Polítics i polítics

GABRIEL COMES NOLLA

Trafegant entre els documents del meu despatx, m’he trobat amb aquesta fotografia que il·lustra el present article, que m’impressiona cada vegada que la contemplo i que m’ha empès a escriure. Es pot veure una multitud de gent a la plaça del Castell de Torredembarra  reunits per poder escoltar un míting que va donar Marcel·lí Domingo i que dit de passada, era un polític molt seguit i estimat per molts torrencs. Efectivament, el 9 de desembre de 1917, Marcel·lí  Domingo, després del seu empresonament per haver escrit un article contra el Rei, va visitar Torredembarra per assistir al multitudinari homenatge que se li va organitzar. Al dinar  en honor seu, realitzat al “Sabó”, varen assistir més de 500 persones!

Però ara no vull parlar del famós polític tarragoní, sinó dels polítics en general, ara que s’acosten eleccions.

Penseu que avui en dia, un polític actual podria reunir tal quantitat de seguidors? Jo crec que no. Molts polítics d’aquelles èpoques tenien un prestigi que comportava que molta gent cregués en la política i estigués interessada en conèixer les propostes que se’ls hi feia, tot i que  no soc ingenu i sé que de polítics corruptes i nefastos en aquelles èpoques passades també n’hi havia, però  és que la majoria de la classe política actual és de tan baix  nivell, tan mediocre  i està tan desprestigiada que fa vergonya veure com es comporten, els privilegis que s’han atorgat i escoltar molts dels seus plantejaments partidistes sense atendre els vertaders problemes que afecten als ciutadans   i que són molts i de molta gravetat.

I el fotut de tot plegat, és que la millora de la societat i el benestar de les persones, passa inexorablement, sobretot per les lleis, normatives i accions que aquests polítics proposen, aproven i porten a terme.

També és ben fotut, sentir que tot els partits són iguals i, per tant, el millor que es pot fer és abstenir-se de votar. No, no, no tots els partits són iguals, i si  hi ha molta abstenció, acostumen a guanyar punts els partits més deplorables, posem per cas, l’extrema dreta.

Què fer, doncs? Jo no ho sé, potser alguna cosa arreglaria el fet de demanar-los  responsabilitats de les seves accions i omissions. O potser, només ens queda esperar que els déus ens siguin propicis i que els polítics que es presenten a les eleccions municipals  tinguin la decència de treballar per Torredembarra i pel benestar dels seu ciutadans  i deixin de banda els seus interessos personals i les lluites partidistes. Amén.

Foto: Esperant el míting de Marcel·lí Domingo a la plaça del Castell. Foto extreta del llibre Cançons de taverna (2015), de Gabriel Comes, Centre d’Estudis Sinibald de Mas. / CEDIDA

Hemeroteca

Tweets recents

Share This