Com és l’alcalde Rovira?

JORDI SALVAT

Aquest mes de maig, Eduard Rovira superarà els dies que Daniel Masagué va ostentar l’alcaldia de Torredembarra i es convertirà en el tercer alcalde més longeu des de la recuperació de la democràcia. Només Celestí Salort i Santiago Segalà hauran estat més temps en el càrrec. Volem aprofitar aquest moment per acostar-nos a la figura política de qui és alcalde de Torredembarra des de juny de 2015 i que ha aconseguit ser el primer batlle torrenc del segle XXI que completa un mandat i el segon que governa amb majoria absoluta, des de 2019. Només ho havia fet Salort (1987-1991). Ho volem fer cercant l’opinió de persones que d’una manera o altra han tractat l’actual alcalde torrenc i a qui agraïm des d’aquí la seva col·laboració.

Capacitat de gestió

Si una qualitat li destaquen a Eduard Rovira altres polítics que han coincidit amb ell a l’Ajuntament de Torredembarra és la seva capacitat de gestió. “Per als números té molt de cap”, afirma Enric Grangel, alcalde torrenc durant nou mesos (2014-2015) i amb qui va compartir govern. En les eleccions de 2015 Grangel va demanar el vot per a Rovira tot i haver estat cap de llista socialista quatre anys abans. L’actual portaveu de l’oposició, el socialista Vale Pino, també destaca de Rovira que és “un bon gestor.” També va estar en el govern Rovira el mandat passat Clara Solivellas, que recorda que l’entesa entre els dos va ser molt bona en matèria urbanística, la cartera que gestionava la regidora de l’ABG: “És molt intel·ligent i confiava molt en mi.”

El seu antecessor com a alcaldable d’ERC, Gerard Ciuró, subratlla de l’actual alcalde torrenc que “ha posat ordre a l’Ajuntament” i ho ha fet des de la “discreció i el treball, sense afany de protagonisme.” “No fa obres per quedar bé i amb pompa”, afegeix.

Potser per això, pot sobtar que a finals d’aquest mes d’abril hagin coincidit tres grans obres en marxa al municipi: el final de la construcció del parc Frederica Montseny al carrer Lleida i l’adequació del pàrquing gratuït de l’avinguda Lluís Companys amb l’inici de la remodelació d’un tram de l’antiga carretera N-340, aquesta darrera la més ambiciosa del mandat. Contrasta amb la menor obra pública del mandat anterior, quan només es va fer com a gran obra la remodelació del carrer Pere Badia. Un mandat que es va centrar a posar ordre a uns números molt malmesos de l’etapa Masagué.

Relació amb l’oposició

Un novell Eduard Rovira va tastar la duresa de l’oposició com a portaveu del grup municipal d’ERC durant tres anys (2011-2014) amb Daniel Masagué a l’alcaldia, que no destacava per tractar gaire bé els qui li contradeien el que feia. Després d’uns mesos com a regidor de Cultura en el govern de concentració presidit per Enric Grangel, Rovira es va convertir en alcalde i ha hagut de bregar amb molts tipus d’oposició. Amb Ciutadans, principal grup de l’oposició del 2015 al 2019, va tenir una relació molt tensa, amb contínues topades dialèctiques dures als plens.

Amb els seu exsocis del PSC, la relació s’ha anat complicant a mesura que avança el mandat, però la bona entesa amb el seu portaveu, Vale Pino, malgrat tot continua i aquest agraeix que el govern amb majoria absoluta d’ERC ha continuat els projectes que van endegar quan van governar junts el darrer mandat. Un altre dels membres de l’actual oposició torrenca, Josep Maria Calvet (Junts per Torredembarra), defineix Rovira com “una persona correcta, endreçada, de bon tracte.” “El tinc per una persona molt amable i de bon tracte personal, curós en les formes i atent amb les persones”, comenta per la seva banda Núria Gómez, que va ser regidora del PP al consistori torrenc entre els anys 2011 i 2019.

Els periodistes també són un bon termòmetre per analitzar la figura política del batlle torrenc. “És probable que una bona manera de definir l’alcalde Eduard Rovira sigui com l’home correcte. Reservat, diligent, sense estridències ni aixecar la veu més enllà del necessari. Un gestor discret. Tímid, m’atreviria a dir. I absolutament solvent. L’home correcte en el moment precís”, afirma Toni Cabanillas, que afegeix: “Sens dubte, aquesta ha estat la seva gran virtut durant els darrers anys: tornar a fer la Torre avorrida en el millor dels sentits de l’expressió. Després d’una herència de malson marcada per un exalcalde emmanillat, la política de Torredembarra necessitava quelcom tan important com avorrir-se. Rebaixar els decibels, fugir del soroll, reconstruir en silenci. Eduard Rovira.”

Sense estridències

“L’Eduard té el cap molt clar i no es deixa portar per l’eufòria”, afirma un membre del seu govern, que destaca la sobrietat i la constància com a característiques positives del seu caràcter. “L’alcalde tranquil”, així el defineix el seu homòleg d’Altafulla, Jordi Molinera: “És reflexiu. Tot el contrari que a Altafulla, que som més joves i tenim la sang calenta i volem fer les coses ràpid.” Assenyala també una certa vessant pedagògica, que li ha permès alguns aprenentatges de Rovira.

“Una segona virtut que li trobo a l’alcalde és la coherència”, afirma Cabanillas. “Ell sempre ha sabut dir que és un home que ve de la mar, desacomplexadament d’esquerres, independentista de pedra picada i que venia a treballar sense estridències. Qui el vota sap el que hi ha, i qui no el vota també”, afegeix. Un altre periodista torrenc, Guillem Bargalló, apunta que “la manera de fer discreta d’Eduard Rovira ha permès que en molt poc temps la Torre recuperés la normalitat a l’Ajuntament.” “Ja no hi ha escàndols, s’ha rebaixat el deute i el que semblava impossible: podem tornar a fer inversions com el parc del carrer Lleida, l’N-340 o la piscina”, comenta.

Li cal més empatia i proximitat

Mirem l’altra cara de la moneda, perquè no tot són lloances per a l’actual alcalde torrenc. Des de l’oposició, Pino considera que “li falta molta empatia amb la població” i en un dels darrers plens li va etzibar: “Vostè té menys detalls que un Seat Panda.” Coincideix amb Pino que li cal més proximitat amb la gent Ciuró: “S’hauria de deixar veure més pel poble, ser més receptiu i acostar-se més a la gent. En el cara a cara no és tan seriós com sembla.” Des del seu govern, per la seva banda, un dels membres reconeix que costa treure-li una rialla perquè és una persona introvertida i s’atreveix a dir que se li nota el caràcter mariner.

“Li falta mà esquerra per a molts temes”, comenta Grangel, que posa com a exemple el recent cas del conflicte al carrer Mimoses. “A vegades tira pel dret i si ho té clar ho acaba fent”, apunta Calvet, que considera que ha de millorar la seva comunicació. Pino també li critica una “certa tendència al caos” a causa de la descoordinació i la manca de previsió que genera i que en aquest mandat, segons el líder socialista, s’està notant en l’acció de govern. Solivellas, per la seva banda, li troba a faltar valentia en algunes decisions, massa encotillat en la legalitat: “A vegades cal inventiva, anar més enllà.”

“No porta bé que se li dugui la contrària, li costa acceptar les idees alienes, escolta poc i no dona el braç a tòrcer”, apunta per la seva banda Gómez. Des d’Altafulla, Molinera lamenta que Rovira no s’acabi de creure la marca del Baix Gaià i que no es materialitzi en un bon treball en equip dels diferents municipis del territori.

“Manca comunicació, manca proximitat. Sobra fredor. Ha de saber transmetre que és a prop; i no crec que en casos com el del xalet de les Mimoses hi estigués gaire encertat. Un alcalde és molt, molt més que un gestor”, assenyala Cabanillas, que també en destaca una certa manca d’ambició: “Sempre s’ha presentat com una persona prudent, com un cirurgià de mínims, però no ha estat capaç en sis anys de dibuixar un projecte il·lusionant per a Torredembarra.”

“Aquesta mateixa discreció fa que a vegades es tingui la sensació que li manca empatia o lideratge. És un alcalde que en alguns moments sembla llunyà, poc accessible, probablement perquè li preocupa més la feina que quedar bé”, afirma Bargalló.

Imatge: LAURA RUIZ FABRA

El darrer vídeo

ENTREVISTA l Josep Bargalló, exconseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya

Hemeroteca

Tweets recents

Share This