ANÀLISI l El paisatge post-convergent al Baix Gaià després de la trencadissa

JORDI SALVAT – Torredembarra, 23/12/2020

Aquest any 2020 l’antic espai convergent s’ha seguit esquerdant. Mentre la creació del Partit Nacionalista Català (PNC), liderat per Marta Pascal, no va tenir incidència en els Ajuntaments del Baix Gaià, el divorci entre el PDeCAT i Junts si que ha deixat un mapa remogut i que veurem com es concreta de cara a les eleccions municipals de 2023 en forma de diferents candidatures. Mentre a les poblacions d’interior els alcaldes i regidors post-convergents es mantenen en l’òrbita del PDeCAT , a la costa Junts guanya espai.

Torredembarra és territori de Junts. L’executiva local del PDeCAT es van alinear el setembre passat amb el bloc de Puigdemont, començant pel seu únic regidor, Josep Maria Calvet, que és independent i tampoc tenia carnet del PDeCAT. Els que van mostrar més reticències al canvi van ser els militants més veterans, però finalment van decidir fer el pas i van donar-de baixa. El PDeCAT no té estructura per ara a la capital del Baix Gaià.

Altafulla, un grup municipal dividit

A la localitat veïna d’Altafulla, la situació és més complicada, ja que el grup municipal de Junts per Altafulla està format per dos regidors que han pres camins diferents. Mentre el cap de llista, Hèctor López Bofill, que va arribar a la formació liderada per Puigcercós des de l’extingida Solidaritat per la Independència, és un dels pesos pesats de Junts a Tarragona i va ser candidat a senador en les darreres eleccions espanyoles, l’altre regidor, Xavier Rofas, continua al PDECat. Per ara, el grup municipal es manté unit, però el resultat del 14-F podria canviar la situació i un dels dos edils hauria de passar a ser regidor no adscrit i perdre alguns drets.

“De moment no formalitzarem res. Si no han trencat el grup a Madrid o al Parlament no ho farem en un municipi de 5.000 habitants. Esperarem que passa a nivell nacional”, afirma el cap de llista de Junts per Altafulla, Hèctor López Bofill, que destaca la bona relació personal amb l’altre regidor, Xavier Rofas, malgrat algunes discrepàncies, com s’ha evidenciat en la votació dels pressupostos municipals per al 2021, on ell ha votat a favor i Rofas s’ha abstingut. Rofas, per la seva banda, afirma que aquest problema entre puigdemontistes i PDECat és aliè a la realitat del municipi. “Crec que tot s’accelerarà després del 14 de febrer, de cara al 2023”, afirma Rofas, que veu molt possible un escenari amb dos grups municipals i tot apunta que haurà de ser la secretària municipal amb un informe qui resolgui aquest més que hipotètic conflicte. El que està clar és que els antics militants altafullencs del PDeCAT s’estan estructurant ja en dues assemblees diferents.

A Roda de Berà, l’únic regidor postconvergent, Albert Martín, ho té clar: “Fem política municipal.” Martín no s’ha donat de baixa del PDeCAT, però conscient que al seu equip hi ha membres de les dues tendències manté una certa equidistància i no ha entrat en els processos d’elaboració de les llistes al Parlament de cap de les dues formacions. Martín, que va estar molt actiu fa uns anys a la Joventut Nacionalista de Catalunya, va tornar a política rodenca després d’uns anys allunyat quan l’alcalde, Pere Virgili, va deixar el partit per presentar-se com a independent al capdavant de Tria Roda de Berà.

Fidels al PDeCAT, però crítics

En canvi, els alcaldes que va mantenir el PDeCAT a l’interior del Baix Gaià després dels comicis de l’any passat es mantenen fidels al partit que lidera David Bonvehí. És el cas de l’incombustible Jaume Casas, alcalde de la Riera de Gaià des de 1983, però ho fa des d’una posició crítica: “Abans érem un partit gran i ara estem dividits en cinc o sis. És un regne de taifes.” Casas, que es defineix com a republicà i independentista avisa que el proper 14 de febrer es perdran molts vots. “Jo encara em continuaria dient Convergència”, afirma.

El seu homòleg de Salomó, Toni Virgili, explica que en principi es queda al PDeCAT: “Em vaig plantejar anar a Junts, però no volia prendre una decisió unilateral i ho vaig parlar amb polítics municipals que m’han ajudat aquests anys.” Virgili reconeix que no està del tot convençut de la decisió i avisa que aquesta divisió és un “disbarat” i que “aquesta imatge fa perdre la confiança a la gent”. Pesos pesats del partit que ja ho eren amb l’antiga Convergència, com és el cas de l’alcalde d’Albinyana i actual vicepresident de la Diputació de Tarragona, tenen molt a veure amb aquesta fidelitat.

Per la seva banda, l’únic regidor de Junts pel Catllar, Carles Guillén, també continua al PDeCAT. “En vaig presentar amb el PDeCAT amb el nom de Junts i haig de complir l’acord. Sortir ara seria canviar les regles del jo. Reconeix l’amistat amb persones que ara estan a Junts, com el seu coordinador al Tarragonès, Joan Plana, i valora positivament les dues caps de llista: Àngels Chacón (PDeCATt) i Laura Borràs (Junts). També l’alcalde, Jordi Llopart, i els seus dos regidors, segueixen fidels al PDeCAT.

Aquest és el punt de partida de cara al proper cicle electoral en l’espai tan convuls de l’antiga Convergència, un partit que havia estat gairebé hegemònic al Baix Gaià i ara reté només quatre alcaldies -la més gran de les quals Creixell- i amb la majoria d’alcaldes encarant la seva darrera fase de mandat. Un escenari més que incert.

El tiempo - Tutiempo.net

El darrer vídeo

ENTREVISTA l Josep Bargalló, exconseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya

Hemeroteca

Tweets recents

Share This