MARÍA TIRADO USERO
Normalment, quan pensem en un crim, ens ve al cap objectes com un ganivet, una pistola, o alguna escultura com a arma homicida, però realment un crim pot ser molt més que això.
Mai no he explicat aquesta història a ningú, però us asseguro que un cop la comenceu a llegir, no hi haurà marxa enrere.
Tot va succeir fa justament cinc anys, onze mesos i cinc dies, alguns investigadors o criminòlegs diran que jo era massa petita per a recordar-me’n, de tots els detalls, però jo durant tot aquest temps he estat capaç de mantenir aquell moment en el meu cap com si l’estigués tornant a viure.
La meva mare i el meu pare feia quatre anys que estaven divorciats i tot i que la seva relació no era tan bona com a mi m’hauria agradat, s’anaven parlant de tant en tant.
Un dia, la meva mare va decidir sortir una nit a ballar. Nosaltres dues vivíem soles, en un petit piset de la rambla de Tarragona. La meva mare es va arreglar, es va posar uns talons i va fer-me un petó de bona nit, uns segons abans de marxar va dir-me que no l’esperés desperta, ja que jo era massa petita per anar a dormir tard. En aquella època jo tan sols tenia vuit anys, i tot i que ja estava acostumada a quedar-me molts cops sola a casa, sempre me’n feia una mica de por.
No recordo aquella nit com una de les pitjors, però sí com l’última nit que vaig poder veure la meva mare. Quan ella va marxar, jo vaig ficar-me al llit i vaig veure una estona els dibuixos. Uns trenta minuts més tard, van picar al timbre de casa, i jo tota innocent de mi vaig obrir la porta. Era un home jove. El seu aspecte no era gaire agradable, duia gran part del cos tatuat i tenia uns ulls que no em transmetien gaire confiança. Quan vaig obrir la porta, va preguntar per la meva mare i va dir-me que li venia a entregar un paquet. Jo vaig contestar-li que en aquell moment no hi era però que l’endemà, quan tornes, li diria que tenia un paquet esperant a la cuina.
Poc després que portessin aquell paquet misteriós a casa, vaig decidir que el millor era anar-me’n a dormir. L’endemà vaig llevar-me i vaig anar a l’habitació de la meva mare per despertar-li, normalment, quan ella sortia de festa, solia arribar al voltant de les quatre o les cinc de la matinada, però aquell dia, ella no era a la seva habitació.
Van començar a passar les hores i la meva mare no apareixia per casa. Jo cada cop estava més i més preocupada. Llavors vaig decidir trucar-li. Tot i que jo no tenia telèfon mòbil, la meva mare quan marxava de nit me’n deixava un perquè la pogués trucar en cas d’emergència. Vaig marcar el seu número i vaig prémer el botó de trucar.
En aquell moment vaig començar a sentir una vibració molt forta que, cada cop que m’anava acostant a la cuina, augmentava. Vaig parar-me just davant de la taula, i vaig adonar-me que la vibració provenia de dins de la caixa. Vaig obrir-la, i per uns instants, no vaig ser capaç d’assimilar el que estava veient. Dins de la caixa, hi havia tota la roba que portava posada la meva mare la nit d’abans i el seu telèfon mòbil.
Mai ningú no va denunciar la desaparició de la meva mare, ni van buscar-la enlloc, només es van dedicar a dir que ella estava boja i que l’únic que volia era desfer-se de mi.
Jo sincerament, mai no m’he plantejat res del que la gent m’ha dit, sempre he pensat que el meu pare està al darrere de tot això i us asseguro que ella no ha desaparegut perquè sí. La meva mare està viva i tard o d’hora la trobaré estigui on estigui.
Relat guanyador guanya el 1r Premi juvenil de relats de misteri Jordi Tiñena del Creixell.Crims
Foto: María Tirado, al centre, rebent el Premi juvenil de relats de misteri Jordi Tiñena del Creixell.Crims. / CREIXELL.CRIMS
