JORDI SALVAT
Reunir quatre dels nou alcaldes que ha tingut Torredembarra des de la recuperació democràtica i fer-los reflexionar sobre la seva experiència en el càrrec es pot veure pocs cops. Santiago Segalà, Enric Grangel, Eduard Rovira i Vale Pino han estat els grans protagonistes de l’acte institucional “25 anys de la rehabilitació del Castell 50 anys de la recuperació de la democràcia” aquest dissabte, 13 de desembre. Ha estat una mena de viatge en el temps, tot i que no hi havia cap dels batlles de l’època més convulsa de la política a la capital del Baix Gaià (2000-2014). Tot no es pot demanar.
El pati del Castell s’ha omplert de gom a gom, amb desenes d’ex-regidors i ex-regidores i familiars d’alguns que malauradament ja no estan entre nosaltres. L’acte ha començat amb l’actuació del grup barroc Consort Set Trasts, que recreava l’ambient musical de les celebracions del segle XVI, mentre en una pantalla es podien veure fotografies de com era el monument abans de la seva rehabilitació, el procés de restauració, la inauguració i de la celebració dels vint i trenta anys de democràcia. La commemoració dels cinquanta anys de democràcia s’ha avançat quatre anys per fer-la coincidir amb la rehabilitació del Castell. Recordem que just fa un mes celebràvem el mig segle de la mort del dictador Francisco Franco i encara van haver de passar dos anys per a les primeres eleccions democràtiques i dos més per a la constitució dels primers Ajuntaments fruit del vot popular.
L’alcalde actual, Vale Pino, que precisament va néixer l’any que es va votar l’actual Constitució espanyola, el 1978, ha iniciat la seva intervenció llegint els 103 noms dels regidors i alcaldes que ha tingut Torredembarra des de 1979, des de Celestí Salort a Jonathan Pi, als quals ha qualificat d’”ambaixadors de la democràcia”. Pino, que ha reivindicat “el llegat patrimonial del Castelli la pau social aconseguida amb la democràcia”, ha recordat la frase de Winston Churchill que la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics.
El col·loqui dels quatre alcaldes, dirigit amb habilitat per la coordinadora d’Ona la Torre, Raquel Martínez, ha ofert moments curiosos. Els quatre batlles han explicat com van entrar en política i han coincidit en una vocació força tardana, de la mà d’alcaldes i regidors que els van precedir. Santiago Segalà, que va ocupar l’alcaldia entre els anys 1991 i 2000, ha recordat la seva aposta per recuperar un edifici que estava en ruïnes, reconeixent amb “matrícula d’honor” la tasca de l’arquitecte Xavier Olivé, responsable de la rehabilitació, i el constructor Vicente Sánchez, al capdavant de les obres amb l’empresa Vicsan. També ha explicat el seu pas per la política activa i la seva retirada, un relat que no encaixa massa amb les cròniques i entrevistes de l’època.
Enric Grangel va estar menys d’un any com alcalde (2014-2015), com a home de consens despès de l’explosió del cas Torredembarra i la dimissió de Daniel Massagué. Amb la seva sornegueria habitual, ha recordat que “ningú volia ser alcalde” aquell estiu de 2014, ha definit aquella etapa amb el títol d’una pel·lícula, L’any que vam viure perillosament, i ens ha deixat imatges com l’entrada en un despatx d’alcaldia ple de papers per terra, la majoria multes d’aquell polèmic radar de la carretera de la Riera. Grangel ja portava des de 2003 com a regidor, una acta que va aconseguir per només un vot.
El seu successor, Eduard Rovira (2015-2024), va fer retirar del despatx d’alcaldia una catifa que tenia “molta brutícia”. Hi va arribar quatre anys després que li proposessin ser el cap de llista d’Esquerra Republicana després de participar en l’elaboració del programa electoral. Ho va consultar a la seva dona i al seu mentor a les confraries de pescadors -ell era llavors secretari de la confraria torrenca- i va decidir acceptar el repte. I ha estat nou anys en el càrrec, els més durs, segons ell, els de la pandèmia, quan pràcticament estava sol al castell.
Vale Pino, alcalde des de 2024, ha recordat que de petit jugava al castell en ruïnes i que poc s’imaginava que acabaria com a regidor i després alcalde, però una regidora “molt insistent”, Susana Navarro, el va convèncer per entrar política i va passar de no entendre ni un borrall del primer pressupost municipal que va analitzar com a militant socialista a màxim responsable municipal.
Ha clos l’acte un dels darrers edils a formar part del ple municipal, l’actual regidor de Cultura, Daniel Pujol. Tenia només un any quan es va inaugurar la rehabilitació del Castell i 24 anys quan va entrar la corporació per a substituir a la desapareguda Maria Gual. Pujol ha fet una defensa aferrissada de la democràcia en “temps difícils com els actuals” i ha recordat, aprofitant la seva visió d’historiador, com de difícil ha estat arribar a un règim polític participatiu com el que ara tenim.
La celebració dels 25 anys de la rehabilitació del Castell dels Icart ha tingut dos eixos més amb la voluntat de redescobrir l’edifici renaixentista, reivindicar el seu valor com a seu municipal i apropar-ne la història a tota la ciutadania. El patrimonial ha estat una visita guiada el mateix 13 de desembre, en què els participants van poder entrar en el primer pis de l’edifici, conservat en estat original i habitualment no accessible al públic. Precisament l’Ajuntament de Torredembarra vol rehabilitar aquest espai a través del finançament de la Llei de Barris de la Generalitat. I la cultural, el primer Festival de Microteatre “La Torrenca” el 19 de desembre, amb quatre peces de 15 minuts representades en espais singulars del Castell per oferir una experiència immersiva i itinerant. Un idea original i direcció de La Llunàtica Produccions, amb la vocació de continuïtat.
Fotos: Diferents imatges de l’acte commemoratiu al pati del Castell. / JOAN CASAS
