GUILLEM BARGALLÓ
Els castells els devien als Nois de la Torre tot el que va passar aquest 31 d’agost de 2025 a la plaça de la Vila de Torredembarra. No es pot explicar de cap altra manera. La diada d’aquesta Santa Rosalia tenia tots els ingredients per ser històrica, èpica. Els Nois de la Torre celebren els seus 50 anys, han estat els pregoners de la festa i ja feia mesos que havien anunciat que volien portar a plaça el 4de8, un castell que la colla mai havia coronat i només havia provat una sola vegada. La junta dels Nois, jove i sense complexos, tenia clar que aquest 2025 era l’any. Que aquest 31 d’agost era el dia.
Hi arribaven amb els deures fets i amb una gentada als assajos. La colla havia trencat el malefici dels seus mites castellers l’octubre de 2024 carregant, 39 anys després, el 2de7. Es tancava un cercle, s’obria una porta. I l’Oriol Nin i l’Aina Recasens, caps de colla, van tenir clar que no es podia deixar passar aquesta oportunitat.
2025, l’any dels Nois
Els Nois de la Torre han perdut la por i aquella etiqueta de colla trista, acostumada a perdre i a sobreviure. Tot això va començar a canviar fa una dècada i mitja i es va consolidar al Concurset del curs passat. La colla torrenca és ara una suma d’ambició, nivell i volum. És la colla del poble i els Nois s’ho han guanyat a fons amb la feina també de la junta directiva liderada pel Gerard Cañellas.
Tot feia preveure, doncs, que aquest 2025 podia ser un gran any, el millor. Ara bé, pocs podien somiar en la diada castellera viscuda aquesta Santa Rosalia. Fins al darrer assaig, on la gran majoria de castellers van sortir convençuts que diumenge era el dia.
I així va ser: els Nois descarregaven el 7de7 en primera ronda per treure nervis i encaraven a la segona un 4de8 que quedava en intent desmuntat quan entrava la canalla. LLuny d’espantar-se, d’aparèixer fantasmes, la colla hi va tornar i va arribar l’èpica. Silenci sepulcral a una plaça que sabia que estava a punt de viure un moment únic. Fins al moment de la carregada, on el crit de la gentada va ser tan espectacular, tan intens, que es van deixar d’escoltar les gralles. I, tal com havien aventurat els caps de colla, va tocar treballar una descarregada que va desfermar l’èxtasi torrenc. Llàgrimes, abraçades, crits i ràbia. Pel que acabava de passar, pels que ja no hi són, pels anys i panys de misèries, castells de sis i decepcions.
L’eufòria va ser col·lectiva, no només de la colla. L’orgull era compartit i tots els torrencs a plaça somreien, s’emocionaven, aplaudien i celebraven. La gesta era colossal, però no acabava aquí. Tocava rematar-ho amb el 2de7, un castell extremadament tècnic, difícil i a l’altura de les colles de vuit pisos. Els Nois de la Torre no el descarregaven des del 1977, imagineu-vos. I el van fer fàcil, el van coronar amb calma i no van deixar perdre cap mida per tancar una diada brutal, impensable fa 5 anys.
Durant dècades, els castellers dels Nois de la Torre es van imaginar com seria fer i celebrar el 4de8. Doncs ja és una realitat. I va passar a casa, a la seva plaça i envoltat dels seus veïns. Aquest diumenge va ser un dia feliç, d’eufòria col·lectiva, d’orgull de poble. Aquesta gent, aquests joves valents i sense complexos del passat, han acabat el que alguns van començar a dibuixar el 2008.
Han hagut de passat molts anys. Han hagut de viure escissions estèrils i mil entrebancs. Han hagut de plorar l’adeu del David Sánchez i molts altres castellers il·lustres. Però a la fi els castells han estat justos amb els Nois de la Torre. Estem amb paus, però aquests de la camisa blau cel en volen més. Primer avís.
