Unes sinceres gràcies, Mari!

TRINI HUGUET ORTEGA

El passat 30 de novembre, una munió de nens i nenes asseguts en fileres cridaven i aplaudien a qui havia estat fins ara la conserge de la seva escola: “Mari, Mari, Mari!”. Mestres i alumnes amb mascaretes i abrics d’hivern ocupaven tot el patí del Molí de Vent perquè cada classe havia d’estar separada per respectar les normes anti-Covid. Tot i això, els crits tapen pràcticament la cançó. Ales de colors, que sona pels altaveus.

Així va ser la petita sorpresa que li van preparar a Maria del Carmen Pulido per agrair-li els gairebé 33 anys com a conserge del Molí de Vent. Ella, amb un fil de veu, només va aconseguir dir: “Estic molt emocionada i una altra vegada moltes gràcies.”

Recordada i estimada

És fàcil de dir una xifra de més de tres dècades, però per Pulido han passat nens que ara són pares. Pels primers és coneguda com a Carmen, però els segons li diuen Mari. La conserge del Molí de Vent va arribar a l’escola l’1 de febrer de 1989 i des d’aquell moment no ha marxat. Els nens d’aquella època, com la Mireia Ortega, que cursava 7è aleshores, encara ara recorden l’entrada de Pulido. Ortega fa memòria: “Quan xerràvem a classe, l’Ardèvol o el Cayuela ens castigaven a copiar. En lloc d’això, a vegades, ella ens prenia a fer coses, vam plantar les primeres margarides de l’entrada.”

Pulido no va marcar només aquells infants del 1989, sinó que molts exalumnes del centre tenim records de la conserge. Marta Manzano i Maria Marquès expliquen: “Recordo que sempre estava allà quan la necessitàvem, per a qualsevol cosa tenia solució.” Quan parlen de ser-hi es refereixen a situacions com les que comenta Mireia Palau: “Una vegada vaig caure al pati i em vaig fer una ferida enorme al genoll. Com que el terra era de sorra, lògicament la ferida estava plena de pedretes i la Mari me les va anar traient per netejar-me-la, ficar-hi Betadine i posar-hi una tireta enorme. A més, Marquès afegeix entre rialles: “No m’imagino un Molí de Vent sense la Mari, feia de tot i gràcies a ella no ens faltava mai res, jo crec que deu ser la persona més estimada del Molí de Vent. Tot i que també recordo que a vegades ens havia d’esbroncar.”

Mari, Mari! Te’n recordes de mi?

Podria semblar que aquestes memòries només les tenen aquells que han estat alumnes del Molí de Vent, però Pulido atresora pràcticament tots els noms i cognoms d’aquells que han passat per l’escola. Durant l’entrevista, mentre m’explicava anècdotes de nens i nenes trapelles que treien els poms de les portes o feien vessar l’aigua de la cisterna dels vàters, va aparèixer un exalumne. Després de conversar una mica sobre el que feia a l’institut, me’l va presentar. Nom, cognoms i que “havia estat al Molí, però després va haver de marxar a l’Antina”.

Un cop Pulido va acabar d’atendre el noi, vam reprendre les anècdotes i em va parlar d’un nen que va marxar a Huelva i per casualitats de la vida ha tornat a la Torre. “El veig cada dia, parlo amb ell i li dono records de sa mare.” Quan era petita, i ara també, em feia il·lusió que els professors i la conserge de la meva escola em reconeguessin pel carrer quan els cridava. Però quan li comento a Pulido què sent quan aquells que vam deixar l’escola ens sentim així, expressa: “És una il·lusió per a mi que se’n recordin perquè em tenen molt estimada.”

Professional, positiva, altruista…

Aquesta manera de ser també es trasllada a la feina. Teresa Figueres, directora del Molí de Vent, recalca: “És molt positiva i té de manera innata aquestes ganes d’esperit de servei i acaba fent la vida molt fàcil a totes les persones que l’envolten.” Altres professores del centre que han treballat durant anys, per exemple, la Rafaela Martínez, apunta: “Ha estat un plaer, perquè ha estat una persona molt altruista. No li ha importat mai fer més hores o t’ha ajudat en el que ha pogut.” Fins i tot, aquelles persones que han treballat poc temps amb ella, com la Josefina Sánchez, la nova conserge que la substitueix durant les vacances de desembre, destaca: “És una persona molt professional, se li veu que té anys d’experiència i penso que és una dona que dona molt de si mateixa, que té un caràcter molt empàtic i que hi ha feedback entre ella i l’escola.”

Cada una de les persones que vaig entrevistar per saber com era Pulido em van acabar expressant el mateix sentiment, la gratitud per la feina i el tracte que havia tingut amb elles. Figueres, en poques paraules, va expressar: “Em surten de dins unes sinceres gràcies.”

Foto: La Maria del Carmen Pulido amb la professora Araceli Mombiela, i tancant
la porta del centre. / CEDIDES

El darrer vídeo

VÍDEO l Entrevistem Goretti Gatell, coordinadora d’Infermeria de l’Àrea Bàsica de Salut de Torredembarra

Hemeroteca

Tweets recents

Share This