JORDI SALVAT
Ha mort aquest dissabte, 14 de març, després d’una llarga malaltia, Joan Lluís Pardo Gella, més conegut com ‘Jota’, creador i propietari del Bluegrass Bar La Traviesa, que està a punt de complir mig segle i que és una referència més enllà de Torredembarra i el Baix Gaià. ‘La Travi’ és més que un bar, més que una sala de concerts, el projecte i el reflex de la passió per la música i la filosofia de vida del Jota. Ja fa uns anys que la seva filla, Violeta, l’havia rellevat al capdavant de l’establiment.
En Joan Lluís Pardo Gella ‘Jota’ va ser dels primers estiuejants de Torredembarra, dels que van començar a venir els anys cinquanta. Hi va establir lligams molt forts, fins a casar-se amb una torrenca. Fill del periodista Carlos Pardo, el Jota també va treballar de ben jove en el sector de la premsa, com a compaginador. Va estar en diversos diaris del grup de Salvador Auger, com l’esportiu 424, el Catalunya Express o el Mundo Diario.
Apassionat de la música
La passió d’en Jota era i és la música. De petit ja escoltava jazz i cançó francesa, que li agradava al seu pare. L’any 1964 va descobrir els Beattles amb el seu primer single i a partir de llavors va començar a col·leccionar vinils. Es gastava la setmanada de 200 pessetes que li donava el seu pare en discs. Molts els demanava per correu als Estats Units i a la Gran Bretanya. Calculava que havia reunit una col·lecció d’uns 3.000 discs, comprats alguns en viatges a Andorra o per Europa.
La seva professió estava mal pagada o almenys això consideraven els compaginadors del grup, que van anar a demanar un augment de sou al propietari. Els va dir que no i van plegar. Era l’any 1976 i en Jota no sabia massa que fer, fins que se li va ocórrer muntar un bar, on la gent pogués escoltar la música que a ell li agradava. El terreny era de la família de la seva dona i la fusta amb què van construir-lo material de reciclatge de la Renfe. El fuster havia treballat construint els allotjaments pels esquiadors de l’Olimpiada d’Hivern de Grenoble, tot i que primer havia començat l’obra un apoderat de toros que havia construït una cosa que s’assemblava més a un tablao flamenc que a un bar com el que volia el Jota. I ho van haver de refer gairebé tot.
Un local amb una ràpida popularitat
El Bluegrass Bar La Traviesa, un joc de paraules amb l’origen del material amb què estava construït el local, es va inaugurar el 8 de desembre de 1978 al carrer Girona, en una zona de Torredembarra on llavors només hi havia l’Hotel Líder, la Discoteca Jordi’s, el Bar As de Oros i els primers edificis de pisos. El carrer no estava ni asfaltat. El local va començar a agafar ràpid anomenada i venia gent fins i tot de Barcelona. Entre la clientela també hi havia músics. Un grup que es deia Aribau va proposar al Jota fer una actuació en directe a La Traviesa i d’aquesta manera van començar els concerts. Era l’any 1983. Primer un o dos al mes, fins arribar a un per setmana. Durant aquests anys hi han passat per La Travi centenars de grups, amb noms com John Principato, McClan, Sidonie, Color Humano, Chris Wilson, Carrots, Pau Riba o Obeses, per dir-ne només alguns.
El jardí de La Traviesa també va acollir diverses edicions del Magic Festival, dedicat a la música i les arts picodèliques. Va néixer el 1998 amb un format molt reduït i va anar creixent i agafant anomenada fins el punt que el festival sortia en les revistes que Iberia reparteix en els seus vols. Però la manca de suport de l’Ajuntament pel que fa a subvencions i problemes amb els permisos va provocar que el Magic Festival fes la darrera edició l’any 2005. Aquesta vessant organitzativa en Jota l’havia heretat del seu pare, que va portar a Catalunya els Harlem Globe Troters o l’espectacle Holliday on ice.
A La Traviesa s’hi pot escoltar rock, sobretot el de la west-coast, però també blues, country, bluegrass, garatge, sixties, soul, funky… En Jota considerava que la clientela està contenta amb aquesta oferta i que La Traviesa és una marca molt important per Torredembarra, tot i que poc apreciada per les autoritats. Reconeixia que algun alcalde l’ha volgut tancar i que l’especulació immobiliària també s’havia fixat en el terreny que ocupa.
Personalment el Jota es considerava un “bitxo raro” i es reivindicava com a hippy i hereu de tot el moviment de ciutats lliures de Califòrnia dels anys 60 i 70. Afirmava que el moviment hippy no interessa als que manen i per això l’intenten desprestigiar. També l’atreia el món del budisme, el zen, l’ecologisme i causes contra la injustícia.
Des del Torredembarra Actualitat ens sumem al condol a la família i els amics del Jota.
Fotos: A dalt el Jota en una imatge d’arxiu i, a baix, a l’esquerra amb un grup d’amics els anys vuitanta. / CEDIDA / FACEBOOK LIN pEETERS
