ESPECIAL CONSTRUCCIÓ l L’obra nova revifa a Torredembarra amb molta prudència

JORDI SALVAT – Torredembarra, 15/20/2020

L’esclat de la bombolla Immobiliària l’any 2008 va tenir unes conseqüències devastadores per al sector de la construcció a tot el país, i Torredembarra i el Baix Gaià van patir amb especial incidència una aturada gairebé total que va provocar el tancament de moltes empreses i l’atur per a centenars de treballadors de la construcció i empreses auxiliars. Les grues van desaparèixer del paisatge de la Torre i municipis veïns per primer cop en molts anys i van tardar gairebé una dècada a reaparèixer. En comptagotes, això sí. Empreses històriques del nostre municipi van desaparèixer víctimes d’un efecte dòmino a causa de l’enfonsament de la demanda i els impagaments.

“Hi ha certs ànims en el sector de la construcció, però també molta prudència. Les empreses miren molt bé els llocs on construir i fan molts estudis de mercat abans de començar un edifici”, explica el regidor d’Urbanisme de Torredembarra, Josep Maria Guasch. I és que no és gens fàcil per a una empresa constructora poder trobar actualment el finançament necessari per tirar endavant una promoció d’habitatges. “La majoria d’entitats bancàries et tanquen la porta i la que te l’obre posa unes condicions molt dures comparat amb la dècada passada”, afirma Josep Fortuny, que compta amb més de quatre dècades en la gestió immobiliària i des de 2015 té una agència pròpia, i en els darrers anys ha comercialitzat la quarantena d’habitatges de l’edifici Montserrat, que s’està construint al carrer Pere Badia, al centre de Torredembarra. El president del Gremi de Promotors de la Província de Tarragona, Daniel Roig, reconeix aquestes condicions bancàries més difícils, però comprèn l’escarment de les entitats quan “no preguntaven res.”

Això ha provocat que el temps que transcorre entre que un promotor inicia els tràmits per construir un edifici i els compradors hi entrin a viure s’hagi allargat, sobretot pels tràmits inicials. Mentre que en l’època del boom immobiliari podien ser dos o dos anys i mig, ara ha passat a cinc o més. Un dels grans problemes és disposar de sòl urbanitzable, ja que significa un cost molt important de l’operació i pot complicar-la molt. Per això, s’estan aprofitant sòls adquirits en l’època del boom o comprats en l’època més dura de la crisi a un preu molt baix. I torna a funcionar la permuta per habitatges amb el propietari del sòl.

Una lenta recuperació

Josep Maria Guasch explica que del 2008 fins al 2015 el moviment en el sector de la construcció a Torredembarra va ser inexistent. Fortuny recorda que aquells anys “va desaparèixer tot.” “Durant aquests anys s’han venut els habitatges que havien quedat d’aquella època i segona mà i hem vist com els bancs i els fons d’inversió han entrat en el mercat immobiliari i la construcció”, explica Fortuny. Des del Gremi de Promotors de la Província de Tarragona, Daniel Roig confirma aquesta reactivació de la construcció al Camp de Tarragona a partir de 2015 o 2016, però l’activitat està a “anys llum del 2007-2008, com a màxim a un 20%.”

A partir de 2017 i 2018 es van tornar a concedir llicències a Torredembarra i s’han construït les primeres noves promocions d’habitatges en deu anys al centre del municipi i als Munts des de l’esclat de la crisi. A més dels quatre edificis de pisos en marxa o acabats fa poc, s’han construït algunes cases a les urbanitzacions i s’han reformat alguns xalets antics construïts els anys 60 i 70. Altamira Inmuebles, que pertany a Banc Santander, ha enllestit una promoció de trenta habitatges al passeig del Mediterrani, als Munts, que ja estan venuts en la seva totalitat. Properament s’iniciarà la construcció d’un edifici a l’avinguda Catalunya, gairebé a la cantonada amb el carrer Camp Vell. En el cas d’Altafulla, d’obra nova només s’han fet un parell de promocions d’habitatges unifamiliars a l’avinguda Marquès de Tamarit. A la resta de municipis del Baix Gaià, l’activitat és gairebé nul·la.

Un dels edificis de pisos que no ha tirat endavant a Torredembarra és al polígon Muntanyans I, a peu de l’antiga carretera N-340, un solar que finalment va adquirir a Solvia —la immobiliària del Banc Sabadell— la cadena alemanya de supermercats Aldi per construir un establiment que es va inaugurar el setembre passat. A la Malla XIII, la zona d’expansió del municipi els darrers anys, entre Clarà i l’antiga N-340, a l’últim solar venut no s’hi construiran tampoc habitatges, sinó un gran supermercat, de la marca Eurospar. En un solar veí s’ha produït el mateix procés i l’any passat ja va obrir portes un supermercat Lidl.

Segons l’Estudi oferta d’habitatges de nova construcció a Catalunya 2019, de l’Associació de Promotors de Catalunya, l’any passat hi havia a Torredembarra un total de 35 habitatges a la venda —2 unifamiliars i 33 plurifamiliars—, quan al 2018 n’hi havia 53. Aquests habitatges tenen una superfície mitjana de 92,9 m2. Pel que fa als unifamiliars, són 185 m2 i els plurifamiliars, 87,3. El preu mitjà és de 175.700 euros —287.500 els unifamiliars i 168.924 els plurifamiliars—, amb un preu del metre quadrat útil de 1.966 euros. Respecte al 2018 la variació és molt mínima, a l’alça.

Qui compra habitatges actualment?

Fortuny apunta que els joves no disposen de capacitat adquisitiva per adquirir habitatge d’obra nova i el seu lloc l’han ocupat sobretot parelles jubilades de l’àrea metropolitana, que han tingut capacitat d’estalvi i que ara desconfien dels bancs busquen invertir en un habitatge. El lloguer no és una alternativa per a aquests joves, ja que a Torredembarra no n’hi ha gairebé oferta. La majoria de pisos de lloguer són per a la temporada d’estiu i els habitatges que surten al mercat ràpidament troben llogater.

Des del Gremi de Promotors de la Província de Tarragona, Daniel Roig apunta que la majoria d’habitatges nous construïts els darrers anys els adquireixen parelles que tenen quaranta anys complerts i busquen millorar el seu primer habitatge, cercant una millor ubicació i més espai. Roig apunta un segon fenomen, que és el retorn des d’urbanitzacions als nuclis urbans. Es tracta de persones de 55-60 anys que busquen un habitatges amb menys escales i més a prop dels serveis, per no haver de dependre sempre del vehicle particular.

Per la seva banda, Fortuny assenyala que la Covid-19 ha provocat que famílies els membres de les quals poden teletreballar hagin decidit traslladar-se a municipis com Torredembarra. En canvi, els joves ho tenen molt difícil perquè tenen sous molt baixos i no han pogut estalviar. Les entitats financeres només financen un màxim del 80% del cost de l’habitatge i el 20% més despeses és un llistó massa alt i els pares ja no avalen com passava abans de la crisi. El municipi torrenc té l’avantatge de tenir un mercat de primera i un altre de segona residència i un tercer sector que són els inversors.

Un dels problemes que assenyala Jaume Guasch, que compta amb 25 anys d’experiència en el sector de la gestió immobiliària, és que es troben un percentatge important de compradors que ja han pagat el contracte d’arres i es tiren enrere al cap d’uns mesos o el parell o tres d’anys que passa fins que es construeix l’habitatge: “Són parelles que trenquen, canvis laborals o problemes de salut o amb el finançament. En aquests casos és millor negociar i arribar a un acord abans d’anar als jutjats, ja que el procés es pot allargar anys.” I posa l’exemple de la promoció de dotze habitatges al carrer Mèxic que ha comercialitzat. Aquest cas ha passat en tres d’aquests pisos, una quarta part.

Com han de ser aquests habitatges?

Les preferències dels qui busquen un pis ha canviat els darrers anys i Jaume Guasch posa l’exemple de les terrasses, que cada cop és demanen d’una mida més gran, una tendència que ha augmentat encara més després del confinament a causa de la Covid-19. Actualment es demanen habitatges de com a mínim tres habitacions i dos banys i ja no se’n construeixen de menys com dècades anteriors. “Els pisos d’una habitació no tenen mer mercat i els de dues, només per a segona residència”, apunta Jaume Guasch.

“L’habitatge tipus actual és de tres habitacions i dos banys. Per sota d’això es construeix poc aquests darrers anys, només els busquen inversors per llogar, però tampoc es construeixen pisos més grans. Hi ha molta feina per trobar-ne un de 140 metres quadrats”, comenta Elies Roca, que fa gairebé vint anys que es dedica a la taxació d’habitatges.

Per la seva banda, Fortuny es queixa de les normatives impulsades per les administracions en la nova construcció “Els pisos d’una habitació no tenen mercat i els de dues, només per a segona residència” els darrers anys: “La normativa actual és molt exagerada. Fins i tot n’hi a una que regula la reverberació. I això encareix el cost de l’habitatge.” Des del Gremi de Promotors, Daniel Roig reconeix aquest encariment, però justifica aquesta complexitat de la normativa per la recerca de l’estalvi energètic i un millor confort.

Canviar l’urbanisme: el cas de Safranars

El canvi de govern a l’Ajuntament d’Altafulla el juny de 2019 va provocar una suspensió de les llicències durant un any al polígon de Safranars, l’espai de creixement urbanístic del municipi. “El promotor volia començar a construir i nosaltres volíem fer un replantejament d’aquest límit amb el terme de Tarragona, més integrat al paisatge, amb un gran passeig en aquesta àrea, amb voreres amples, per al gaudi de tots els veïns de la vila, i un augment de zones verdes, amb uns habitatges més sostenibles, amb menys densitat i més habitatge públic”, explica la coalcaldessa d’Altafulla i regidora d’Urbanisme, Alba Muntadas.

Aquest canvi l’han portat a terme amb una modificació del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM). Amb aquesta modificació s’ha augmentat el nombre d’habitatges protegits respecte a la planificació anterior, que data del 2004, i es comptarà amb gairebé 5.000 metres quadrats destinats a aquest ús, amb un total de 42 habitatges als quals també s’ha ampliat la superfície. Així, hauran de ser d’aproximadament 110 metres quadrats amb l’objectiu que no quedin petits. S’aposta, en aquest sentit, per un “urbanisme intensiu en comptes d’extensiu.”

Els efectes de la Covid-19

La pandèmia de Covid-19 no ha refredat el mercat immobiliari, almenys fins ara. Qui tenia estalvis per comprar ho ha fet i, fins i tot, a la Pobla de Montornès s’ha animat molt la compravenda aquests darrers mesos. “Es tracta de famílies de poblacions com Barcelona, Sabadell o Terrassa, que vivien en pisos petits i busquen cases amb jardí a un preu assequible. La Pobla no és primera línia de mar però està ben ubicada. Busquen més comoditat”, explica Roca, que apunta que s’haurà d’estar atent a com evoluciona la crisi econòmica generada pel coronavirus. “Una pujada de l’IVA podria tenir uns efectes molt durs”, apunta.

Des del Gremi de Promotors, Daniel Roig confirma que el sector de la promoció d’habitatges no ha notat aquesta primera fase de la crisi econòmica generada per la Covid-19 i s’han tirat endavant aquestes obres. “No ha tingut cap efecte significatiu en les vendes perquè l’estalvi ja hi era”, afegeix Roig.

La Covid-19 ha provocat un augment dels empadronaments a Torredembarra els darrers mesos, com ho demostra la variació interanual respecte al 2019, amb un increment mitjà de 20 persones més, excepte al juliol, que la diferència va ser de 61 persones. Respecte a les noves altes, segons dades de l’Ajuntament de Torredembarra, el 60% venen de Barcelona, el 20% de Tarragona i el 10% de la resta de províncies de l’Estat espanyol. I el 10% restants provenen de diversos països, encara que majoritàriament són de Colòmbia i el Marroc. La major part de les altes provinents de Barcelona dels mesos de juny a agost són a segones residències per si es tornava a produir un confinament.

Foto: Al carrer Pere Badia s’estan venent els darrers pisos d’una promoció de quaranta habitatges. / CAROL CUBOTA

El darrer vídeo

ENTREVISTA l Josep Bargalló, exconseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya

Hemeroteca

Tweets recents

Share This