JERUSALEM TORRA
Quant prejutgem per qüestió d’edat, ja sigui amb l’ús inadequat del llenguatge, amb mesures discriminatòries, amb actes o amb normatives que es poden qüestionar , perpetuem la visió de la vellesa negativa i es creant estereotips i prejudicis envers les persones grans.
L’edatisme segons Nacions Unides s’ha convertit en un problema mundial, i té conseqüències associades amb una pitjor salut física i mental, el que ens porta a un aïllament social, menys qualitat de vida, més inseguretat i una vulneració front el que ens envolta. La pandèmia va posar en relleu l’edatisme, durant la Covid-19 l’edat va ser un criteri negatiu a l’hora de prioritzar l’atenció assistencial com les diferents mesures i protocols davant la greu crisis.
Un altre cas la nova senyal de trànsit de la DGT la imatge d’una dona encorbada amb un bastó per creuar i subjectada per una altre persona encorbada, senyal per advertir reducció de velocitat en una zona de pas de persones amb problemes de mobilitat, una imatge distorsionada i molt lluny de la realitat.
Fa poc la universitat de Harvard, desperta una polèmica en la investigació on senyala que els accidents que involucrant majors de 65 anys havien augmentat un 15 % en Estats Units, la DGT es planteja noves propostes per a la renovació del permís de conduir a les persones grans, ens trobem on és evidencia que ha de prevaldre l’edat abans que les capacitats de les persones.
La imatge de les persones grans en publicitat i medis de comunicació tenen el seu paper a valorar i no fugen d’un tracte edatiste , hem tingut que esperar a una “ Angela Molina “ per posar en valor la imatge de les dones grans, dignificar els cabells blancs i lluir amb orgull el pas dels anys.
La lluita contra l’edatisme va més enllà de la Covid-19 i fugir d’estereotips i prejudicis han de ser el nostre deure d’aquets proper any , creant una consciència social per que tots en conjunt lluitem contra aquesta xacra i l’edat no sigui un criteri per a res i una obligació com a societat oferir una imatge més adaptada a la realitat i animar a organismes i autoritats polítiques, en educar en actituds antiedatistes, com posar en valor i respecte un col.ectiu heterogeni que han treballat per tenir el nostre present.
I faig meva una i mil vegades la frase de les Nacions Unides que molts s’haurien de tatuar en la pell “Una societat es valora en funció de com cuida els seus ciutadans de més edats”.
Bon Nadal i a lluir amb orgull anys de vida.
