Quan a la Pobla estudiaven rus

JORDI SALVAT – La Pobla de Montornès, 12/2/2022

L’octubre de 2014 una trentena de veïns i veïns de la Pobla de Montornès rebien un diploma que acreditava que havien participat en el curs de rus bàsic organitzat per l’Ajuntament. El curs, destinat a persones que treballessin en comerços i en altres tipus d’establiments d’atenció al públic i que estiguessin en contacte amb persones que parlessin rus, s’havia realitzat entre els mesos de febrer i juny i havia tingut un gran èxit: es van cobrir les cinquanta places disponibles i es va haver de fer una llista d’espera. Es tractava d’un curs de nivell de principiants, en què s’ensenyaven continguts bàsics del llenguatge coŀloquial rus.

El consistori treballava en la realització de nous cursos tant de continuació com de nivell 0, però no se’n va fer cap més. I és que la raó de la realització d’aquests cursos es va esvair a causa de la invasió de la península ucraïnesa de Crimea per part de Rússia i les sancions de la comunitat internacional al règim de Putin, que van provocar la devaluació del ruble. Així acabava el somni rus de la Pobla de Montornès: un complex hoteler i residencial per a russos a prop del poble abandonat de Rubials i que havia de generar fins a 200 llocs de treball directes. Com recorda el llavors alcalde poblenc, Josep Maria Santamaria, les sancions internacionals a Rússia i l’enfonsament del ruble a causa d’aquell conflicte bèl·lic van impedir que aquest grup inversor pogués treure capital de la Gran Bretanya per invertir-lo a la Pobla.

Vols xàrter tot l’any des de Rússia

Un grup inversor rus havia projectat un gran complex hoteler i residencial a la Pobla de Montornès en un espai de nou hectàrees al costat de la carretera T-211, que va a la Nou de Gaià, a mig camí de la urbanització Castell de Montornès i el nucli abandonat de Rubials. A principis de 2013, una societat russa ha[1]via comprat els terrenys amb l’objectiu de fer-hi una residència familiar, que comptaria amb unitats d’habitacions amb diferents capacitats, a més de zones comunes amb piscines i spas, gimnàs, salons per a reunions… Estaven previstes unes 200 unitats residencials, la majoria suites amb diferents espais adaptats per a totes les edats. Els clients del complex hoteler arribarien amb vols xàrter de Rússia i es preveia que ho fessin tot l’any, aprofitant el bon clima del Baix Gaià. Una de les participants al curs organitzat per l’Ajuntament, Montse Garriga, recorda que la gran majoria dels inscrits van apuntar-s’hi davant la perspectiva de trobar feina gràcies a la inversió hotelera russa. Explica que les classes les va impartir una professora nativa i aprenien els números o nocions d’aquest idioma per mantenir una mínima conversa en rus.

El ple municipal de la Pobla de Montornès va aprovar a finals d’aquell 2013 una modificació del pla parcial d’aquesta zona per passar-lo de residència per a gent gran a familiar. Des d’Urbanisme de la Generalitat es v a autoritzar a fer aquest canvi. La promotora que havia de desenvolupar el projecte de la residència per a la tercera edat es va veure afectada per la crisi i no el va poder tirar endavant i el recanvi era ideal. Tot semblava anar sobre rodes, en una època en què els municipis costaners de la Costa Daurada s’omplien de turistes russos amb un altíssim nivell adquisitiu. Era el mer[1]cat turístic de moda. Els plànols del projecte en[1]cara estan a l’ajuntament poblenc i els arquitectes barcelonins que van dissenyar-lo en van cobrar la meitat.

Fins i tot, aquest grup inversor volia construir una catedral en un altre espai del municipi, el PP7, i durant dos dies utilitzar l’ermita de Montornès per a ritus ortodoxos. Santamaria recorda que van fer una consulta a l’Arquebisbat de Tarragona i no hi van posar cap impediment.

Aplanament de terrenys

El grup inversor rus preveia iniciar les obres l’estiu de 2014, per poder posar en marxa el complex durant l’any 2015. Es va arribar a aplanar part dels terrenys on s’havia de construir el centre residencial. Però les obres no van començar mai i el bosc va tornar a fer-se seu aquell terreny. Els plans expansionistes de Putin a Crimea i el Donbass van acabar tenint conseqüències a l’interior del Baix Gaià. Coses de la geopolítica. Fa cinc anys, Santamaria recorda que els russos van tornar a voler impulsar un projecte de menys envergadura, però tampoc va tirar endavant. Ara, amb la brutal invasió russa a Ucraïna, encara és més inimaginable una inversió que va estar molt a prop de ser una realitat.

Fotos: Terrenys aplanats on havia d’anar el complex i, a sota, alumnes amb el diploma del curs de rus. / LA PIGOTA

Share This