ANNA RIUS
Arriba l’agost i, sincerament, no sé què escriure. El poble es transforma des del primer cap de setmana i molts torrencs ens sentim una mica desplaçats. I no és culpa de ningú, perquè ho és de tots, però La Torre està desbordada per tot arreu…vaja, que per mantenir una mica la normalitat, els torrencs necessitem estratègia per encertar el lloc i el moment de fer les coses sense quedar aclaparats.
Però això de mirar d’esquitllèbit la marabunta cada cop es fa més difícil. L’afició de penjar fotos i vídeos de racons solitaris i poc coneguts és ja un fenomen transversal. Un d’aquests llocs és la cova de la mula que en els darrers anys ha convertit un espai força solitari en un anar i venir de gent amb el risc de convertir-se en la massificada cova del llop marí a l’Hospitalet…Un dia vaig viure, sense saber-ho, el moment en què un espai deixa de ser una magnífica troballa per convertir-se en un objectiu de la massa. Va ser a l’Ametlla de Mar, on anys enrere hi havíem trobat un toll d’aigua idíl·lic solitari. Un dia, mentre ens hi banyàvem sols, va aparèixer una parella jove i vam decidir marxar, perquè gaudissin del privilegi d’estar-s’hi tots sols una estona. Ho van fer, però per darrera vegada, perquè al cap de dues hores ja havien penjat fotos, vídeo i ubicació del toll…ara ja no s’hi pot anar.
Entenc que a tots ens agrada compartir allò que fem, vivim o descobrim, però potser no cal tant. Publicar espais poc coneguts a les xarxes és la mort de l’espai, de la fascinació de la sorpresa i de la comunicació personal. Així que penseu-vos-ho bé abans de penjar la vostre última descoberta a un públic heterogeni i descontrolat. Proposo enraonar, compartir experiències, explicar-nos coses amb amics i conegut…tot i que, si és agost i no trobeu cap taula als vostres bars habituals sempre podeu quedar al bus urbà de la Torre, que potser és l’únic lloc on sempre hi ha més espai que gent.
