JORDI SALVAT

El darrer dia de l’any 2019, a les tres de la tarda, l’Anna Ramírez tancava per darrer cop la perruqueria que porta el seu nom al carrer Onze de Setembre. Havia estat un matí molt intens, com gairebé tots els 31 de desembre que ha viscut. Volien tancar a la una i ho van fer dues hores després. La darrera clienta que l’Anna va fer va ser la Josefina Coch, a qui ja tallava cabells i pentinava 53 anys abans, quan va començar en el món de la perruqueria. Un tancament del cercle ideal. La Fina, com tothom l’ha conegut durant els seus gairebé 95 anys de vida, és l’exemple més paradigmàtic de la fidelitat, que supera generacions, ja que la jove, la néta i les besnétes seves també s’han convertit en clientes de la Perruqueria Anna.

La decisió de jubilar-se i tancar una de les perruqueries més emblemàtiques de Torredembarra ha estat molt ràpida, motivada per motius de salut. “El setembre em van fer una ressonància magnètica i em van trobar els dos meniscs trencats. L’operació dels dos genolls i la rehabilitació em farà estar de baixa almenys un any i és incompatible amb la meva feina. Ho vam madurar amb la família i vam arribar a la conclusió que havia arribat el dia de jubilar-me”, explica l’Anna, amb qui conversàvem el primer dia de la seva nova vida, el 2 de gener, i reconeixia que es trobava molt estranya. Li costarà iniciar aquesta nova etapa perquè la perruqueria no era només la seva feina sinó una passió.

L’Anna Ramírez es jubila després de treballar 53 anys com a perruquera agraint la fidelitat dels clients

Els inicis

I és que l’Anna porta mig segle treballant de perruquera. És vocacional. Filla de modista, la seva mare volia que seguís els seus passos, però ella apuntava cap a una altra banda. N’era testimoni el seu germà, model de les seves “primers pràctiques”. Li tallava serrell i després havia de portar un gorro per tapar-ho. Als dotze anys va començar com a ajudant en una de les perruqueries de poble, la Dami, els estius i els dissabtes, mentre acabava els estudis de Comerç. Un cop finalitzats, als catorze anys, va entrar a treballar a la Perruqueria Nina, al carrer Francesc Moragues, i després a la Lita, al carrer Antoni Roig. Mentrestant s’anava formant, com quan va anar a quatre dies de sessions d’art de la prestigiosa marca L’Oréal a Barcelona, on va acompanyar-la la seva mare.

Als 21 anys, ja casada amb el Joan i amb el seu fill Oriol de només un mes, li va arribar la possibilitat de quedar-se amb la perruqueria de la Dami, al número 11 del carrer Antoni Roig, que es casava, marxava del poble i tancava l’establiment. La família la va impulsar a no deixar perdre aquesta oportunitat i es posa per primer cop al capdavant d’un negoci, amb la Maria Valldepérez com a ajudant, que l’ha acompanyat fins a la jubilació. El 1976 naixia la Perruqueria Anna.

L’Anna segueix formant-se amb cursos a París, Londres… i també es treu el títol de Barberia per poder convertir el seu establiment en la primera perruqueria Unisex de la Torre. I és que sempre ha tingut una part important masculina en la seva clientela. “L’actualització en aquest sector és constant pel que fa a tècniques i tendències. Fins i tot aquest octubre vaig anar a la Fira Interlook de Madrid per últim cop”, afirma l’Anna, i recorda que ha anat gairebé cada any als salons de Londres, París i Verona. El 1980 va comprar el local dels baixos d’un nou edifici que es construïa al carrer Onze de Setembre, i traslladava allí la perruqueria del carrer Antoni Roig, que, amb els seus 25 metres quadrats, s’havia quedat petita. Ha estat oberta gairebé quaranta anys i hi han passat milers de persones. El fitxer actual de clients compta amb més de 2.000, que venen de Torredembarra i el Baix Gaià, però també de Tarragona i de Barcelona, sobretot els dissabtes.

El 1988 va guanyar el Campionat d’Espanya de Perruqueria i ha participat en diversos certàmens internacionals

Reconeix que li hauria agradat que algun dels seus dos fills -l’Oriol i la Gemma- es dediquessin a la perruqueria, però diu que entén que no hagin fet. El seu testimoni el recolliran dues de les seves treballadores, que porten més de vint anys amb ella. La Jose i la Merche obriran ben aviat una nova perruqueria al mateix carrer. Quan ella va començar, les perruqueries a la Torre es podien comptar amb els cinc dits d’una mà i ara n’hi ha una quarantena. Per la Perruqueria Anna hi han passat 32 treballadores en 44 anys.

Artista i psicòloga

L’Anna defineix la feina de perruquera com artística però també amb un pes molt important de la psicologia, ja que passa moltes hores amb un client al cap de l’any i la relació és molt estreta, treballant amb el seu aspecte físic. Si li pregunten pels seus referents, l’Anna cita dos: Vidal Sasoon i Toni & Guy. Són personatges que ha seguit durant la seva trajectòria professional i amb els quals s’ha format en les seves tècniques a través de cursos.

L’Anna té una altra vessant i és la competitiva. Ha participat diversos anys en competicions estatals i internacionals, com la Rosa d’Or d París, i destaca el títol estatal de perruqueria que va aconseguir el 1988, després de guanyar els campionats provincial i català. Després va participar al Mundial a Dusseldorf, on va aconseguir un meritori 22è lloc amb més de 60 participants. S’havia de costejar ella mateixa els desplaçaments, les models i el seu marit gravava les seves actuacions, que servien per visionar-les a la perruqueria per formar les seves treballadores. Havia d’anar a entrenar diversos diumenges a Madrid, viatjant de nit amb el Talgo un cop acabada la jornada laboral. Tot plegat ha quedat recollit en una selecció de fotos i articles a la premsa que durant les darreres setmanes s’ha pogut veure a l’aparador de la Perruqueria Anna, junt amb la seva col·lecció de nines. Més d’un centenar de peces, algunes amb més d’un segle d’història.

 

 

Share This