“Ara és el moment de les grans obres”

JORDI SALVAT

Regidor des de 2011, Eduard Rovira (Torredembarra, 1958) acaba d’iniciar el seu segon mandat com a alcalde de la vila. I ho fa amb la comoditat que li proporciona la inesperada majoria absoluta aconseguida al capdavant d’Esquerra Republicana el maig passat. En aquesta entrevista desgrana les prioritats i els reptes del seu govern aquests propers quatre anys.

Com és governar amb majoria absoluta en comparació a fer-ho amb tres grups?

D’entrada, en lloc d’intercanviar sensibilitats de caràcter polític amb altres grups ara has d’intercanviar opinions amb els qui teòricament tenen la mateixa manera de pensar que tu. I amb la diferència que quan vam treballar amb tres grups hi havia regidors amb bagatge a tots tres grups. Ara n’hi ha molts que s’incorporen de nou i han de tenir un mínim rodatge. Abans, primer havies de consensuar dins l’equip de govern. Ara el punt de vista inicial és més o menys homogeni i pots oferir que els altres et participin una mica més. La majoria absoluta et permet enfocar el tema ja d’entrada i després posar-lo a debat amb l’oposició. Abans el debat es produïa dins el mateix equip de govern. Ja quedava poc marge per a gaires canvis o acceptar propostes que, a més, eren molt disperses, perquè el ventall de l’oposició era molt més ampli.

Com és el rodatge d’aquests nous regidors?

Cada persona és un món i té un estil. Són edats i perfils diferents. Els hem hagut d’acompanyar. I no només el rodatge dels nous com a regidors, sinó el rodatge dels “vells” amb les noves responsabilitats, començant per mi mateix compaginant l’alcaldia amb la Diputació i la Núria Batet com a portaveu al Consell Comarcal.

Com és ara la relació amb l’oposició, amb menys grups?

És més fàcil, perquè pots parlar-hi amb més facilitat. Amb el grup socialista només cal que parlem un moment per telèfon i ja hem aclarit moltes coses. Amb Junts per Catalunya la relació és molt fluida perquè només és un interlocutor i ens podem veure sovint i amb Ciutadans les diferències no són personals sinó programàtiques i de criteri polític i seguiran sent difícils, però la comunicació ha millorat i ara és més fàcil reunir- nos i parlar.

En quin moment es troben els pressupostos per al 2020? Quina és la diferència ara que sou un únic grup a govern?

La diferència no és tant per ser un o més grups diferents sinó pel moment diferent en què estem. En el mandat anterior havíem de regularitzar moltes coses i el debat era més tècnic. Hi havia menys marge de maniobra polític. Ara tenim un nou plantejament i que siguem només un grup facilita les coses. S’ha fet lacarta als Reis des de cada regidoria i ara vindran les retallades i hem de veure quines possibilitats tenim de fer coses diferents, que sí que tindran un tractament nou. Tenim una situació econòmicament diferent. No vol dir que tinguem més diners, perquè el pressupost d’ingressos serà inferior.

Quines seran les prioritats d’aquest mandat pel que fa a grans obres?

Ara és el moment de fer les grans obres. En el passat mandat havien quedat al tinter o preparades. Totes aquestes obres necessiten un reforç de finançament extern i les hem de planificar en els tres primers anys de mandat. I ho hem de programar sense passar els límits d’endeutament que marca la llei. La despesa corrent serà similar amb alguna inversió a partir dels ingressos ordinaris, però les grans inversions seran amb finançament extern.

A final de mandat quines inversions haurà vist la ciutadania?

El que pretenem és que es vegi el cobriment de la piscina, l’arranjament de l’antiga N-340, el parc del carrer Lleida, la rehabilitació de l’Escorxador i alguna obra no tan important.

El Teatre-auditori el veurem molts anys com està ara?

En aquest mandat no preveiem invertir-hi. El que estem fent ara és començar a analitzar com es pot aprofitar una mica més el Teatre-auditori sense fer una inversió gran. El Teatre-auditori és un projecte gran i ens l’hem de prendre amb molta calma. No només la construcció, sinó que ha d’anar lligat a un pla d’explotació.

Ha parlat de l’antic Escorxador, una obra eterna a la Torre. Què s’hi farà?

La idea que tenim és rehabilitar l’edifici que hi ha ara i deixar-lo preparat perquè tingui una utilitat.

Es plantegen un procés participatiu per decidir-ne la utilitat?

De moment ens estem plantejant la qüestió financera. La utilitat posterior es consultarà o es mirarà quines són les necessitats que tenim. Hi ha altres edificis que s’han de rehabilitar o reutilitzar. Per exemple l’antic ajuntament, solucionant els problemes de mobilitat que té perquè sigui un espai d’ús públic tal com diu la llei. També hi ha l’espai que ha quedat buit de la Golfa, on hi havia Serveis Socials. I ens hem de replantejar els usos dels espais del Casal Municipal i si reordenem la utilitat que els donen les entitats.

I la sala gran del Casal?

També pot entrar dins un projecte de rehabilitació, que no ens hem plantejat. Però sí que ho podem anar estudiant, perquè una idea molt fàcil és fer un escenari fix, segmentar la sala per a quan no cal tant d’espai per a una activitat.

Com està el projecte del nou CAP?

Estem en converses tant amb la Xarxa Santa Tecla com el Departament de Salut. Depenem molt del procés econòmic-financer de la Generalitat. S’havia treballat amb la idea que mentre no es faci un nou CAP es puguin llogar espais per ampliar nous serveis. Però estem avaluant que els costos d’aquesta provisionalitat poden ser alts. Depèn dels diners i dels càlculs. Hi estem treballant.

Quins serveis nous hitrobaria l’usuari?

El que plantegen tant Santa Tecla com la Generalitat, que lliga amb un dels estudis que tenim de fa anys per l’evolució de la nostra població, és que hi hagi una sala d’urgències amb una radiologia bàsica —no només per a les urgències—, servei maternoinfantil —que ara no hi ha espai suficient— i una unitat de salut mental, i la resta depèn de l’evolució de la població. Es tracta que hi hagi espai suficient per a creixements futurs.

Parlem de l’adequació de l’antiga N-340.

El projecte que es licitarà amb el pressupost de 2020 i comptarà amb finançament del Ministeri de Foment és l’arranjament del tram que hi ha entre el passeig de l’Estació i el passeig de la Sort, amb la reconstrucció de les voreres. S’aprofita l’amplada del vial per fer un carril bici de dos sentits a tocar de la via del tren, una vorera de separació amb l’amplada reglamentària, una línia d’aparcament i un carril de circulació per cada sentit, aparcament i vorera a tocar de les cases. Serà un passeig bastant ampli amb arbrat i mobiliari Al passeig de la Sort hi va una rotonda i en el primer tram a tocar del passeig de la Sort l’aparcament es fa una mica més gran perquè hi hagi les parades de l’autobús interurbà i traslladem tot el trànsit d’autobusos cap allí, amb passos de vianants elevats a totes les cruïlles. La resta de carretera, de la rotonda d’Altafulla a la Nova Torredembarra, s’hi dibuixa un carril bici, sobre l’asfalt existent, estrenyent els carrils i donant unes velocitats més baixes en tot el tram.

Seguim parlant de carreteres. Quan tornarem a tenir una rotonda “normal” en l’accés a l’autopista?

El desdoblament de l’N-340 no ens refiem que sigui tan aviat, però sí que serà més aviat la gratuïtat de l’autopista, tant si esperem el venciment de la concessió o si abans s’accepta la proposta que va fer la FEAT que per als vehicles que facin el trajecte de llarg recorregut el tram entre Vila-seca – Salou i Torredembarra sigui gratuït. I així molts vehicles ja notindrien la necessitat d’entrar i sortir de l’autopista. Això reduiria el trànsit i faria que no fos necessària aquesta superrotonda. Això significa que hi hagi govern a Madrid i que aquest es posi d’acord amb la concessionària.

Un dels mantres que es repeteix és que Torredembarra no està prou neta, que hi ha molta brutícia. Des de l’Ajuntament que s’hi està fent?

En aquest tema hi ha dues qüestions. Nosaltres no estem mai satisfets de la neteja, però des que hi ha el nou contracte de la neteja viària s’ha notat una millora. Un dels temes que queden és el de les herbes. Des que vam eliminar la utilització del glifosat des de l’Ajuntament no deixem de tenir un problema. Amb el nou contracte s’utilitzen uns productes que no són contaminants i van més lents l’aplicació i el fet de tenir la sensació que ha millorat. Torredembarra és la capital del Baix Gaià.

Ens creiem prou el Baix Gaià?

Sí. Que el Baix Gaià existeix és evident, des del punt de vista d’organització territorial i geogràfic. Tenim a la comarca del Tarragonès un desequilibri territorial molt marcat, amb una ciutat gran com Tarragona amb tots els serveis que vol i més; Vila-seca i Salou amb uns recursos turístics importants i unes necessitats diferents; unes poblacions a la vall del Francolí que tenen uns recursos econòmics i laborals importants de la petroquímica i després queda la part del Baix Gaià, amb poblacions a la costa com són Torredembarra, Altafulla, Creixell i Roda de Berà i les poblacions que tiren cap a l’interior. I si aquestes poblacions s’han de conjuntar amb Tarragona, Vila-seca i Salou fan de mal lligar. En canvi, si hi hagués serveis o objectius comuns, en aquest àmbit es podria treballar. Però s’ha de veure de quina manera i si ho fem tot el Baix Gaià o només les poblacions de costa, fins on ha d’arribar. Hem de fer aquesta anàlisi començant per la qüestió turística, però hem de parlar de serveis, en què optimitzaríem coses, i això és més complicat. La capitalitat del Baix Gaià la donaran els governs de cada municipi? El centre d’aquest triangle és la Torre i també ho ha de ser per les seves dimensions.

Pot ajudar el fet que hi hagi moltes alcaldies d’Esquerra a les poblacions del Baix Gaià?

Facilita que no hi hagi guerres polítiques i que només hi hagi un debat geogràfic. Però tampoc era un impediment. L’única interferència possible és que hi hagués algun poble que tingués algun deure polític, com els socialistes amb Tarragona, però això sempre és temporal. Si fem una cosa ben feta la qüestió pràctica superarà els interessos polítiques.

Com es combina l’alcaldia de Torredembarra amb el fet de ser diputat provincial i president de BASE?

La gràcia és que BASE és un òrgan molt ordenat i amb unes funcions molt tècniques. Més que política és d’evolució del servei que fem a les poblacions i transmetre els objectius de servei a la seva aplicació pràctica. La combinació és regular els horaris i no és una cosa complicada. Telemàticament puc signar factures i decrets i aquesta rutina són deu minuts cada dia. La part política és anar regularment a Tarragona una hora els divendres per despatxar amb el gerent de BASE. I els dimarts també hi vag i participo en dues comissions, a més del dia que hi ha ple. Abans estava totes les hores a l’ajuntament i ara hi ha uns dies en què

Fes-te subscriptor i dona suport al periodisme local i independentRebràs el diari al teu domicili i formaràs part d'una comunitat

Per què haig de fer-me subscriptor/a?

Per donar suport a un projecte periodístic de proximitat i de qualitat.
Per aprofitar una sèrie d’avantatges en l’accés a continguts informatius.
Per poder participar en actes exclusius i aconseguir ofertes en comerços i serveis.
Per formar part d’una comunitat.

A què em dóna dret la subscripció?

Rebre cada número en paper al teu domicili. Descarregar-se el PDF de la revista.
Accedir uns dies abans als principals continguts de la revista.
Descàrrega de fotografies gratuïtes.
Recepció d’un mailing periòdic.
Participació a actes exclusius per a subscriptors/res.
Ofertes comercials i promocions.

Share This