EVA REMOLINA / AMIC – 7/11/2026
Els deepfakes són continguts audiovisuals generats o modificats amb intel·ligència artificial per imitar l’aparença, la veu o els moviments d’una persona. Poden ser vídeos, fotografies o enregistraments de veu. Alguns s’utilitzen amb finalitats humorístiques o creatives, però també poden servir per difondre notícies falses, suplantar identitats, estafar o perjudicar la reputació d’algú.
La tecnologia ha avançat molt i els resultats són cada vegada més realistes. Les primeres imatges creades amb intel·ligència artificial sovint presentaven errors evidents: mans amb massa dits, cares deformades o moviments poc naturals. Avui, moltes d’aquestes imperfeccions ja s’han corregit. Això fa que no sempre puguem confiar en el que veiem. Una fotografia aparentment normal pot haver estat creada des de zero i un vídeo pot combinar la imatge d’una persona real amb una veu artificial.
El problema no és només que ens puguin enganyar, sinó la rapidesa amb què aquests continguts es comparteixen. Una imatge falsa pot arribar a milers de persones abans que algú comprovi si és autèntica.
Encara que no hi ha cap truc infal·lible, sí que podem fixar-nos en alguns detalls que ens poden fer sospitar.
1. Observa bé les mans i els dits
Les mans continuen sent una de les parts del cos que poden delatar alguns errors de generació artificial. Fixa’t en la forma dels dits, les articulacions, les ungles i la manera com una persona agafa un objecte. Si hi ha alguna cosa estranya o poc natural, convé desconfiar.
2. Mira els ulls i les expressions facials
De vegades, els moviments dels ulls, els parpelleigs o les expressions no acaben de ser coherents. També pot passar que el rostre sembli massa perfecte o que les expressions no encaixin amb el que la persona diu.
3. Comprova si els llavis coincideixen amb la veu
En alguns vídeos manipulats, els moviments de la boca no encaixen del tot amb les paraules. Escolta l’àudio i observa si la pronunciació, els gestos i les expressions semblen naturals. Tot i això, les eines més avançades poden sincronitzar molt bé la imatge i el so.
4. Fixa’t en el fons de la imatge
No miris només la persona que apareix en primer pla. També és important observar què hi ha al darrere. Els objectes deformats, els cartells amb lletres sense sentit, les ombres incoherents o els elements que semblen canviar de forma poden ser indicis de manipulació.
5. Desconfia de les veus massa convincents
La intel·ligència artificial també pot imitar veus humanes. Una trucada en què reconeixem perfectament la veu d’un familiar no és necessàriament una garantia d’autenticitat. Si algú demana diners, contrasenyes o dades personals amb urgència, és millor penjar i contactar directament amb aquella persona a través del seu número habitual.
6. Pregunta’t qui ha publicat el contingut
Abans de compartir una fotografia o un vídeo, comprova d’on surt. És un mitjà de comunicació conegut? Hi ha altres fonts que expliquin el mateix? El compte que ho publica té una trajectòria fiable? Una notícia sorprenent publicada en un perfil desconegut mereix una comprovació abans de donar-la per bona.
7. Desconfia de les emocions extremes
Molts continguts falsos busquen provocar una reacció immediata: indignació, por, sorpresa o entusiasme. Si un vídeo ens deixa amb la boca oberta o ens fa venir ganes de compartir-lo de seguida, potser és just el moment de parar i comprovar-lo.
A més de l’observació, hi ha recursos gratuïts que poden ajudar a comprovar si una fotografia o un vídeo té un origen fiable.
Google Lens: permet fer una cerca a partir d’una imatge i trobar altres pàgines on apareix. Pot ajudar a descobrir si una fotografia antiga s’utilitza per explicar un fet actual.
TinEye: és un cercador invers d’imatges que permet localitzar altres versions d’una fotografia a internet.
InVID-WeVerify: ofereix eines per analitzar vídeos, extreure’n fotogrames i comprovar-ne la procedència.
Detector de contingut d’IA: hi ha plataformes que analitzen imatges i vídeos per intentar identificar si han estat generats artificialment. Ara bé, els resultats no són definitius i poden cometre errors.
Cal tenir present que cap d’aquestes eines garanteix al cent per cent que un contingut sigui real o fals. La tecnologia evoluciona constantment i els sistemes de detecció també tenen limitacions.
Foto: GETTY IMATGES
