GABRIEL COMES NOLLA
Rellegint uns documents del Patronat Antoni Roig, torno a quedar admirat que el patrici Antoni Roig, en el seu testament de finals de segle IX, la part més important de la seva fortuna, la deixés per millorar la instrucció pública del seu poble. També, m’admira que, per complir la seva voluntat, es constituís un patronat que va determinar construir una escola, que encara ara, dos segles després, aixeca l’admiració de tots els que visiten l’edifici. L’escola, envoltada per un ample pati d’esbarjo, constava d’una biblioteca, dues aules de nenes i dues de nens. Les aules, amb parquet de fusta eren grans i amples amb bons finestrals. Totes donaven a l’exterior, i per tant, ben Il·luminades i ventilades.
Antoni Roig podria haver deixat la seva important fortuna per a executar altres obres. També hauria pogut passar que els membres del Patronat, sense deixar de complir les últimes voluntats d’Antoni Roig, no s’haguessin decidit per:
- Construir una magnífica escola amb aules i espais espectaculars.
- Que l’ensenyament proporcionat fos totalment gratuït.
- Que l’ensenyament cobrís tota l’escolaritat obligatòria i també atengués una aula de pàrvuls.
- Que l’escola disposés i oferís de forma gratuïta a l’alumnat, tot el material escolar (llibres, llibretes, llapis, gomes …) que necessitaven.
- Que es triés els millors mestres per regir l’escola.
- Que els mestres del Patronat, fossin els millors pagats
- I que l’escola disposés de dues cases-habitacions, una per al director i una altra per a la directora de l’escola.
Tot plegat, em fa pensar en què, en aquelles èpoques de penúries econòmiques, ja es tenia ben clar que l’educació era la clau del progrés dels homes i les dones i què per aconseguir augmentar la qualitat de vida d’una població, calia que els seus habitants, estiguessin ben instruïts i educats.
Encara ara, es té aquell tan alt concepte de l’educació? Si la resposta és negativa, anem molt malament, si és afirmativa, no pot ser que es mantingui l’actual deteriorament de l’ensenyament públic.
Per mi, la clau més important de la solució educativa, es troba en els mestres. S’ha de tornar a dignificar al màxim al professorat i dotar-lo d’una gran autoritat – no em refereixo a un autoritarisme-, així com remunerar-los amb un sou notable en consonància amb la important i imprescindible tasca que porten a terme.
Això sí, formant el professorat amb rigor i exigència, molta exigència, i triant els millors mestres: amb vocació i estima per la seva professió.
