres i sense projecte”, afirma la formació anticapitalista, que fa una crida a posar-se a treballar des de ja, per si cal, construir un front veritablement d’esquerres capaç d’irrompre amb força a les properes eleccions municipals. “Per la CUP cal esdevenir un projecte comú sòlid, i això només serà possible si es treballa amb temps i sense interessos electoralistes”, afirmen.

Sembla que alguns dels candidats de l’Alternativa Baix Gaià (ABG), formació que el 2019 va perdre els dos regidors que havia mantingut durant tres mandats, podrien integrar-se en aquesta candidatura unitària de l’esquerra independentista. L’ABG ha quedat inactiva després de la desfeta electoral de fa tres anys, quan va ser la força menys votada i no concorrerà en aquesta nova cita amb les urnes.

Un altra formació que vol tornar al ple és el Partit Popular després de quedar-ne fora el 2019 en quedar-se amb un 4,19%, 288 vots. La seva cap de llista en les dues darreres eleccions, Núria Gómez, va anunciar fa uns mesos que es retirava de la política local. Gómez manté aquesta posició i no se sap encara qui la succeirà. Fins després de l’estiu la formació conservadora no iniciarà el procés per confeccionar la seva candidatura.

Una de les forces que no va entrar a l’Ajuntament el 2019 va ser Avui Democràcia, que sí que va tenir representació quatre anys abans. D’aquesta manera, Rosa Maria Guasch perdia el seu lloc com a regidora. De cara al 2023, assegura que ella no s’hi tornarà a presentar, però això no vol dir que el partit no ho faci. De fet, assegura que ja ho estan parlant, però que encara no hi ha cap decisió.

Els Comuns aspiren a 2 o 3 regidors

Una de les formacions polítiques que vol entrar per primer cop al plenari són els Comuns. Carles Fuxet repetirà com a cap de llista i intentarà aquest cop fer-ho en coalició amb Podem. El 2019 van anar separats i cap dels dos va obtenir representació. Fuxet s’ha mostrat optimista amb tancar l’acord amb Podem després de mesos de reunions de treball i bastir una candidatura més àmplia, comptant amb entitats i moviments socials i veïnals. “En aquestes eleccions estan en joc quatre regidors d’ERC i els tres de Ciutadans i crec que en podem aconseguir dos o tres”, afirma Fuxet. Els Comuns han estat molt actius pràcticament des de l’endemà de les darreres eleccions, muntant actes públics i de carrer.

Enric Grangel, alcalde entre els anys 2014 i 2015 pel PSC i que el 2019 va liderar la candidatura Guanyem Torredembarra sense obtenir representació, ha descartat concórrer a les properes municipals, tot i que reconeix haver tingut ofertes d’una formació municipalista.

Valents està preparant una candidatura

Un dels regidors que va acompanyar Cruz en el mandat 2015-2019 en el grup municipal de Ciutadans, Juan Carlos Hurtado, podria tornar a formar part d’una candidatura i té molts números de ser el cap de llista. Es tracta de Valents, la formació liderada per Eva Parera, i que s’està estructurant a la demarcació tarragonina. La previsió, segons el seu responsable al Baix Gaià, Martí Virgili, és que abans de l’estiu estigui formada la junta local del partit a Torredembarra, primer pas abans d’organitzar una candidatura. Virgili apunta que ja tenen un nombre important de militants. L’oferta electoral torrenca el 2023 la podria completar VOX, que ja va estar a punt de presentar-se el 2019. El número final de candidatures encara és una incògnita, però tot apunta que serà, novament, de dos dígits.

Foto: L’actual ple municipal de Torredembarra, on Esquerra Republicana disposa de majoria absoluta, amb 9 edils de 17. / ANNA F. / AJ. TORREDEMBARRA

Share This