L’Any del fred

JOAN MARTÍ

El ”iep, com anem?” o el “què fem?” d’ascensor o de carrer va sovint amanit amb un comentari sobre el temps i el clàssic “no sé on arribarem!”, exclamació còmplice i innòcua. Convencions  socials per no discutir sobre si el Procés és viu o mort, si Xavi té prou experiència, si ets de Shakira o de Piqué, de Piqué o de Shakira, o qualsevol altre qüestió que pot desembocar en una discussió estèril quan hi ha pressa. Tant se val. El cas és que al gener va fer, per fi o per desgràcia, fred. Res de l’altre dijous. Però com que havia fet calor, va semblar més fred.

Fred de veritat, però, és el que va gelar Catalunya els primers 20 dies de febrer del 1956. Una fredorada, una entrada salvatge d’aire siberià procedent de les illes britàniques i Escandinàvia que va assotar el país i en la qual es van enregistrar rècords vigents. El coneixem amb una expressió simple i eloqüent  transmesa de pares a fills: L’any del fred. Al Pallars, a l’estany Gento (2141 m, origen glacial), el 3 de febrer es va arribar als 32 graus sota zero, registre mai superat ni al país ni a l’estat. Si hi hagués hagut smartphones i no s’haguessin congelat, les notícies amb titulars falsos, plaga contemporània dels mitjans que es venen l’ànima per quatre clics, ens haurien entaforat mentides catastròfiques, com a mínim la fi del mon. A Torredembarra, el termòmetre va baixar fins al 5,5 graus sota zero el dia 11 de febrer i la temperatura mitjana del mes va ser de 3,4 graus segons publica el treball Estudi climàtic de la Vila de Torredembarra i el seu entorn (Albert Cardona i Mercadé, 1983) recollit en la web Racó català. Els garrofers es van morir. Les oliveres, amb un gener càlid, també. A Barcelona, 6,7 graus i 1,6 de mitjana.

La memòria popular catalana també parla d’altres anys extremadaments gèlids com el 1891, el 1893 i el 1905. Però el 1956, tant pels que ho recorden i ho van patir i hi afegeixen contemporaneïtat, com per la documentació existent i perquè els mitjans rememoren el fenòmen quan se’n compleixen anys rodons, ha esdevingut el nostre paradigma del fred i una conversa d’ascensor genèrica de primer nivell.

Hemeroteca

Tweets recents

Share This