De record a justícia: la fossa comuna de la Guerra Civil a Salomó

EDUARD VIRGILI – Salomó, 18/11/2020

Les portes del cementiri de Salomó es van obrir el dimecres 21 d’octubre. Però aquest cop, ni per acomiadar un difunt, ni perquè ningú portés flors als seus avantpassats. Es van obrir per dignitat democràtica. Per restituir la memòria d’aquells que van morir i ser abocats de qualsevol manera en un clot i en el més absolut anonimat; només perquè van perdre una guerra. Hi ha tantes portes que, com les del cementiri de Salomó, s’han d’obrir per responsabilitat i decència…

Malauradament el conflicte més cruent de la nostra història contemporània encara amaga massa coses. Des de fa boi un mes, però, mitja dotzena d’arqueòlegs excaven la fossa comuna de la Guerra Civil del cementiri de Salomó. És en el marc del Pla de fosses del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que des de 2017 vetlla per la recuperació de la memòria històrica i la cultura de la pau.

El mateix alcalde, Antoni Virgili, confessa que “es tenia coneixement de l’existència d’una fossa, però sempre se n’hi havia fet un cas relatiu”. L’única referència documental és al registre de defuncions de l’ajuntament, on un informe certifica que Emilio Montemayor, un soldat procedent de Múrcia mort a Salomó l’any 1939, hi va ser enterrat. De fet, el seu nom apareix en una làpida a tocar del fossa. Segons la filla de Montemayor, que no el va arribar a conèixer i ara viu a Constantí, després que li explotés una bomba de morter la seva mare el va identificar per la roba que portava i el va enterrar molt a la vora.

A Salomó, tant aquesta història com la localització d’una fossa comuna de la Guerra Civil ha passat fins ara molt desapercebuda. Al poble gairebé ni se’n parlava. Els veïns sabien només que, de tant en tant, algú anava a dipositar flors en aquell racó del cementiri. Al cap i a la fi, els veritables detonants d’aquest acte de justícia.

Es tracta de les famílies de Ramon Carné i Josep Bellet, de Bell-lloc d’Urgell, que amb tan sols vint anys van anar a la guerra a defensar la República. El gener de 1939 i en plena retirada, el bàndol rebel els va interceptar i, amb altres soldats, els va assassinar. La matança es va aturar amb l’arribada d’un comandament de l’exèrcit franquista, que va considerar que aquella no era forma de tractar als detinguts. Una penosa circumstància que va permetre deixar testimonis, que ho van explicar horroritzats.

Aleshores en Jaume Colet, de Salomó, tenia nou anys. Els pares se’l van endur per amagar-se en una barraca els tres dies que el front del Gaià va ser actiu. Poc es pensaven, però, que en tornar al poble acabarien trobant-se aquell paisatge: un mort prop de ca l’Ermità, un parell a tocar de la plaça de l’Església, sis més al camí entre el cementiri i les primeres cases del poble, d’altres en una coveta cap a la masia del Figueres…

Els cossos dels soldats eren escampats per tot el terme i durant tres o quatre dies alguns veïns del poble els van anar recollint i portant-los amb carro fins al cementiri. En Jaume, que hi anava a esperar el pare abans de tornar a casa, encara veu com el Pau Borrassó de ca la Cua, el Pere ‘Benet’ Colet i el Bartomeu ‘Gepis’ cavaven amb el pic un clot que acabaria colgant, certifica a dia d’avui, a una vintena d’homes.

Ell i els records que amb més de noranta anys conserva d’aquells espais, noms, històries… és l’impuls que ha afavorit la insistència de les nebodes de Carné i Bellet per obrir la fossa comuna i poder identificar els seus oncles. Una altra trista batalla que, per ara, els juga a favor.

A l’última visita a Salomó, la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, ha confirmat que fins ara ja s’han localitzat 14 cossos “que presenten símptomes de violència i impactes de bala”. Una feina que només acaba de començar si es té en compte que els arqueòlegs treballen en un espai petit que encara no s’ha excavat del tot i on hi ha molts cossos “de bocaterrosa, sense separació física i abocats els uns sobre els altres”, assegura Òscar Escala, d’Iltirta Arqueologia.

Afortunadament, però, per a les famílies d’aquells joves que es van veure obligats a marxar a la guerra i mai més van poder tornar a abraçar, l’obertura de la fossa comuna de Salomó és un primer petit gran pas que ha de servir per salvar i protegir una memòria que, per desgràcia, de vegades s’oblida.

 

Fotos: Jaume Colet i la directora general de Memòria Democràtica xerrant just a tocar de la fossa comuna mentre els arqueòlegs hi treballen. / una imatge de la fossa excavada. / E.V.

El tiempo - Tutiempo.net

El darrer vídeo

VÍDEO l Acte de commemoració del 1r aniversari del Torredembarra Actualitat

Hemeroteca

Tweets recents

Subscriu-te al butlletí de TDB Actualitat

i no et perdis res del què passa a Torredembarra i al Baix Gaià.

Share This