JOAN MARTÍ
Es tracta de fer cua pel menjar, fer cua per la beguda i sopar dret o en el luxós taburet alt. Dit així, no t’hi jugaries ni quatre rals. Però com el Nomad, una vegada a l’any no fa mal. Un grup de restauradors torrencs posen estands davant de la Casona i fa festa.
Abans s’havien fet altres fórmules gastronòmiques com la tapa+beguda a bon preu en què anaves local a local durant un període de dies i a hores determinades i sovint guanyava la dels Mañicos. De qualitat i amb un sentit prosaic en l’explicació. Sempre hi havia qui oferia una llesca de de pa amb un tall de xistorra i un palillo que feia llastimeta però al món hi ha d’haver de tot. El nivell general, aixó sí, era alt.
O els menús a preus similars pels volts del desembre. Les Jornades crec que es deien, que ara se centren en un diumenge únic a l’envelat de Baix a Mar. Una cosa no treu l’altre. Podrien ser perfectament compatibles i complementaris. Es qüestió de fer bullir l’olla, mai millor dit.
Doncs això, que al passeig de Rafel Campalans, en la tercera edició del Festival Gastronòmic els dies 22 i 23 de maig, hi havia 21 restauradors amb menjars prou variats i que estava prou bé. 14.141 tapes servides (sis meves) i 2.508 copes (3) segons els organitzadors (14.000 i 2.508 segons la guàrdia urbana, que en aquest cas són del mateix ram). I va fer bon temps, no pas com en els concursos d’arrossos.
