EVA REMOLINA – AMIC, 24/10/2026
La reunificació de crèdits, també coneguda com a reunificació de deutes, consisteix a agrupar diferents préstecs i obligacions de pagament en un sol finançament. D’aquesta manera, en lloc d’afrontar diverses quotes amb terminis, interessos i condicions diferents, es paga una única mensualitat.
Segons el cas, es poden agrupar préstecs personals, crèdits al consum, deutes de targetes de crèdit i, en determinades operacions, una hipoteca existent. No totes les entitats ofereixen les mateixes possibilitats ni accepten tots els tipus de deute.
L’objectiu habitual és reduir la quota mensual ampliant el termini de devolució o aconseguint unes condicions de finançament diferents. Això pot facilitar l’organització de l’economia familiar, però també pot fer que el deute s’allargui durant més anys.
El procés requereix estudiar els deutes existents, comparar alternatives i comprovar si la nova operació és assumible.
1. Fer una llista de tots els deutes. El primer pas és anotar quant queda per pagar de cada préstec, quina quota mensual té, quin interès aplica i quan acaba. També cal revisar les condicions de les targetes de crèdit, especialment si tenen interessos elevats.
2. Calcular quants diners es paguen cada mes. Sumar totes les quotes permet saber quina part dels ingressos es destina al deute i quina quantitat queda disponible per a les despeses habituals.
3. Demanar propostes a diferents entitats. Bancs i altres prestadors poden estudiar una operació de reunificació, sempre que compleixi els seus criteris. És recomanable comparar més d’una oferta i no quedar-se només amb la quota mensual anunciada.
4. Revisar les condicions de la nova operació. Abans de signar, cal comprovar el tipus d’interès, la TAE, el termini, les comissions, les despeses de formalització i les possibles penalitzacions per cancel·lar anticipadament els préstecs actuals.
5. Valorar si realment compensa. La nova quota ha de permetre respirar econòmicament sense generar un cost total excessiu ni deixar la família lligada a un deute difícil d’assumir.
En alguns casos, la reunificació pot requerir una nova hipoteca o una ampliació de la qual ja existeix. Si l’operació implica posar un habitatge com a garantia, cal ser especialment prudent: un impagament podria posar en risc el patrimoni familiar.
La principal raó per plantejar-se aquesta alternativa és alleugerir la pressió mensual que provoquen diversos deutes alhora. Tanmateix, hi ha altres possibles avantatges.
Una sola quota al mes. Facilita l’organització dels pagaments i redueix el risc d’oblidar algun venciment.
Més marge en el pressupost familiar. Si la nova quota és inferior a la suma de les anteriors, poden quedar més diners disponibles per pagar subministraments, alimentació o altres despeses.
Possibilitat de millorar les condicions. Si alguns deutes tenen interessos elevats, una operació ben negociada pot oferir un finançament més favorable.
Més previsibilitat. Conèixer la quota i el calendari de pagaments ajuda a planificar les despeses dels mesos següents.
Menys pressió a curt termini. En determinades situacions, pot ajudar a evitar que una economia familiar massa ajustada acabi acumulant més impagaments.
Ara bé, aquests beneficis depenen de les condicions concretes de l’operació. No són automàtics ni es poden donar per fets.
Quins inconvenients i riscos cal tenir presents?
La reunificació no elimina el deute: el transforma. I aquest matís és important.
Es poden acabar pagant més interessos. Si s’amplia considerablement el termini, es poden reduir les quotes mensuals, però els interessos s’acumulen durant més temps.
Hi pot haver comissions i despeses addicionals. Cancel·lar els préstecs anteriors, formalitzar-ne un de nou o constituir una hipoteca pot comportar costos que cal sumar al càlcul global.
No tothom hi pot accedir. L’entitat estudiarà els ingressos, l’estabilitat laboral, els deutes pendents, l’historial de pagaments i, si escau, les garanties disponibles.
Es pot posar en risc un habitatge. Si es converteixen deutes personals en un préstec hipotecari, una part del deute pot quedar garantida amb l’habitatge. Això pot tenir conseqüències importants si no es pot pagar.
Hi ha el perill de tornar a endeutar-se. Si després de reunificar els crèdits es continuen utilitzant les targetes o contractant nous préstecs, la situació pot empitjorar.
Per això, abans de signar, convé preguntar-se si la dificultat econòmica és puntual o si hi ha un desequilibri entre els ingressos i les despeses que cal corregir de manera més profunda.
Qui pot acollir-se a una reunificació de crèdits?
No hi ha una única condició vàlida per a tothom. Cada entitat estableix els seus criteris de concessió, però habitualment es tenen en compte diversos factors:
Ingressos regulars: disposar d’una nòmina, una pensió o altres ingressos demostrables pot facilitar l’estudi de la sol·licitud.
Capacitat de pagament: el prestador analitzarà si, després de pagar les despeses habituals, queda prou marge per afrontar la nova quota.
Nivell d’endeutament: es valorarà la quantitat total que es deu en relació amb els ingressos.
Historial de pagaments: els impagaments o els deutes vençuts poden dificultar l’aprovació.
Garanties disponibles: en algunes operacions es pot exigir un aval o una garantia hipotecària, segons el risc i les condicions del finançament.
Situació laboral i econòmica: l’estabilitat dels ingressos i les perspectives de mantenir-los també poden influir en la decisió.
No és imprescindible que una persona tingui una hipoteca per estudiar una reunificació. En alguns casos es pot plantejar un préstec personal que cancel·li els deutes anteriors, sempre que l’entitat accepti l’operació i la capacitat de pagament sigui suficient.
Si ja hi ha impagaments o una situació d’insolvència, convé estudiar també altres vies d’assessorament i solució del deute. No és recomanable contractar un préstec nou sense tenir clar com es podrà retornar.
Quines alternatives hi ha abans de reunificar?
Abans de contractar un altre préstec, pot ser útil explorar altres opcions:
Negociar amb els creditors actuals una ampliació del termini o una modificació de les quotes.
Prioritzar els deutes més cars, especialment les targetes amb interessos elevats, si el pressupost permet destinar-hi més diners.
Revisar les despeses mensuals per identificar quines es poden reduir sense comprometre les necessitats bàsiques.
Demanar assessorament financer independent per valorar les alternatives i entendre les conseqüències de cada operació.
Consultar els serveis d’orientació sobre deutes si la situació ja és difícil de sostenir o hi ha impagaments.
Si la dificultat és estructural i no es poden afrontar els pagaments, també pot ser necessari informar-se sobre els mecanismes legals d’insolvència disponibles per a particulars.
Foto: GETTY IMAGES
