GABRIEL COMES NOLLA
Diuen que moltes persones, com més grans es fan, més crítiques, més cíniques i més malcarades es tornen, tot i que, també diuen, que les persones grans són com el vi, que amb el pas dels temps, algunes milloren i altres, es malmeten i es converteixen en vinagre. Això és el que em venia a la memòria, quan repassava els meus escrits i em preguntava: cada vegada són més crítics? Destaquen sobretot, la part negativa de l’assumpte tractat?
Soc de les persones que creuen que els mitjans de comunicació fonamentalment, destaquen les males notícies, les catàstrofes i les guerres i deixen de publicar majoritàriament, les bones notícies, que de ben segur n’hi ha ( aquelles que ressalten un fet alegre, actes solidaris, la superació personal d’algú, les descobertes i els avenços científics i tecnològics…). Diuen que no deixen de publicar notícies negatives, quantes més i més escabroses millor, perquè aquestes venen molt més que les positives (crec que no és del tot cert) i no deixen de fer-ho, tot i que saben que el pessimisme que transmeten, afecten negativament el benestar de moltes de les persones que les llegeixen.
I com que jo no voldria que en la publicació Torredembarra Actualitat predominessin continguts negatius, i donat que tampoc vull tornar-me “avinagrat”, avui escriure sobre un tema amable. Concretament, parlaré sobre un dels llocs que em té una mica el cor robat. Ja sé que Torredembarra té molts indrets d’una extrema bellesa, però ara i aquí, vull remarcar les quatre oliveres que es troben al passeig marítim un cop travessat el subterrani de la via del tren, venint de Dalt el Poble.
L’olivera del llatí oleum, “oli”, és un arbre originari de l’Àsia Menor que des de l’antiguitat s’ha conreat en tota la Mediterrània. És un arbre molt longeu: malgrat té una esperança de vida entre 300 i 600 anys, l’olivera més vella que tenim documentada va ser plantada pels romans i es troba a la comarca del Montsià, a Ulldecona ( per aquesta zona passava la Via Augusta), amb una edat d’uns 1.700 anys!
És un arbre humil, però resisteix molt bé la sequera, el fred extrem, la manca de pluja i pot sobreviure en terrenys àrids, a més, és l’única planta oleàcia de fruit comestible. Per tot plegat, l’olivera sempre ha estat altament valorada: proporciona bona fusta, un fruit, les olives, que a la vegada, donen l’oli, un dels nostres pocs tresors gastronòmics. Així, no és estrany, que a l’Antiga Grècia, les branques fulloses de les oliveres es tinguessin com a símbol d’abundància, glòria i pau i s’utilitzessin per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. Per altra banda, l’oli d’oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes.
Les nostres quatre protagonistes, no sé quina edat tenen, però segur que són més que centenàries i es mostren amb un excel·lent estat de salut, si tenim en compte que han patit un “trasplantament”.
Cada una d’aquestes quatre oliveres, és d’una bellesa notable, els seus troncs son amples i robustos de pell rugosa, jo amb els meus braços estesos no aconsegueixo abraçar el seu diàmetre. Són d’un color marronós pugen del terra recaragolant-se, i arribant aproximadament a una alçada d’un metre, el tronc es diversifica en dos o tres grossos braços que li donen encara un toc de major robustesa, i des d’allí, s’enfilen les seves branques també a poca alçada, però eixamplant-se formant amb les seves fines, petites i verdes fulles, una copa rodona, frondosa, molt ben perfilada i ben proporcionada que dona un equilibri i una presència majestuosa a tot l’arbre. Majestuositat, que es veu incrementada, perquè les quatre oliveres a l’estar plantades a poca distància una de l’altra formant un quadrat, les copes d’unes i altres, entren en comunió.
Si voleu gaudir d’una petita estona de tranquil·litat i gran bellesa, asseieu-vos a un dels bancs que hi ha sota un porxo davant de les quatre oliveres i contempleu-les retallades al fons pel preciós blau de la mar. Espero i desitjo que les meves oliveres arribin a mil·lenàries i si no és demanar massa, que mentrestant, s’urbanitzi la zona i surti una preciosa plaça que podria tenir el nom, perquè no? de PLAÇA DE LES 4 OLIVERES.
Bon Nadal!
