Testimonis d’una pandèmia

JORDI SALVAT

El coronavirus ens afecta a tots i a totes d’una manera o altra, ja sigui perquè hem perdut un ésser estimat a causa de la pandèmia o hem patit la malaltia, perquè estem confinats a casa i la nostra activitat laboral s’ha vist afectada o perquè la feina ens obliga a estar en contacte estret amb malalts o potencials afectats. Recollim testimonis de diferents àmbits de com el Covid-19 ens ha canviat la vida.

 

Eugenio Serrano

Afectat del Convid-19

L’Eugenio Serrano és agent de la Policia Local d’Altafulla i ha estat dotze dies a l’UCI de l’Hospital Joan XXIII a causa del coronavirus i cinc dies més a planta. “He estat més mort que viu. Ha estat molt dur, però sempre he estat molt fort psicològicament. És una experiència que et canvia la vida. Com podeu veure, soc una prova que es pot sortir del Covid-19”, afirma l’Eugenio. Els primers dies després de la sortida de l’hospital reconeix que encara estava “bastant fatigat” i ara li han de fer revisions periòdiques. El policia altafullenc dona les gràcies a molta gent que ha estat al seu costat en aquest procés i comenta que ha rebut molts missatges de tot tipus.

L’Eugenio va gravar un vídeo tot just sortir de l’UCI que es va compartir a xarxes. En el vídeo deia que la sanitat catalana compta amb uns grans professionals que s’estan deixant la pell i també destaca el paper dels agents dels cossos de seguretat perquè la situació no es descontroli. “Sobretot quedeu-vos a casa. No sortiu. No és una broma”, recomana l’Eugenio, que diu que el més dur del seu pas per l’UCI és no poder veure la família, només per videoconferència.

 

Blanca Cogul

Farmacèutica

Les farmàcies s’han mantingut obertes durant el confinament i han assumit més tasques per descongestionar els centres d’assistència primària (CAP) i consultoris municipals —alguns, tancats. Una d’aquestes tasques és la recepta electrònica. Blanca Cogul, que està al capdavant de la Farmàcia Cogul de Torredembarra, afirma que s’han coordinat de forma molt eficaç amb el CatSalut i la Xarxa Santa Tecla perquè ningú es quedés sense la medicació de diferents malalties durant la crisi sanitària del Covid-19. També s’han coordinat amb l’Ajuntament per poder proporcionar medicaments a les persones de risc que no poden sortir del seu domicili a través dels voluntaris de Protecció Civil.

En canvi, pel que fa a l’abastiment de certs productes molt demandats per la ciutadania, com és el cas de mascaretes, guants i gels hidroalcohòlics, Cogul denuncia que algunes empreses s’aprofiten de la situació per pujar preus i collar les farmàcies amb les condicions d’entrega. “Els preus de venda són molt alts, però les farmàcies tenim poc marge o no en tenim. Alguns cops hem dit que no a comandes”, comenta la farmacèutica torrenca, que adverteix de la infoxicació que pateix la gent per l’allau de notícies que reben, algunes falses o inexactes. “Les farmàcies són un lloc segur. Donem la versió original del que necessita la gent i contribuïm a tranquil·litzar-la”, afirma Cogul, que recorda que mascaretes, guants i gels hidroalcohòlics són productes complementaris per evitar el contagi de Covid-19 i que les mesures més efectives són el distanciament social i la higiene.

 

Goretti Gatell

Infermera

“Hem estat els primers a arribar a trinxera i el coronavirus ha vingut per quedar-se a la primària. Actualment estem en una fase de xoc per controlar la pandèmia i quan disposem de la vacuna tindrem un paper fonamental en la prevenció de la malaltia vacunant la majoria de la població segons les recomanacions de les autoritats sanitàries”, explica la catllarenca Goretti Gatell, coordinadora d’Infermeria l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) del Vendrell. Gatell destaca que d’aquesta situació en treu “molt aprenentatge a nivell personal i professional” i la importància del treball en equip per fer front a una pandèmia. “La veritat que tant professionals com pacients hem fet un gir de comportament de 360 graus. Tota l’activitat assistencial, que bàsicament era presencial, s’ha reconvertit en activitat bàsicament via telemàtica i tota l’atenció domiciliària ha estat filtrada per garantir-la a la població més vulnerable ja sigui per edat avançada i/o amb factors de risc de base”, assenyala la infermera catllarenca, i destaca el paper “exemplar” de la ciutadania fent cas de les normes de confinament. “No parem de rebre agraïments en forma de donacions des de molts àmbits: mascaretes de roba, menjar, i també missatges de suport, com els que ens donen cada dia a les vuit aplaudint des de les cases. Emociona molt, i reconforta per seguir endavant.”

“Nosaltres no som herois ni heroïnes, simplement fem la nostra feina, la nostra vocació i professionalitat ens fa estar al peu del canó de manera incondicional, hem nascut per a això, i la nostra vida té sentit en això, però la veritat és que és molt emotiu i reconfortant que la gent ens doni el seu suport”, diu. Per ella, els moments més difícils són sens dubte quan perden companys pel Covid-19: “Això a nivell emocional ens ha deixat profundament i emocionalment tocats. Alguns de nosaltres també patim pels nostres familiars, que també han emmalaltit o mort, o patim per si portem la infecció amb nosaltres i contagiem els nostres.”

 

Ricard Garcia

Protecció Civil

Si un col·lectiu està a primera línia en aquests dies de lluita contra el coronavirus són els voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra, i són molt visibles en el dia a dia del municipi. El seu coordinador, Ricard Garcia, explica que, amb l’activació del Pla Municipal d’Emergència, es van mobilitzar tots els voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra: quinze persones que treballen en torns de matí i tarda, entre dos i quatre en cada torn, segons el volum de feina. Surten al carrer uniformats, amb mascareta i guants i amb el vehicle logotipat de què disposen.

El gruix principal de la seva feina està relacionat amb les persones que necessiten més ajuda en la situació de confinament, com la gent gran i persones amb patologies prèvies. Coordinadament amb l’Ajuntament i la Policia Local van a comprar menjar i medicaments i els ho porten a do micili. “Cobrim entre quaranta i cinquanta famílies. Els portem aliments de primera necessitat cada quatre i o cinc dies perquè els frescos poden demanar-los a carnisseries i peixateries, que els ho portaran a casa”, comenta Garcia, que també lamenta que s’han trobat amb un parell de casos als quals han hagut de deixar de prestar el servei per l’actitud que tenien: “Un ens va demanar vi i anxoves de l’Escala. Això és un abús.”

Però Garcia està molt satisfet de l’experiència. També treballen estretament amb Càritas i els Serveis Socials de l’Ajuntament per poder proveir d’aliments les famílies més necessitades i amb risc d’exclusió social del municipi. I el temps que els queda el destinen a felicitar aniversaris a nens i nenes i persones grans, una tasca que reconeix que els desestressa després d’una jornada dura.

 

Daniel Rovira

Pagès

El confinament pel Covid-19 va provocar un greu problema per a un dels pocs pagesos que queden a la Torre, en Daniel Rovira. Les calçotades van acabar de cop i encara li quedava per vendre al voltant d’un 30% de la collita de calçots, un dels seus productes “estrella”. Rovira assenyala que, al mateix temps, ha augmentat molt la venda de la resta d’hortalisses. “Ara vaig desbordat, perquè estem repartint molt a domicili. Són gent que ja ens comprava i ara compra més, però també nous clients. Ens movem menys i es consumeix més producte vegetal”, explica el pagès torrenc, que ara està sol a la seva explotació, ja que els dos treballadors que tenia estan a casa confinats. Treballant sol al tros no ha de prendre mesures contra el coronavirus, però sí que usa mascareta i guants quan manipula les comandes i reparteix.

“Diuen que en una crisi has de buscar l’oportunitat. He potenciat molt la presència a les xarxes socials i la reivindicació dels productes quilòmetre zero. En una situació com la que vivim es demostra la importància dels pagesos i és un moment de reivindicació”, assenyala Rovira, que ha estat recentment un dels protagonistes d’un vídeo difós pel Departament d’Agricultura de la Generalitat, junt amb altres pagesos i ramaders catalans.

 

Isabel Escobar

Mestra i directora de l’Escola L’Antina

Sens dubte, en l’àmbit escolar és on ha impactat més en el dia a dia el confinament decretat a causa del coronavirus. Des del 13 de març, tots els centres escolars estan tancats i la perspectiva és que tardaran moltes setmanes a obrir. La directora de l’Escola L’Antina, Isabel Escobar, ens explica que tot el que han fet fins ara ha estat seguir les instruccions del Departament d’Educació de la Generalitat, amb qui manté tres reunions setmanals per videoconferència en què intenten resoldre els molts dubtes que tenen.

Escobar assenyala que fins ara han tingut dos períodes molt diferents per adaptar- se a la nova i inesperada situació. “Quan vam tancar les escoles ens pensàvem que seria per quinze dies. No ens imaginàvem la magnitud de la tragèdia. Als alumnes els vam fer recomanacions i encarregar activitats no obligatòries. Nosaltres tenim una intranet creada que ens permet comunicar-nos ràpid amb la gran majoria de famílies, i els podem enviar arxius i imatges”, explica.

Però quan el període d’alarma es va allargar, les escoles van rebre noves instruccions del Departament d’Educació, que s’han endegat després de Setmana Santa i que van enfocades a una escola virtual per acabar el tercer trimestre. Això vol dir que totes les famílies puguin accedir a internet i treballar-hi i han hagut de calibrar, doncs, l’escletxa digital que tenen. “Hem fet una enquesta i hem trobat que més del 90% d’alumnes té accés a internet i més d’un 80%, ordinador o tauleta. A la resta els proporcionarem els equips que ens enviïn des de la Generalitat”, comenta Escobar, que apunta que ara els toca un important canvi de xip a tots i organitzar-se per poder acabar el curs a través d’internet, comptant amb detalls com germans que només tenen un ordinador —i han de tenir horaris de classe diferents— i els alumnes amb plans individualitzats, però també les tutories i la part més afectiva entre alumne i professor.

 

Jordi Molinera

Coalcalde d’Altafulla

Jordi Molinera s’imaginava un primer any molt diferent a la coalcaldia d’Altafulla, que comparteix amb Alba Muntadas, del que al final està sent. Des de mitjans de març, trepitja l’ajuntament com a màxim un cop a la setmana i la feina la desenvolupa en un altre despatx, a l’habitació de casa seva que fins fa poc era només del seu fill. “Durant la campanya electoral, fa ara un any, havíem plantejat una sèrie d’accions amb la candidatura per a aquest mandat si aconseguíem formar govern i tot ha quedat trastocat les darreres setmanes. La prioritat és una altra”, explica Molinera, que ja pensa en quines seran ara les prioritats del seu govern un cop se surti del confinament: “Tindrem una nova crisi i haurem d’impulsar mesures de reactivació econòmica, d’acció social i ajudes al petit comerç i sector turístic.”

El dia a dia del coalcalde altafullenc està ple de videoconferències i videotrucades i Jitsi i Skype s’han convertit en termes habituals. “El 6 de març vaig preguntar al cap d’informàtica de l’Ajuntament com ho podríem fer per tenir una administració telemàtica i em va mirar amb una cara estranya. Unes setmanes després s’ha demostrat que hem estat capaços de fer aquest canvi i superar tots els obstacles burocràtics”, recorda Molinera, que destaca la capacitat de l’administració local davant d’una situació tan complicada com l’actual per convertir-se en cent per cent virtual.

 

Paquita Zaragoza

Quiosquera

El punts de venda de premsa han estat declarats serveis essencials durant l’estat d’alarma. És el cas de la Llibreria Miquel de Torredembarra. Des de l’inici de confinament hi ha hagut canvis destacats, en un negoci d’aquest tipus. L’horari d’obertura s’ha reduït a només els matins i els clients no entren a l’establiment, sinó que se’ls atén des d’un taulell a l’entrada, amb els diaris al damunt, i si volen altres article de papereria o llibres, els van a buscar els botiguers, equipats amb guants i mascareta.

“Han baixat molt les vendes de premsa, almenys un 50%. Molts bars i cafeteries que ens encarregaven el diari ara han tancat. La gent compra revistes que van bé per les moltes hores de confinament”, explica la propietària, Paquita Zaragoza, que ha notat l’augment de demanda d’articles per a treballs manuals i hobbies, com cartolines, temperes o aquarel·les, però les empreses proveïdores tarden a satisfer els encàrrecs que fan. La Llibreria Miquel també és un dels punts de distribució de les mascaretes de l’ANC i la Paquita explica que n’han repartit moltes.

 

Pau Guasch

Enginyer

L’enginyer torrenc Pau Guasch és membre de l’equip de l’empresa GPAInnova, integrat per més de cent persones, que ha dissenyat el respirador d’emergència Respira. Ho ha fet confinat a casa seva. En Pau explica que van tenir la idea amb en Pau Sarsanedas, CEO de l’empresa, d’aprofitar que tenien tot l’equip d’enginyeria aturat, a causa de l’estat d’alarma, per desenvolupar un respirador per als pacients més crítics i ajudar a proveir de material els hospitals per fer front a l’epidèmia de la Covid-19.

“La nostra empresa es dedica a la creació de maquinària per polir metalls i estem acostumats a dissenyar màquines molt adaptades a les necessitats de cada client en molt poc temps. Aquesta versatilitat ens dona un avantatge respecte a les altres empreses que han volgut dissenyar un respirador”, comenta l’enginyer torrenc, que actualment és mànager de GPAseabots, start-up de GPA Innova, empresa de la qual va ser cofundador el 2013.

GPAInnova, que té la seu a Barcelona, un centre d’investigació a Olot i delegacions a la Xina i els Estats Units, ha sumat forces amb Siemens MAM i SMC en aquest projecte, que ha desenvolupat amb el suport de l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona que rep aquesta aprovació.

 

Toni Dote

Policia local

En Toni Dote fa 29 anys que forma part de la plantilla de la Policia Local de Creixell i actualment n’és el cap. El seu dia a dia i el de la resta dels companys —14 agents i 2 administratives— ha canviat “moltíssim” les darreres setmanes per l’estat d’alarma declarat a causa del coronavirus. L’activitat ordinària ha baixat molt, tot i que encara hi ha algun robatori en habitatges, i la feina es reparteix en l’assistència als més vulnerables i els controls i operatius especials per verificar que es compleix el confinament: “Hem de transmetre fermesa i serenor, però també que estem al costat a la gent.”

“No posem tantes denúncies com la gent es pensa, però és necessari que controlem que es compleix el confinament per a la seguretat de tota la població, i organitzem dispositius especials amb Protecció Civil i a vegades amb els Mossos”, explica Dote, que destaca també la coordinació i l’intercanvi d’informació amb les altres policies locals del Baix Gaià. “Fem moltes trucades al cap del dia a la gent que no pot sortir a comprar aliments i medicaments i també en rebem moltes i ens coordinem amb els voluntaris de Protecció Civil per fer les compres als supermercats i establiments del poble i portar-les als domicilis d’aquestes persones, amb mascaretes i guants que proporcionem des de la comissaria”, comenta.

“El cansament es fa palès després de tants dies. Estem en estat d’alerta i portem moltes hores al carrer”, reconeix el policia creixellenc, que destaca la conscienciació de la ciutadania, tot i algunes excepcions, i destaca l’incivisme d’una minoria gent que té segona residència a Creixell i s’hi ha desplaçat durant el confinament malgrat la prohibició de fer-ho.

 

Cartell de la campanya, protagonitzat per Andrea Fuentes i Berta Castells, esportistes delit de natació sincronitzada i llançament de martell, respectivament

Berta Castells

Atleta

L’epidèmia de coronavirus ha significat un daltabaix en el món de l’esport d’elit. L’atleta torrenca Berta Castells n’és un exemple. Hauria d’estar competint per aconseguir la mínima per ser en els seus quarts Jocs Olímpics, al Japó, i en canvi es troba confinada a casa seva entrenant com pot per mantenir-se mínimament en forma i poder aspirar a ser a la cita olímpica prevista ara per a l’estiu de 2021. “L’ajornament dels Jocs Olímpics no va ser una sorpresa, ja que, amb la pandèmia, eren inviables. Ni els que no teníem la mínima podíem aconseguir-la ni els que ja la tenen preparar-se amb garanties”, admet.

Castells entrena diàriament al seu domicili de Torredembarra amb el material que ja tenia a casa —una barra i un joc de pesos— i el que va poder agafar de la pista torrenca, quan ja es veia venir que estaria moltes setmanes tancada a casa. A més, un altre llançador de martell que és monitor de crossfit organitza sessions diàries a través d’internet que la torrenca segueix amb altres atletes de l’Estat. “No és la rutina que faria si no hi hagués confinament, però almenys és divertit”, comenta Castells. També practica girs, però evidentment ja fa setmanes que no llença el martell.

 

Jordi Suñé

Mestre i músic

El primer diumenge de confinament, 15 de març, en Jordi Suñé va fer un concert amb quatre o cinc cançons des del terrat de casa seva, al carrer Eduard Benot, amb el campanar de l’església de Sant Pere de fons. El va retransmetre per Facebook Live. Durant els dies següents va fer un concert diari i després els ha convertit en setmanals. Ha cantat cançons dels seus grups —Tres i Julivert—, però s’ha atrevit amb Llach, Sisa o Riba i també Ibáñez, Labordeta, música basca, occitana o els Beatles, entre altres.

“A Facebook va arribar a haver-hi 160 persones seguint el primer concert. Vam parlar de música i també de llibres. És una teràpia per a tots en uns dies tan complicats com els que estem vivint a causa de l’epidèmia i el confinament. S’hi connecta gent de Torredembarra, de pobles del Baix Gaià, però també des d’altres països”, comenta Suñé. La idea del músic torrenc és seguir cantant mentre duri el confinament a causa del Covid-19. Ho compagina amb la seva feina de mestre de música al Molí de Vent i precisament alguns dels seus alumnes són els fans número u d’aquests singulars concerts.

 

Joaquim Gras

Rector de la parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra

El rector de la parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra, mossèn Joaquim Gras, ha trobat a la xarxa social Facebook el canal per poder arribar amb regularitat als seus feligresos, ara tancats a casa a causa del confinament. Recorda que el 13 de març havia de celebrar el viacrucis del Divendres de Quaresma i alguns fidels li van comentar que no hi assistirien perquè volien seguir les —llavors— recomanacions del govern català de confinar-se a casa. “Si la gent no pot venir a la parròquia, que la parròquia vagi a casa seva a través de Facebook Live, amb l’emissió en directe i també la possibilitat de fer-ho en diferit”, explica el rector torrenc, que el dissabte va penjar un vídeo reflexionant sobre la situació creada pel coronavirus i com viure espiritualment aquest període sense misses. Va repetir l’experiència emetent en directe la missa de diumenge al matí, ja sense fidels a l’església a causa de la declaració de l’estat d’alarma.

El rector indica que Torredembarra va ser la primera parròquia de la diòcesi tarragonina a tirar endavant una iniciativa com aquesta i que posteriorment s’hi han sumat d’altres, a més del mateix arquebisbat. La majoria de dies també penja vídeos amb lectures comentades de les escriptures sagrades. La logística és més complicada que la de l’arquebisbat de Tarragona, que compta amb un equip de comunicació, i mossèn Joaquim, com està confinat sol a la casa parroquial, ha hagut de comprar un trípode per poder col·locar-hi el mòbil i emetre en directe o enregistrar vídeos amb més qualitat.

 

Joan Maria Vidal

Actor i director teatral

La cultura és un sector que pateix especialment el confinament derivat de l’estat d’alarma pel Covid-19. També el teatre. I el teatre d’aficionats. És el cas del grup altafullenc Treateràpia, que el passat 18 de març havien de preestrenar la seva segona obra, Crema cremada. Tres dies abans va haver de suspendre la preestrena i l’estrena el cap de setmana següent, totes tres funcions al Centre Cultural del Catllar. “A la preestrena havien de venir 130 persones, molta gent de teatre entre els quals actors coneguts com Júlia Creus, Javi Sancho i Martí Peraferrer, a més de mitjans de comunicació. I havíem venut 200 entrades per al cap de setmana. Vam decidir tornar els diners als que l’havien comprat amb el cost comissions de cancel·lació”, explica el director i actor, a més d’autor de l’obra, Joan Maria Vidal.

El ritme d’assajos ha quedat aturat i ara només poden fer assajos virtuals a través d’internet. “Podem repassar papers, tons de veu, però no podem ni abraçar-nos, ni fer-nos petons ni donar bufetades. I a l’obra n’hi ha bastant de tot això”, comenta Vidal, que recorda que havien d’estrenar abans del 30 de març per poder entrar als festivals de tot l’any i ara han pogut entrar-hi directament o enviant només el text.

 

Raquel Martínez

Periodista

La coordinadora d’Ona la Torre, Raquel Martínez, recorda que el “clic” el van fer el dissabte 14 de març, amb les primeres mesures del govern de la Generalitat, amb el tancament dels bars i restaurants i dos dies abans de tots els centres escolars. “Vam començar a emetre les rodes de premsa i compareixences dels governs espanyol i català en directe, a més d’entrevistes a l’alcalde i regidors, i a més de falques per avisar del confinament per l’estat d’alarma”, explica Martínez. A partir de llavors també van començar a treballar des de casa, amb la complexitat tècnica que comporta. L’única persona que continua anant regularment als estudis de l’emissora és un dels redactors, en Josep Sánchez, que viu molt a prop. La Raquel s’ha instal·lat l’equip d’exteriors a casa seva i gràcies al tècnic de l’emissora, Jordi Pellicer, pot entrar-hi des d’allí.

“Amb el treball des de casa tinc la sensació que treballo més que mai. Em falten hores”, afirma la Raquel, que afegeix que la part emocional és molt dura, aquests dies d’epidèmia sanitària: “Llegir els continguts informatius no és fàcil perquè no són bones notícies i tens una sensació d’angoixa i por a vegades. Parlar de morts cada dia és molt difícil i esgotador. I hi hem de sumar la incertesa de no saber quan durarà el confinament.”

El darrer vídeo

ENTREVISTA l Josep Bargalló, exconseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya

Hemeroteca

Tweets recents

Share This