GABRIEL COMES
Torredembarra per la seva situació geogràfica, pel seu clima, pel seu entramat urbanístic, pels serveis que ofereix, entre altres factors, podria considerar-se un poble/ciutat on es pot viure amb una gran qualitat de vida. Però hi ha alguns aspectes que impedeixen que s’arribi a excel·lir en aquesta qualitat. Un d’ells, és el transit de trens al costat dels habitatges, sobretot els de Baix a Mar.
És un gran problema, que per patir-se durant molts anys, passa bastant desapercebut entre la població general. Ara i aquí, no entraré en la perillositat que suposa transportar mercaderies perilloses i el risc d’accidents. Jo recordo haver presenciat dos descarrilaments de trens a Baix a Mar, l’últim un tren de passatgers amb víctimes mortals ( per sort, molt poques, pel que hagués pogut passar, no només pels viatgers sinó també pels vianants). No és forassenyat pensar que pot ocórrer un altre cop.
Però ara vull centrar-me amb un altre gran problema que comporta el passi de trens tant de dia com de nit prop de les nostres cases, sobretot els trens de mercaderies de nit que tot sovint, superen i de molt, els decibels que estan permesos per llei. Em refereixo a la contaminació acústica que produeixen. S’han trobat en estudis científic seriosos relacions entre contaminació acústica i problemes en salut física, mental i qualitat de vida ( a destacar el deteriorament del son que fa que el nostre cervell estigui alerta i que produeixin microdespertars impedint el necessari i reparador descans….).
L’excés de soroll no és un problema menor, ja que fins i tot l’OMS, el cataloga com el segon factor ambiental més perjudicial per a la salut pública, només superat per la contaminació atmosfèrica.
Davant aquest problema d’excés de soroll, què s’ha fet? Fins ara, poca cosa per no dir res. És evident que els que treuen beneficis privats d’aquest transport, els importa ben poc el nostre benestar. A ells, ja els hi està bé que no prohibeixen passar mercaderies per zones altament poblades, que passin els seus trens produint més soroll dels permesos, que no es limitin el nombre de combois que circulen, que aquets combois el formin nombrosos vagons, que puguin passar a totes les hores del dia i la nit, que puguin circular a tota velocitat multiplicant el soroll i el risc d’accidents, que circulin vagons obsolets que produeixen encara més soroll, que els maquinistes pitin desaforadament abans d’arribar a l’estació, que no hagin pantalles acústiques, que puguin transportar mercaderies perilloses,… El que els importa és el seu propi profit.
Cal actuar per suprimir o atenuar aquests sorolls quan més aviat millor i més tenint en compte que hi ha un ampli consens públic contra els perills i la contaminació acústica que provoquen aquest trens: ja existeixen plataformes ciutadanes que han protestat i manifestat públicament i que fins i tot, alguns ajuntaments, el nostre i alguns de la rodalia, també s’han expressat en contra.
Digueu-me ingenu, però jo crec que en democràcia, es pot reivindicar totes les causes justes que calguin i reclamar davant del responsable o responsables, una solució i si no s’avé a raons, se’l fa o se’ls fa saltar de la cadira o de la poltrona.
Les persones individualment no tenim gaire força, per això, estaria molt bé que tota la societat civil es sumés a aquesta justa demanda i que el nostre l’ajuntament, davant aquest problema públic continués implicant-se i ens expliqués les accions que han fet o pensen fer per a solucionar-lo.
