GUILLEM BARGALLÒ
Ja fa uns quants anys que l’estiu a casa nostra comença de manera oficiosa amb el sopar de veïns per Sant Joan. Pels volts de la revetlla, la plaça Antoni Roig de Baix a Mar s’omple de persones d’edats molt diverses per fer barri, fer poble i comunitat. Darrere hi ha la feinada de l’associació de veïns, que amb esforç, humor i valentia, ha convertit Sant Joan en una festa que ja no té res a envejar a la del Quadre.
El sopar de veïns és d’aquells actes que ja són imprescindibles. És un dia on el sopar és gairebé el de menys i, piquin o no piquin els fideus, tothom somriu, ajuda i celebra. Celebra que ja arriba l’estiu, les necessàries vacances i un altre ritme de vida. Celebra que Baix a Mar continua mantenint una essència pròpia, única, preciosa. Celebra que encara hi ha gent que de manera desinteressada organitza coses que són un èxit. I ho fa amb generacions diverses: avis, famílies, gent jove, música i festa.
Vivim en un món on ens hem acostumat a queixar-nos. En una societat on és cert que moltes coses no funcionen. És per això que moments com el sopar de veïns de Baix a Mar ens tornen a connectar amb els nostres, ens reafirmen amb el sentiment de pertinença i d’orgull a un lloc concret. Ens demostren, a més a més, que no calen grans coses. No necessitem grans concerts ni muntatges estratosfèrics per ser feliços.
Diu Estrella Damm aquest estiu que el mateix de sempre és a vegades simplement el que necessitem. I potser té raó. El mateix sopar, amb la mateixa gent, amb el mateix menú a la mateixa plaça. Els mateixos veïns que ens regalen una festa per començar l’estiu. Només això i és extraordinari. L’estiu ha començat un any més a Baix a Mar i només puc donar les gràcies als qui ens van regalar un altre cop un sopar de veïns tan bonic. Encara que, un cop més, no em toqui mai res a la rifa. Què hi farem.
