GUILLEM BARGALLO
El juliol de 1975 naixia la vuitena colla de l’època moderna dels castells: els Nois de la Torre. Vil·la castellera, la plaça de la Verdura de Torredembarra havia protagonitzat històricament grans gestes. La creació dels Nois de la Torre es va fer unint des del primer moment certa capacitat de gestió amb coneixements tècnics de castells. El resultat no es va fer esperar: el novembre d’aquell 1975 els Nois de la Torre carregaven el 2de7 i es convertien en la primera colla que ho feia en el seu primer any de vida. De fet, ningú ho ha aconseguit igualar encara avui dia.
L’arribada dels Nois va sacsejar el panorama casteller. La colla descarregava el 2 de 7 el 1977 i tancava un any gloriós carregant el pilar de 6. La fita era tan gran que els Nois de la Torre van ser la quarta colla de la història moderna en fer l’aleta al pilar de 6. Cal tenir en compte que el segon millor castell d’aquell 1977 va ser el pilar de 6, castell que només van aconseguir els Nois de la Torre.
Els anys posteriors van servir per mantenir el 2de7, que van carregar en diverses ocasions i per demostrar que no havia estat un miratge. L’any 1982 arriba la cirereta, una temporada per emmarcar. Els torrencs queden cinquens al Concurs de Castells de Tarragona amb un altre 2de7 carregat i tornen a fer l’aleta al pilar de 6 a finals d’any.
El sostre de la colla castellera de Torredembarra era desconegut, doncs. Fins aquell fatídic 13 de juliol de 1983, quan moria David Sánchez, enxaneta de la colla, després de la caiguda d’un castell. El cop va ser duríssim, la tragèdia va ser gairebé impossible d’assumir. A partir del 1985 els de la camisa blau cel inicien una travessa pel desert llarga, feixuga i en solitari. Són tres dècades de no superar els castells bàsics de set, de no poder fer créixer la colla i de viure en certa manera d’esquena a Torredembarra. Fins al Concurset de 2009.
Els nous Nois de la Torre
Van haver de passar més de 30 anys perquè els Nois de la Torre recuperessin el somriure. L’arribada d’una nova generació a la tècnica i l’entrada de molts castellers joves van canviar la cara a la colla. El 2009 recuperaven un castell de set i mig trenta anys després i a partir d’aquí van tornar a fer el de 3de7 per sota i assolir castells com el 5de7 o el 7de7. Semblava que alguna cosa havia canviat per complet als Nois, però encara quedaven algunes disputes interns per patir.
Tot i això, el nivell de la colla es va mantenir i cada cop era més la gent que vestia per primer cop la camisa dels Nois de la Torre. El procés era el correcte, la línia marcada era la bona. I el premi gros arribava fa pocs mesos, quan els torrencs tornaven a fer l’aleta al 2de7, castell que marcava la primera temporada de la colla i que arribava com un regal just abans del 5oè aniversari. A més a més, els Nois guanyaven el Concurset i certificaven que el cercle s’havia tancat, que el dol s’havia completat i la colla es reconciliava amb el seu passat.
Tot sembla indicar que els Nois de la Torre en volen més, que no en tenen prou amb la quadratura del cercle. Volen obrir una porta, tastar una dimensió desconeguda i, per què no, fer el primer castell de vuit per bufar cinquanta espelmes. I tenen clar que ho faran de la mà de la gent de Torredembarra. Per molts anys.
