VIC JOTA
La primera: porto temps veient com, del carrer Pere Badia cap avall, van reformant carrers i places i canviant meitats de carrer de direcció i aïllant tota la zona de plaça Catalunya. Després de comentar-ho amb els que manen, aquest és un pla que va començar amb la reforma del carrer Pere Badia i ha d´acabar amb el barri de sobre la N-340 pacificat, per vehicles veïnals i per ser peatonal i gaudible. Em sembla bé però van molt lents; 500 euros porto en multes per ficar-me contra direcció.
La segona: jo vaig arribar a la Torr[ə] fa uns 25 anys i vaig tenir la sort de caure de peu, programes a la ràdio, escrits als diaris locals i la meva militància política van suavitzar molt la incorporació d´aquest andreuenc que els escriu. Doncs, des de la meva opinió com a persona prou informada, dels darrers 30 anys del poble i de la seva història, res més aclaparador, divertit i fascinant que passar una vetllada amb torrencs il·lustres d´aquells que tancaven el bar on ara hi ha una tapisseria, amb el puntet just de desinhibició, que els fan xerrar de coses que haurien de estar al llibres, a peu de fotos, a la meravella de llibre aquell del Garcia i del Morlà.
La tercera: quantes perruqueries hi ha a Torredembarra? Mentre el cens va apropant-se a 20k (volia colar una K per substituir 3 zeros, per ser més guai) creix el número de població global que s´està quedant calba. Què farà l’Ajuntament? Ens agermanarem amb alguna ciutat de Turquia? Posarem gent en carretes venent crecepelo? Apareixeran tendes de perruques, de pèl humà, on ens comprin el material als que deixem el terra com una catifa al perruquer? Ara que ho penso, aquest tema potser no va ara… potser va a l´agenda del any de mandat del Raúl Garcia.
