JORDI SALVAT
El guionista de la política torrenca ha tornat a lluir-se amb els resultats de les eleccions municipals del 28 de maig. Torna la fragmentació després de quatre anys d’oasi en forma de majoria absoluta d’Esquerra Republicana i els partits recuperen la calculadora per avaluar quins pactes són possibles per escollir el proper alcalde de Torredembarra. Fins el 17 de juny, data de la constitució del nou ple municipal, les negociacions a diverses bandes seran el pa nostre de cada dia.
Esquerra ha guanyat per tercer cop consecutiu les eleccions a Torredembarra. Mai cap partit ho havia aconseguit abans. Només Celestí Salort havia acumulat quatre victòries seguides, però amb dos marques polítiques diferents. Però malgrat el nou triomf electoral, que encara guanya més valor si analitzem els resultats d’ERC al Camp de Tarragona i al conjunt de Catalunya, Eduard Rovira ha perdut gairebé un terç dels vots i tres dels nou regidors de la majoria absoluta que ara ja deu enyorar. Només 115 vots han separat republicans i socialistes, però s’han traduït en un regidor més que multiplica les opcions de pacte de Rovira.
El camí més còmode d’Esquerra per afrontar aquest mandat és, sens dubte, un pacte amb el PSC. Onze dels disset regidors del ple. Una majoria folgada per afrontar el mandat de la planificació que plantejava Rovira per tancar la campanya electoral. Bona sintonia entre els dos líders Però m’estranyaria molt que el cap de llista socialista, Vale Pino, es conformi amb ser el lleial primer tinent d’alcalde durant quatre anys, un retorn a abans de 2019. La proposta de partir-se l’alcaldia dos anys entre els dos partits és una opció que està sobre la taula. Però en un escenari successori com el que té ERC, amb Raúl García com a més que probable cap de cartell republicà el 2027, es complica aquest repartiment.
Hi ha alternatives. Una és un pacte “a la tarragonina”. ERC, Junts i la CUP sumen nou regidors. Però escoltant la mateixa nit electoral en els micròfons d’Ona la Torre el cap de llista cupaire, Toni Sacristan, la formació anticapitalista vendrà molt car un acord. Serà una negociació dura. L’altra opció és comptar amb Alternativa Torredembarra enlloc dels cupaires. El discurs de Carles Fuxet durant la campanya ha estat extremadament crític amb la gestió d’Esquerra, però el cap de files de la formació municipalista no va tancar del tot la porta a un pacte amb els republicans durant la nit electoral, tot i que van deixar clar que han de canviar moltes coses. La química personal de Rovira amb Pino és diametralment molt millor que amb Sacristan i Fuxet.
I Pino, pot bastir una majoria de govern sense Esquerra i ser alcalde els quatre anys? Doncs sí. Traçada la línia vermella amb Vox, resten Junts, Alternativa, PP i la CUP. Un batibull ideològic important, però amb un mínim comú denominador: el canvi. I encara sobra un regidor. El cap de llista socialista ha repetit per activa i per passiva que Torredembarra necessita estabilitat política, però renunciarà a ser alcalde si en té l’ocasió?
No oblidem el paper de tercer en discòrdia: Junts per Torredembarra. Tenien unes expectatives més altes, però els seus dos regidors tenen un paper central en la política de la capital del Baix Gaià si no hi ha entesa entre les dues forces més votades. Un cop llepades les ferides, Junts esperarà que els dos partits més votats els vinguin a veure si no s’entenen entre ells. I a Xavier Suàrez se li posarà cara de primer tinent d’alcalde.
Com molts ja ens pensàvem, la nit electoral del 28-M és només un punt de partida. S’han repartit les cartes i ara caldrà jugar-les. I hi ha diverses maneres de fer-ho. Venen dies de negociacions intenses. Tot està obert. Molt obert.
