CRÒNICA l L’exposició ‘Reviure’ o les connexions del torrenc Joan Parés amb grans noms de l’escultura dels segles XX i XXI
JORDI SALVAT
“Reviure” és el títol de la quarta exposició que ha programat Espai TAMI – Galeria d’Art Balañá & Lozano amb obres de l’escultor torrenc Joan Parés, peces construïdes a partir de fustes recuperades, materials trobats i records acumulats durant anys de viatges per diferents països d’Àfrica i altres indrets del món. La mostra es va inaugurar el passat 6 de juny i cinc dies després es va fer una visita guiada de la mà del mateix Parés.
Aquest dijous 18 de juny, el codirector de la galeria, Ismael Lozano, en una activitat titulada “Quan una escultura dialoga amb la Història de l’Art” ha explorat les connexions, influències i afinitats que l’obra de Joan Parés estableix amb alguns dels grans noms de l’escultura internacional contemporània i moderna. Artista multidisciplinar, gestor cultural i historiador de l’art., Lozano ha parlat de la síntesi formal i la força arquetípica de Constantin Brâncuși, de la relació entre natura i memòria present en Giuseppe Penone, de la simbologia universal de les mans en l’obra de Lorenzo Quinn, de la fragmentació de la forma pròpia de Hsu Tung Han i de la memòria cultural i arqueològica que trobem en Anselm Kiefer.
Lozano ha volgut anar més enllà de la simple etiqueta d’”escultor en fusta reciclada” que alguns poden penjar a l’escultor torrenc, i ha descobert com la seva obra participa de qüestions fonamentals de l’art contemporani: la memòria de la matèria, la relació entre cultura i natura, l’arquetip, la identitat, el símbol i la capacitat de l’escultura per explicar la condició humana.
Passió per l’Àfrica
En Joan Parés, des de la seva modèstia i una mica aclaparat per aquesta relació de la seva obra amb grans noms de l’escultura mundial, explica que l’exposició “Reviure” és un recull de les sensacions que té quan torna d’un viatge: “De l’art que veig en diferents països. O dels animals. Hi ha qui els caça i jo miro de reproduir-los en fusta. És un recull de molts viatges i anys.” La fusta que utilitza la recull llençada, de palets o de mobles, que recicla i mira d’encaixar. Mai ha comprat fusta per esculpir les seves obres.
I és que a la galeria torrenca podem trobar algunes desenes de peces molt diferents: petites o algunes figures humanes de mida natural. Hi ha faraons, massais, una nena serp de Costa de Marfil, molts animals i també una antiguitat que va veure a Egipte que era una ampolla de cervesa per fer publicitat d’una marca que va intentar sense sort comprar-la i en arribar la esculpir ell mateix. També veiem una obra inspirada en “El crit” de Munch producte de dos mesos que va passar molt malament per mort de la seva companya i amiga a la presó de Mas Enric, la cuinera Núria, assassinada per un intern. Parés feia un taller d’ebenisteria per als presos.
Lozano, per la seva banda, explica que va triar Parés per una de les primeres exposicions de la seva galeria perquè ja coneixia la seva obra i ell li deia que no la veia per ser exposada i pensava el contrari. “Ha tingut molt bona acollida” afirma.
La galeria va obrir el març
La galeria ja té tota la programació fins a final d’any amb exposicions que abordaran diverses disciplines i estils, com pintura o escultura amb ferro. “La idea de galeria és molt freda i dins de cada exposició intentem fer coses com aquesta xerrada, posant en valor aquesta obra. També fem petits concerts o presentacions de llibres, tot el que siguin activitats culturals que fan que la gent entri a la galeria, que és el que vol l’artista, que la seva obra sigui cuidada”, apunta Lozano. La pintora Imma Vallmitjana o l’escultor Félix Lozano seran els protagonistes de les properes exposicions. Abans ja han exposat la mateixa Marta Balañá, J.J. White i Jordi Roig.
Tami Galeria d’Art Balañá & Lozano neix de l’amistat entre l’artista altafullenca Marta Balañá, de llarga trajectòria, i el mateix Ismael Lozano, que anteriorment havia estat gestionant com a comissari el Castell de la Nou de Gaià. Volien muntar un petit taller per als dos, però van trobar aquest local gran al carrer Onze de setembre i van decidir dedicar la meitat de l’espai a galeria. “Volem que la gent de Torredembarra i voltants tingui un punt que alguns dies a la setmana pugui entrar, descobrir una exposició o establir una conversa. Està venint gent, unes 50 o 60 persones a les inauguracions i està molt bé per un municipi com Torredembarra. Les vendes costen més, però una galeria és picar pedra. És un projecte a llarg termini ”, afirma el galerista. Abans de les obres per fer la galeria havien muntat un grup de debat que ara volen reemprendre.
L’exposició “Reviure” estarà oberta fins al 26 de juny. Joan Parés considera fantàstica l’experiència de l’exposició: “No m’acabo de creure que tanta gent li agradi el que jo faig. Ho faig per mi. Ho tinc per casa i ho gaudeixo jo com si fos el meu museu”. L’octubre vinent, a la sala Lluis d’Icart, al Castell de Torredembarra, Parés exposarà part de la seva col·lecció d’art africana que ha anat construint durant anys de viatges a diferents països d’aquest continent. Hi haurà màscares, figures, robes o teles… L’altra cara de la seva passió per Àfrica.
Foto: A dalt, Ismael Lozano durant la seva xerrada i, a baix, Joan Parés amb algunes de les seves obres. / TDB
