TONI CABANILLAS
Haurem d’anar a votar el 29 de novembre. Alguns ho faran amb la il·lusió de les primeres vegades, d’altres amb la ràbia que per desgràcia caracteritza i etiqueta els nostres dies, potser tu ho hauràs de fer, amic lector, amb la resignació d’altres vegades. Tant se val. Eleccions el 29 de novembre per escollir president –sembla que un cop més en masculí, perquè hi ha coses que no canvien– de l’Estat i primer escalfament per quan haguem de tornar a les urnes a les municipals de la pròxima primavera. Un nou semestre electoral, ànims a tothom.
Ara que tant s’ataca als més joves, i se’ls acusa en ramat d’una ignorància i una passivitat prou injusta –doncs alguns sí i d’altres no, com en qualsevol altra generació–, és interessant pensar en tots aquells que afrontaran el semestre amb la responsabilitat preciosa d’exercir el vot per primera vegada. Que jo ja sé que la democràcia hauria d’anar molt més enllà de posar una creueta en paper a una capseta de vidre cada quatre anys, però si el que tenim a les mans són molles, doncs de molles ens haurem d’alimentar. Tampoc hem de venir aquí a aixafar la guitarra ningú.
Si aquest novembre votes per primera vegada, fes-ho amb la il·lusió amb què s’han de fer sempre les coses per primer cop i amb la responsabilitat de saber que la teva veu tindrà per un dia el mateix pes que la d’un rei. A mi em costa fer memòria per a aquestes coses, però si faig números em surt que el meu primer vot devia caure el 2015, l’any aquell que vam haver de votar-ho tot, i en algun cas per partida doble. Allà també pensàvem que, amb el jovent omplint el carrer i després d’una demostració de força sense precedents, eren temps de girar la truita del que havíem conegut. Totes les generacions hem tingut la mateixa sensació en el nostre moment, i és de justícia que els que ara hi arriben també ho puguin experimentar en llibertat, que és com realment s’aprenen les coses en aquesta vida.
Nou votant, benvingut a la festa de la democràcia. Abans de fer-ho, però, recorda que tot gran poder comporta una gran responsabilitat: informa’t en condicions, llegeix-te els programes, escolta-ho tot amb atenció i torna’t a informar abans de regalar ningú la teva confiança i il·lusió, que són –tan valuoses!– el que encara et diferencia dels adults rancis que es dediquen a escriure línies com aquestes. Ens veiem a les urnes.
