Qui són els nous torrencs i les noves torrenques?

JORDI SALVAT

El passat mes de març dedicàvem un reportatge amb motiu del primer anys de pandèmia a les dades que ens deixava la Covid-19 a Torredembarra. Una de les xifres que destacava era l’augment de població experimentat pel nostre municipi durant aquests mesos de coronavirus. La població amb què la capital del Baix Gaià va tancar l’any 2020 ha estat de 17.255 habitants, un augment del 4,1% respecte els 16.567 de desembre de 2019. Ja es venia d’una pujada important però menor l’any anterior, un 2,3%. Torredembarra manté l’acceleració de l’augment de població, gràcies sobretot a persones que han convertit la seva segona residència en la primera durant la pandèmia.

Aquest cop hem volgut parlar i conèixer les històries que hi ha darrera d’aquestes famílies i aquestes persones que els últims mesos han decidit venir a viure a Torredembarra. Què valoren del nostre municipi? Què hi troben a faltar?

Valérie, 51 anys

Valérie Sauviat va decidir l’agost passat fer realitat el somni de la seva vida: viure a Torredembarra. Coneixia la vila gairebé des del seu naixement, el 1969, ja que els seus avis hi tenien casa i els seus pares van seguir estiuejant-hi. La seva mare va seguir per televisió als apartaments de l’Ambròs, a Baix a mar, l’arribada de l’home a la Lluna amb la Valérie a la panxa. De Torredembarra en té els millors records, a la casa que els seus avis van comprar a Clarà, al càmping on ara hi ha l’oficina de Turisme o a l’Hotel Morros. Durant la seva joventut, a inicis dels 80, va treballar al Long Play i hi va fer moltes amistats.

L’estiu passat va decidir venir-hi a viure amb tres dels seus cinc fills, amb edats compreses entre els 25 i els 11 anys. “La decisió va arribar durant la pandèmia. Era el moment de viure, de fer alguna cosa. Amb una furgoneta vam fer la mudança a Torredembarra”, recorda.

Ara ja està instal·lada i ha aprofitat la seva experiència en el sector immobiliari per emprendre el seu propi negoci a Torredembarra a través de www.e-casaconciergerie.com. Es dedica a cuidar segones residències i a la compravenda d’habitatges. El seu fill d’onze anys va al Col·legi Molí de Vent i s’hi ha adaptat molt bé. Ja parla català i castellà perfectament. La seva filla de 17 anys ha començat a anar també a l’Institut de Torredembarra i li va molt millor que a distància en el sistema d’educació francès, on estudiava fins ara.

La Valérie considera que a Torredembarra hi ha una gran qualitat de vida i que res té a veure amb el turisme de masses de Salou o Sitges.

 

Helder, 46 anys

L’Helder Gonçalves, la seva dona i els seus tres fills, de 15, 11 i 5 anys, van venir a viure a Torredembarra des de Viladecans el setembre de 2019. S’hi van traslladar des de Viladecans buscant més qualitat de vida i menys pressió urbanística. Recorda que havien buscat habitatge a la zona de Cubelles, Cunit i Calafell, però finalment es van decantar per Torredembarra i viuen en un pis a l’Avinguda Catalunya. Ell fa teletreball gestionant una agència de viatges, mentre la seva dona és monitora de menjador a l’Escola Molí de Vent. Estan molt contents de la seva nova vida a Torredembarra, tot i que tenen clar que és un municipi on poden millorar moltes coses, com per exemple la neteja de les platges i fa unes setmanes l’Helder i la seva família van participar en la jornada Let’s Clean Europe.

Ferchu Figueras, 56 anys

La Ferchu i la seva família va arribar des de Barcelona a Torredembarra el 2001 i hi van establir la segona residència. Un cop els seus fills grans van acabar els estudis universitaris i van esdevenir independents, l’any passat va decidir convertir la casa que té a Torredembarra en la seva primera residència, on ara hi viuen amb el seu fill de 26 anys. Ara ja es consideren torrencs i volen viure-hi la resta de la vida. Una cosa que troba a faltar a Torredembarra és un hospital.

Roser, 65 anys

La Roser Brustenga ha arribat a Torredemarra des de Rubí buscant tranquil·litat i una millor qualitat de vida. L’any 2019 van llogar un pis amb el seu marit i després de viure uns mesos al municipi van fer un pas endavant i van comprar un pis al carrer Pere Badia i s’han empadronat a la vila. Els agrada viure prop del mar i també la tranquil·litat, tot i que troben a faltar més vida cultural, ja que no hi ha cinema i tampoc teatre i també lamenten que els caps de setmana els darrers i places estan molt morts i més durant el confinament.  

Ricardo, 55 anys

Des del mes de febrer passat, en Ricard Navarro i la seva dona viuen als Munts. Han vingut des de Barcelona buscant un gir radical a la seva vida i es tan “supercontents” del canvi. En Ricard, que és funcionari a l’ajuntament de la capital catalana treballa els caps de setmana i la seva dona si que cada dia va a treballar a Barcelona, però els compensa la tranquil·litat que han trobat a Torredembarra i haver deixar el ritme accelerat de la ciutat. El principal inconvenient que troben és sobretot en l’atenció sanitària, ja que el CAP de Torredembarra no cobreix totes les necessitats i s’han de desplaçar més lluny. A Torredembarra i el seu entorn, en Ricard també ha trobat un espai ideal per practicar la seva gran passió: el ciclisme.

Anna Barrero, 35 anys

Nascuda a Roda de Berà, l’Anna ha residit a diferents països -Estats Units, la Gran Bretanya i França- abans d’establir-se a Torredembarra l’octubre de 2019. Treballa com a mestra a Sant Jaume dels Domenys. Valora molt el fet de veure el mar des de casa seva i gaudeix passejant o anant en bicicleta pel passeig marítim o mirant les postes de sol al Far. Practica el ciclisme i és molt aficionada a la muntanya . No sap quan temps viurà a Torredembarra i dependrà de la feina, ja que ella també és doctora en ciències de l’esport i ha treballat diversos anys com a investigadora.

El darrer vídeo

VÍDEO l Entrevistem Santi Segalà, cap de l’àrea de Predicció Meteorològica del Servei Meteorològic de Catalunya

Hemeroteca

Tweets recents

Share This