DAVID VENDRELL
L’actualitat dels polígons va iniciar-se en profunditat als anys 80, quan el model econòmic aleshores vigent apuntava sens dubte a extreure el sector secundari dels nuclis urbans. Se’n van desenvolupar moltíssims a la majoria de municipis i en pocs anys, bona part del teixit empresarial català va efectuar-hi la mudança i les empreses de nova creació també s’hi van establir. El fet de l’empresa amb seu a nuclis urbans en aquella època va passar a considerar-se quelcom desfasat.
Cinquanta anys més tard, l’eficàcia i els beneficis dels polígons no estan en dubte al meu entendre però ja no signifiquen ni de bon tros cap condició necessària per a cap empresa i no són l’epicentre del desenvolupament econòmic. Certament, tampoc són cap entitat a no tenir en compte i el seu paper segueix sent rellevant, sobretot per a les firmes més industrials, secundàries i logístiques, que segueixen requerint infraestructura de polígon degut al volum de mercaderia transportada i/o al volum de fabricació efectuada.
Però a banda d’això, en els darrers anys, els quarters generals, les direccions executives, els departaments d’innovació i gestió, així com els negocis o parts dels negocis més tecnològics, de consultoria, de coneixement, amb us freqüent del comerç electrònic, de la missatgeria instantània, del teletreball, de conciliació familiar, de la relació electrònica amb administracions, d’internet i de noves tecnologies en general, conceptes absolutament desconeguts als anys 80, tendeixen a retornar físicament dins dels teixits urbans, entre d’altres per desig i eficiència dels seus treballadors, clients i proveïdors. El sector industrial pertanyent al sector secundari però de facto més terciari, desconegut als anys 80, retorna a conciliar l’activitat amb l’entorn urbà més residencial.
És per això que els polígons, al meu entendre, són actuals i necessaris però també alhora desactualitzats per algunes empreses són claus, però per d’altres són una mera eina secundaria que no forma part del seu rovell de l’ou empresarial. Crec que aquesta darrera opció anirà fent-se encara més rellevant en el futur, tal com apunta el model econòmic del segle XXI…
