JORDI SALVAT
Josep Bargalló Valls (Torredembarra, 1958) ha culminat una llarga trajectòria política exercint com a conseller d’Educació del Govern de la Generalitat (2018-2021), liderant aquest departament clau en una crisi sanitària com la que hem viscut amb la Covid-19. Llicenciat en Filologia Catalana i catedràtic de secundària, la seva entrada en la política institucional va ser com a diputat d’ERC el 1992. Va estar al Parlament fins el desembre 2003, quan es va convertir en conseller d’Educació i al cap de dos mesos conseller en cap -després conseller primer- del Govern Maragall (2003-2006). Del 2006 al 2010 va ser director de l’Institut Ramon Llull. Ha estat tres cops cap de llista d’ERC a Torredembarra (1995, 1999 i 2003) i va ser primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme i Medi ambient (2000-2003).
Imagino que aquest estiu està sent molt diferent de l’anterior.
Del tot. L’estiu passat vaig fer un dia de vacances i aquest no he treballat cap dia. A més, l’estiu passat va ser un estiu de molta, molta tensió.
Però al final de curs escolar van arribar amb la satisfacció de mantenir les escoles sempre obertes.
Sí, però va ser molt dur. Va ser dur el temps que van estar les escoles tancades, cosa que va passar a tota Europa. Va ser dur per tota la feina per mantenir les escoles obertes, perquè hi havia molts interessos i moltes pressions perquè no s’obrissin. I va ser dur el dia a dia, perquè ho va ser per a les escoles i instituts. Ens enfrontàvem a la Covid-19, que encara ara desconeixen en molta de la seva magnitud i perquè cada centre i cada aula es un mon. Contra opinions catastrofistes, les escoles han demostrat que són un lloc segur pels alumnes. A més, els alumnes no podien estar a casa. Per a la seva formació i també el seu estat anímic i les seves relacions afectives.
En algun moment del curs passat es van plantejar tancar les escoles?
Durant l’estiu vam tenir moltes pressions polítiques, socials, econòmiques i mediàtiques, perquè no les obríssim. Algunes interessades i altres, de bona fe. Interessades perquè hi ha un rerefons econòmic o del fracàs de l’escola pública si les escoles no obrien. D’altres, de bona fe, perquè pensaven que s’havia de tancar alguna cosa i les escoles eren el més senzill. Un cop les escoles obertes, vam patir moments durs, però el més dur va ser l’estiu anterior.
Pressions econòmiques de quin àmbit?
Doncs alguna escola concertada o privada que es veia capaç d’oferir alternatives que creia que la pública no podria. Evidentment tot un segment d’interessos que veuen unes necessitats i solucions econòmiques en la conciliació familiar amb les escoles tancades o obertes. Hi havia qui estava interessat en què el servei públic no funcionés, però en els moments més greus de la pandèmia, els dos serveis públics més importants, salut i educació, malgrat les retallades i les insuficiències de recursos, han funcionat a un altíssim nivell a casa nostra.
Vostè ha estat conseller en dos moments diferents, el primer com a conseller primer amb Pasqual Maragall com a president. Llavors es va comparar aquell govern amb el Dragon Khan. Ha canviat molt la política des de llavors?
Ha canviat tot. El primer tripartit era una operació quirúrgica necessària després de molts anys de pujolisme. El país necessitava un canvi. Era evident. Aquell primer tripartit tenia una figura política molt forta que era Pasqual Maragall. I hi havia una cosa molt dura, que era el nou Estatut. Eren dues eclosions molt fortes en la política catalana. També una oposició molt dura de CiU i que es veia en molts mitjans, que li eren molt fidels. Però no hi havia el poder de les xarxes socials. No existien. Ara veníem de l’1-O, amb el govern anterior a la presó o l’exili, el 155, un govern en minoria… i la pandèmia! El govern en sí ja era complicat, però la gestió de la pandèmia ha estat una bestialitat.
Com era el dia a dia de la gestió d’una pandèmia com aquesta?
Al començament no, però a partir del maig de l’any passat vaig començar a formar part d’un comitè de govern, format pel president, el vicepresident i diversos consellers que ens reuníem de forma fixa tres cops a la setmana abans del PROCICAT. I el PROCICAT no prenia cap decisió que prèviament no hagués passat per aquest comitè de govern. Era molt bèstia per la informació que et venia del món sanitari, per les decisions que havies de prendre de tancar una o una altra cosa i afectar un sector o un altre. La reunió del dissabte prèvia a l’inici de curs va durar de les nou del matí a les deu de la nit. I eren reunions que rebies molts inputs, amb moltes tensions, que t’arribaven del mon sanitari, de la societat, del mon econòmic… Sempre agrairé, com a persona de formació humanista, a científics com els doctors Josep Maria Argimon o Clara Prats que et formulaven hipòtesis i anàlisis diferents, buscant el perquè de les coses, però acabaven dient-te “no hi ha res segur”. I he acabat malfiant-me del científic que et deia “això, segur”, perquè al final ha resultat que no era.
En la primera part de la pandèmia el president de la Generalitat era Quim Torra. Té la impressió que s’ha maltractat la seva figura des dels mitjans de comunicació i les xarxes socials?
Mediàticament cada mitjà té els seus interessos econòmics, socials i polítics. N’hi ha de petits que no en tenen, però els grans, tots. En la notícia petita són lliures, però en l’anàlisi del que fa un president d’un govern no ho són. I les xarxes són un abocador de gent diversa que diu coses diferents. L’unionisme sempre desprestigiarà qui sigui un president de la Generalitat independentista i és evident que dins de l’independentisme hi ha interessos diferents. És cert que en l’afer de la pancarta, Torra va donar munició a aquella gent que vol fer de l’anècdota categoria.
L’ambient dins del Govern era tan d’enfrontament entre Junts i ERC com percebíem des de fora?
No. Els governs del pujolisme, que eren governs d’una coalició però no de coalició, hi havia unes bufetades internes entre Unió i Convergència de Cal Déu. En governs de coalició amb grups parlamentaris diferents a tot arreu hi ha tensions. És normal. Les tensions partidistes que jo he viscut en el Govern Torra-Aragonès no han estat superiors a les que vaig viure en el Govern Maragall i he acabat tenint molt bona relació amb consellers de Junts amb els quals m’he entès molt bé. En els debats pandèmia hi havia moments que hi havia opcions diferents que tenien a veure amb els partits i altres que no.
El president Torra va ser substituït a mitja legislatura per Pere Aragonès com a vicepresident amb funcions de president. Com és Aragonès?
Primer hi ha un Pere Aragonès molt irònic, una faceta desconeguda perquè no és la imatge mediàtica que es dona d’ell. Fa imitacions de veus que podrien sortir al Polònia perfectament. També molt preocupat per la gent que treballa amb ell. Una part que em recordaria Pasqual Maragall. Però després hi ha un Pere Aragonès molt format en qüestions d’economia. I molt pencaire. És un bon gestor, que ara té l’oportunitat com a President d’agafar una força política que no s’exerceix fins que no es té el lloc d’on fer-ho i demostrar aquesta talla política.
Vostè va ser tres cops caps de llista d’ERC a Torredembarra i més de vuit anys regidor, la majoria a l’oposició. Esquerra ara governa amb majoria absoluta. En sent una enveja sana?
La majoria absoluta d’Esquerra les darreres eleccions a Torredembarra s’ha de llegir per la bona gestió d’Eduard Rovira i els seus regidors l’anterior mandat, pel creixement del partit a tot Catalunya i per errors dels altres partits. Si els altres s’equivoquen, tu te n’aprofites.
Sempre ha dit que la política municipal és més dura que la catalana.
És molt diferent. Si ets regidor i vas a comprar el pa, tothom de la cua et diu alguna cosa de la teva feina. Tu ets conseller i decideixes la construcció de quaranta instituts o tancar bars i restaurants, vas a comprar el pa i ningú et diu res. I hi ha una altra cosa. Quan era regidor, vaig decidir que el pati de Les Monges, que donava al carrer, deixés de ser pati del Pere Badia i passés de ser plaça. Cada cop que hi passo me’n recordo. Al Catllar, com a conseller, vaig posar la primera pedra d’un nou institut, després vam visitar les obres i vaig anar veure com hi havia nens i nenes. Vaig al Catllar i no m’ho sento meu, però aquell tros de plaça de la Torre si la sento meva. És la proximitat de la política local. I a favor dels regidors, la maquinària de la Generalitat és molt més potent que la d’un Ajuntament, que té pocs recursos.
Veient l’evolució demogràfica, a Torredembarra li cal una quarta escola de primària?
Amb les dades de setembre passat, l’oferta a escoles i instituts de Torredembarra és suficient, però caldrà estar atents a l’evolució demogràfica i les dades de matriculació. Està baixant molt a Catalunya la matriculació a P3 i en poblacions de costa això està fent que no hi hagi baixada sinó que es mantingui. La decisió nostra, i que es manté amb el conseller González Cambray, va ser no tancar escoles que, potser per número d’alumnes, hauríem hagut de tancar. Fins que no acabi la pandèmia, els moviments demogràfics interns no estaran clars.
Acabem parlant de castells, una activitat on el contacte és més que inevitable. Com sortirà el món casteller d’aquesta aturada per la Covid-19?
En els seus tres segles d’història, el mon dels castells ha viscut diversos moments d’aturada absoluta per culpa de pandèmies o de guerres. No és el primer cop que el mon casteller està dos anys sense fer castells i sempre s’ha recuperat per anar a millor. La recuperació segur que serà lenta i l’endemà de la tornada no farem els mateixos castells que abans. Les colles ara tenen una cosa que no tenien el segle XIX, un lloc on trobar-se i retrobar-se. La gent té ganes de fer castells i de trobar-se, però ha entès que els castells, per les seves característiques, són el més contrari a la Covid-19. Va haver qui va fer un anàlisi amb grups bombolla de vint persones, però això no és el que necessita una colla castellera.
Quins plans de futur té?
Era bo parar, descansar i al començament també he estat ajudant el nou equip d’Educació amb coses que m’han demanat. Aquest estiu he aprofitat per fer les vacances que no vaig fer l’estiu passat, ordenar papers i coses a fer ja en sortiran. Idees sempre n’hi ha.
Foto: El torrenc Josep Bargalló ha estat conseller d’Educació els darrers tres anys. / CAROL CUBOTA
