REDACCIÓ – Salomó, 21/10/2020
El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha iniciat aquesta setmana els treballs d’obertura d’una fossa de la Guerra Civil situada al cementiri de Salomó. Els arqueòlegs hi preveuen trobar les restes de soldats republicans que van morir durant l’ocupació franquista de Salomó.
Les tropes rebels havien iniciat l’ofensiva definitiva per conquerir Catalunya i van ocupar Salomó el 19 de gener de 1939, després de superar escamots de resistència de l’exèrcit republicà. Veïns del poble van recollir amb un carro els cadàvers que havien quedat estesos al terra i els van enterrar en una fossa al cementiri. Segons la memòria oral, a la fossa hi podria haver enterrats una vintena de soldats republicans.
Una creu i una làpida: els fils per estirar
A la fossa hi ha una creu amb dos noms inscrits: Josep Bellet i Ramon Carné. Eren dos joves soldats republicans nascuts a Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell) que haurien mort durant l’ocupació. Les famílies van assabentar-se a través de testimonis i hi van fer instal·lar la creu. Cada any, per Tots Sants, viatjaven en tren fins a Salomó i hi deixaven flors. Els descendents són els qui han sol·licitat l’obertura de la fossa a la Generalitat.
A uns metres de la fossa hi ha una làpida amb el nom d’Emilio Montemayor Ruben de Celis, un soldat republicà que va poder ser identificat durant la recollida de cadàvers gràcies a la foto del carnet d’identitat. La família podria haver fet exhumar el cos de la fossa per enterrar-lo on hi ha la làpida. L’excavació ho haurà de confirmar. No hi ha constància de familiars vius.
La Direcció General de Memòria disposa, de moment, d’aquestes pistes per intentar identificar els cossos que es recuperin de la fossa. No hi ha documentació de cap més altre soldat que hi pugui estar enterrat.
32 fosses
Salomó és la 32a fossa que s’obre gràcies al Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de 316 persones.
D’aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.
El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.000 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 200 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros. És un procés complex i car.
En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 523 fosses.
Foto: Una imatge dels treballs al cementiri de Salomó. / DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA
