GERARD RECASENS
El confinament em va agafar lluny de la Torre i el pas de les setmanes em va generar una morriña inesperada. A principis d’abril d’aquell innombrable 2020, m’intercanvio uns whatsapps amb la Meri Ortiz, llavors presidenta de l’Associació de Veïns de Baix a Mar. “Ara ens tenen tancats, però per Sant Joan, el sopar popular que no falti, eh?”, vaig dir-li, més o menys. Il·lús de mi!
Fa uns quants dies, 300 persones tornàvem a omplir la plaça d’Antoni Roig de Baix a Mar, amarats d’alegria i eufòria (i d’alguna cosa més); de tot allò que no hem pogut fer durant els darrers dos anys. Ha es[1]tat un Sant Joan memorable, d’alliberament, de festa i de carrer. Perquè les festes populars són precisament això: sortir al carrer i trobar-se amb la gent. Amb la gent de la Torre de sempre i els que ho són de no fa tants anys. Perquè torrenc ho és qui vol.
Valgui aquest pretext per parlar del que, d’aquí a només uns dies, viurem als carrers de dalt la vila. Hauran passat més de 1.000 dies —i tocs de queda, i confinaments locals, comarcals i tutti quanti—, però la Torre tornarà a sortir al carrer per honorar el Quadre de Santa Rosalia. S’hi cregui o no s’hi cregui (ell sabrà qui no hi tingui fe), el Quadre i la seva Festa retornaran al poble aquell ambient que el fa únic i especial. Aquella màgia que, en pensar-hi, ens posa la pell de gallina, ens fa brillar els ulls i ens fa vibrar.
Tornarem a sortir al carrer: sigui al correfoc, a alguna de les nits de festa, a la diada castellera, al seguici o al tobogan aquàtic que amenaça d’esdevenir tradició. Tant se val la raó concreta. El cas és que, de nou, la setmana del 15 de juliol ens tornarà a fer viure la Torre, a abraçar amics, a parlar amb coneguts i a conèixer els saludats. Tornarem a encaixar, tots plegats, en el deliciós escenari del nostre casc antic i tornarem a fer aquella vida tan nostra, tan mediterrània, tan torrenca.
I el millor de tot: quan el Quadre hagi acabat, estarem a tan sols 40 dies de la mare de totes les setmanes… però això ja arribarà. Visca el Quadre, visca la Torre i a gaudir-ne. Tots al carrer!
