JORDI SALVAT
Un dels darrers actes de la Festa Major de Santa Rosalia 2024 ha estat la presentació del Recull de Treballs-22 del Centre d’Estudis Sinibald de Mas aquest dissabte, 7 de setembre, al pati del Castell, un esdeveniment que va ser al mateix temps un merescut reconeixement a Mossèn Francesc Esteso. El Recull de Treballs inclou en la seva part central unes memòries d’infantesa del sacerdot torrenc, que estrena un nou apartat en una publicació que arriba al seu vint-i-dosè volum consolidat com un generador de coneixement imprescindible en tots els àmbits de Torredembarra i el Baix Gaià.
El Recull de Treballs-22 comença amb quatre articles d’investigació de socis del Centre d’Estudis Sinibald de Mas. L’autor d’aquesta crònica publica una investigació, que es va poder llegir fa un any al Torredembarra Actualitat, sobre un cas de contraban al Baix Gaia l’any 1952 i que va acabar amb la intervenció de tabac i cafè per més de tres milions d’euros i el desmantellament de la Comandància de la Guàrdia Civil de Torredembarra. Gabriel Comes relata el naufragi ‘un pailebot l’any 1930 davant la costa de Baix a Mar mentre Lluís Català segueix documentant el passat industrial de la capital del Baix Gaià parlant de l’empresa Guasch Accessoris Elèctrics. Finalment Francina Riambau ens introdueix en les flors dels camps i boscos de Salomó.
Després trobem les memòries de Mossèn Esteso, i les segueixen un dossier del Bicentenari de Joan Mañé i Flaquer, amb ponències i l’exposició realitzades al voltant d’aquest periodista torrenc. Les 250 pàgines del Recull acaben amb la Memòria d’Activitats del Centre de l’any passat i que demostra la vitalitat d’aquesta entitat fundada el 1983. Com va afirmar amb orgull la presidenta, Iris Gual, organitzen una mitjana d’una activitat a la setmana. Un dinamisme admirable com a entitat. Un nou format que s’inaugura en aquest nou volum, que està dedicat a la sòcia i col·laboradora del Recull de Treballs Maria Gual, que va morir el desembre passat.
Però el moment més emotiu de l’acte va ser el reconeixement a Francesc Esteso, que va començar amb la lectura de diversos fragments de les memòries d’infantesa per part del vocal de Publicacions del Centre, Josep Bargalló, traslladant-nos a la Torre de la segona meitat dels anys quaranta i primera dels cinquanta. Esteso és nascut a Sant Clemente (Cionca), d’on van arribar molts immigrants a la Torre. Un era el seu pare, que va treballar com a paleta, i va portar la seva família. El seu fill va arribar amb dos anys, En les memòries, trobarem la duresa d’aquells anys de postguerra per una família nouvinguda a Torredembarra, jocs i aventures amb la seva colla, l’escola amb el senyor Pérez o la fascinació pe la la platja.
Després, qui va ser mà dreta de Mossèn Esteso a la Parròquia de Sant Joan Valls i ara Vicari General de la Pastoral de l’Arquebisbat de Tarragona, Joan Àguila, va fer una sentida glossa de la personalitat i la trajectòria de l’homenatjat. El va definir com “una persona discreta, que no li agrada el protagonisme, però amb una gran capacitat de generar lideratges horitzontals per crear comunitat al seu voltant”. “En Cesc és un home de poques paraules però que sap trobar la justa per donar un consell o acompanyar una persona. Sap escoltar i pot estar hores amb qui el va a veure”, va explicar Àguila, que també va assenyalar la seva austeritat, el seu alt sentit de justícia, que el va portar a ser expulsat del Seminari de Tarragona i va haver d’acabar els estudis a Navarra, i l’esperit aventurer que el va portar uns mesos a fer de missioner a l’Amazònia peruana.
Esteso va fer una petita intervenció agraint el reconeixement i recordant que “el present és el pa de cada dia i el passat ens serveix de guia”. L’acte el va tancar l’alcalde de Torredembarra, Vale Pino, i ens va regalar una confessió: tot i no ser practicant, un sermó de mossèn Esteso el va ajudar fa uns anys a prendre una decisió. Va ser durant els quatre anys que Esteso va ser rector a Torredembarra, al final del seu ministeri. Un exemple més de la seva transcendència de més enllà dels creients torrencs i de les parròquies on va ser destinat. Un profeta a la seva terra.
